Ozempic, Wegovy i Mounjaro: en què es diferencien

Quina diferència hi ha entre les tres molècules?

La molècula és el primer que canvia. Ozempic i Wegovy contenen semaglutida, que imita una hormona intestinal anomenada GLP-1 i actua sobre el seu receptor [1] [2]. Mounjaro conté tirzepatida, que actua sobre dos receptors: el del GLP-1 i el del GIP, una altra hormona intestinal [3]. Tots tres formen part de la família dels fàrmacs GLP-1.

Tots tres s’injecten un cop per setmana [1] [2] [3]. Que Mounjaro actuï sobre dos receptors no indica, per si sol, quin et pot anar millor. Això es veu amb el seguiment.

Per a què està autoritzat cadascun a Espanya?

La indicació autoritzada no és la mateixa per als tres. Ozempic està aprovat per a la diabetis de tipus 2 [1]. Wegovy està aprovat per al control del pes, juntament amb l’alimentació i l’activitat física [2]. Mounjaro té totes dues indicacions: diabetis de tipus 2 i control del pes [3].

En adults, el control del pes s’autoritza amb un índex de massa corporal de 30 o més. També a partir de 27 si hi ha alguna malaltia relacionada amb el pes, com ara la hipertensió [2] [3]. Que un fàrmac tingui una indicació aprovada tampoc vol dir que sigui el més adequat per a tu. Qui et tracta decideix quin és el més adequat, tenint en compte el teu historial.

L’edat mínima també canvia. Ozempic només està autoritzat en adults [1]. Wegovy ho està a partir dels 12 anys per al control del pes, si es pesa més de 60 kg [2]. Mounjaro s’autoritza a partir dels 10 anys per a la diabetis de tipus 2, però només en adults per al control del pes [3].

Ozempic, Wegovy i Mounjaro en una taula

Hi apleguem el que hem explicat i també el finançament públic a Espanya. Cap columna diu quin és millor: cadascuna respon una pregunta diferent.

El visat d’Ozempic exigeix tenir diabetis de tipus 2, un índex de massa corporal de 30 o més i combinar-lo amb altres antidiabètics, no fer-lo servir en monoteràpia [4]. Algunes presentacions queden fora del finançament [4]. Amb visat, Ozempic té una aportació reduïda: el que pagues depèn de la teva situació i hi ha persones exemptes [5] [6]. Sense finançament, Wegovy i Mounjaro es paguen íntegrament.

Quin fa perdre més pes, segons els assaigs?

Hi ha un assaig que els ha comparat directament. A SURMOUNT-5 hi van participar adults amb obesitat i sense diabetis. Al cap de 72 setmanes, la pèrdua mitjana va ser del 20,2 % amb tirzepatida i del 13,7 % amb semaglutida, segons la pauta que tolerava cada persona [7].

Són mitjanes d’un grup. En cada braç hi va haver persones que van perdre força més pes i d’altres força menys, i l’assaig no va incloure persones amb diabetis [7]. Juntament amb el teu historial, com toleres el tractament i el finançament, la xifra mitjana és només una part de la decisió.

També importa què es perd. En un subestudi d’un altre assaig amb tirzepatida, SURMOUNT-1, aproximadament tres quartes parts del pes perdut van ser greix i una quarta part, massa magra [8]. Per això la proteïna i l’exercici de força són importants amb qualsevol dels tres fàrmacs. Les opinions de les persones que ja en prenen expliquen la seva experiència, però no substitueixen l’assaig ni el criteri del teu metge.

I els efectes secundaris, canvien entre els tres?

Els efectes digestius són els que més es comenten a consulta amb qualsevol dels tres. En els assaigs de Wegovy, el 72,9 % en va tenir algun, davant del 47,1 % amb placebo [9]. Amb Mounjaro per al control del pes, el 59,2 % d’un grup de tractament va tenir efectes digestius, davant del 30,3 % amb placebo [3]. Provenen d’assaigs diferents i no es poden comparar entre si.

Les nàusees, la diarrea i els vòmits apareixen sobretot quan s’augmenta la dosi i solen durar pocs dies; el restrenyiment tendeix a durar més [2] [3] [9]. En els assaigs, el 4,3 % de les persones que prenien Wegovy i entre l’1,9 % i el 4,4 % de les que prenien Mounjaro, segons la dosi, van deixar el tractament per aquests efectes [2] [3].

Si un efecte no desapareix o t’impedeix menjar amb normalitat, comenta-ho amb qui te l’ha receptat abans de decidir res pel teu compte.

«M’han dit que Mounjaro aprima més, me’l canvio?»

És la pregunta que arriba més sovint a consulta quan algú fa un temps que pren Ozempic o Wegovy. El canvi de fàrmac l’ha de decidir el teu metge, tenint en compte el teu historial, com el toleres i què et pots permetre. Aquí no el recomanem ni el desaconsellem.

El que sí que pots fer amb qualsevol dels tres és cuidar l’alimentació i mantenir-te actiu. Les guies de maneig de l’obesitat recomanen acompanyar el tractament farmacològic d’una alimentació adequada i activitat física, sigui quin sigui el fàrmac [10]. A consulta hi afegim exercicis de força per conservar la musculatura.

El fàrmac el tria el teu metge; nosaltres treballem amb tu què menges i com et mous.

Què veiem a consulta amb aquests tres fàrmacs?

El dubte més repetit és per què un el paga la Seguretat Social i els altres no. El finançament el decideix el Ministeri de Sanitat, que també valora l’impacte en la despesa pública. Per això es va denegar el finançament de Mounjaro fins i tot per a la diabetis de tipus 2, la indicació per a la qual Ozempic sí que està finançat [4].

També hi veiem sovint aquests dos errors.

• Pensar que Ozempic i Wegovy són fàrmacs diferents, quan contenen la mateixa molècula però tenen pautes i indicacions diferents.
• Prendre la mitjana d’un assaig com si fos el resultat que tindràs tu.