Opinions sobre Ozempic i Mounjaro: què diuen els estudis i què veiem a consulta

Quins efectes secundaris es repeteixen més als assajos?

Els efectes digestius són, amb diferència, els més freqüents. En tres assajos de semaglutida a la dosi de Wegovy, el 72,9 % de les persones en va tenir algun, davant del 47,1 % amb placebo [1]. Gairebé tots van ser lleus o moderats [1].

El 43,9 % va tenir nàusees, amb episodis d’una durada mediana de 8 dies. El 29,7 % va tenir diarrea, amb episodis de 3 dies. El 24,5 % va tenir vòmits, amb una durada mediana de 2 dies [3]. El restrenyiment va afectar el 24,2 %, però els episodis van durar molt més: una mediana de 47 dies [3].

Amb tirzepatida (Mounjaro), als assajos de control del pes, el patró és semblant. Amb la dosi de 15 mg, el 59,2 % va tenir algun trastorn digestiu, davant del 30,3 % amb placebo [2]. El 31,0 % va tenir nàusees i el 23,0 %, diarrea [2]. La majoria van ser lleus o moderats [2].

Les fitxes d’Ozempic i Mounjaro detallen cada dada. Les diferències d’indicació i format s’expliquen a la comparativa entre Ozempic, Wegovy i Mounjaro.

Les nàusees desapareixen amb el temps?

Disminueixen, però no del tot. Una anàlisi conjunta de tres assajos de semaglutida va observar que les nàusees, la diarrea i els vòmits arriben al punt màxim cap a la setmana 20, poc després d’arribar a la dosi completa [1]. A partir d’aleshores disminueixen [1].

La mateixa anàlisi afegeix un matís que poques vegades s’explica. Els quatre símptomes digestius van continuar per sobre del placebo durant les 68 setmanes de l’estudi [1]. I la pèrdua de pes gairebé no en va dependre: les molèsties digestives expliquaven menys d’un punt de la diferència respecte del placebo [1].

Passar-ho malament amb les nàusees no fa que el tractament funcioni millor.

El restrenyiment és el símptoma que dura més [3]. Si et costa anar de ventre, és el primer que treballem a consulta, amb fibra, aigua i moviment.

Quanta gent deixa el tractament, i per què?

Als assajos, l’abandonament definitiu per efectes digestius va ser baix: un 4,3 % amb semaglutida [3] i entre l’1,9 % i el 4,4 % amb tirzepatida, segons la dosi [2].

Fora dels assajos, deixar-lo és molt més habitual. En una cohort dels Estats Units amb més de 125.000 adults, al cap d’un any l’havia deixat el 46,5 % de les persones amb diabetis tipus 2 i el 64,8 % de les que no en tenien [4]. El primer tractament va durar una mediana de 176 dies, uns sis mesos [4].

Tenir efectes digestius moderats o greus es va associar amb més abandonaments [4]. A les notes clíniques, els motius que constaven més sovint eren els efectes adversos i el preu [4]. Sentir-te sense acompanyament tampoc no ajuda, i això sí que es pot treballar a consulta.

Qui ho deixa acostuma a tornar a començar?

Moltes persones, sí. A la mateixa cohort, entre el 36 % i el 47 % de les persones que ho van deixar ho van reprendre abans d’un any, segons si tenien diabetis o no [4]. Al cap de dos anys, entre el 46 % i el 57 % [4].

Com més pes es recuperava després de deixar-ho, més probable era tornar a començar [4]. Per això es descriu un patró de cicles: s’atura, es recupera pes i es reprèn [5].

Un estudi de la Cleveland Clinic va fer el seguiment de gairebé 8.000 persones que van deixar la semaglutida o la tirzepatida entre els 3 i els 12 mesos. Entre les que la prenien per l’obesitat, el 55 % havia guanyat pes al cap d’un any [6]. Només un 14 % del total va anar a visites per treballar els hàbits [6].

Aquesta etapa es prepara millor abans que arribi. Com fer-ho s’explica a com evitar l’efecte rebot després d’Ozempic o Wegovy.

Quins dubtes veiem més a consulta?

Aquí no recollim opinions de ningú sobre si el fàrmac li va bé o malament. Això ho valora qui te’l recepta, tenint en compte la teva evolució. El que sí que es repeteix, setmana rere setmana, són aquests dubtes.

• «Si gairebé no tinc gana, com puc arribar a la quantitat de proteïna?» Amb àpats petits i repartits, i començant el plat per la proteïna.
• «He de fer dieta alhora?» El fàrmac treu la gana, però no decideix què menges. Sense un pla, és fàcil menjar menys de tot, també de proteïna.
• Por de l’efecte rebot abans fins i tot de començar. Pregunten com evitar-lo des del primer mes, quan encara hi ha temps per preparar els hàbits.

També ens pregunten per què a una altra persona que pren el mateix fàrmac li va diferent. Sovint depèn de la dosi, de quant temps fa que el pren i de com menja.

Per què una opinió a les xarxes no substitueix un assaig?

Un comentari explica una experiència. Un assaig controla qui hi participa, amb quina dosi, durant quant de temps i amb què es compara. Aquest control permet saber si un efecte el causa el fàrmac o si es produiria igualment sense prendre’l.

Una publicació viral no diu quina dosi pren qui l’escriu, quant de temps fa que segueix el tractament ni com menja. Per tenir-ne una visió completa, amb el finançament i què cal esperar en cada fase, consulta la guia central dels fàrmacs GLP-1.

Què canvia si t’acompanya un dietista-nutricionista?

La guia espanyola de referència sobre l’obesitat, de la SEEDO, recomana un abordatge multidisciplinari, amb la nutrició dins de l’equip [7]. A la pràctica, això vol dir vigilar la proteïna i fer exercicis de força per conservar el múscul. També cal ajustar els àpats quan la gana gairebé desapareix i preparar la retirada abans que arribi.

Si et preocupa perdre força a més de pes, tens més informació a proteïna i múscul amb un GLP-1. No receptem ni canviem la dosi: treballem el que passa al voltant del fàrmac, abans, durant i després.