Mounjaro (tirzepatida): què és, dosi, efectes i què menjar

Què és Mounjaro i com actua?

Tirzepatida és el principi actiu de Mounjaro. Activa els receptors de dues hormones intestinals, GIP i GLP-1. Totes dues participen en la resposta als àpats. El medicament ajuda a alliberar insulina quan la glucosa és elevada i redueix el glucagó, l’hormona que augmenta el sucre a la sang. També influeix en la gana i retarda el buidatge de l’estómac [1].

Aquest efecte pot fer que et saciïs abans. L’experiència varia d’una persona a una altra. De vegades, el plat habitual es fa massa gran; altres vegades costa arribar als àpats. Menjar menys per falta de gana també pot reduir la varietat i la proteïna si ningú no revisa la pauta [2].

A la consulta veiem que la pregunta útil sol ser quins aliments continuen entrant bé. Mirem els horaris, la tolerància digestiva i la força, a més del pes. Un plat petit pot continuar incloent-hi ou, peix, llegums o iogurt natural. L’elecció depèn del que toleris i de les teves necessitats.

Si et disminueix la gana, cada àpat compta per cuidar la nutrició i la força.

Mounjaro pertany a la família de tractaments que expliquem a la guia de fàrmacs GLP-1. Si vols conèixer la molècula amb més detall, consulta la fitxa de tirzepatida.

Per a qui està autoritzat a Espanya?

La indicació depèn del motiu del tractament. L’autorització per a la diabetis de tipus 2 inclou adults i menors a partir dels 10 anys. La indicació per al control del pes és només per a adults [1].

En menors, la indicació correspon a la diabetis de tipus 2, mai al control del pes. La dosi màxima i el seguiment també són diferents dels dels adults [1]. Si busques ajuda nutricional per a un menor, cal una valoració pediàtrica específica.

Que diverses persones del teu entorn el facin servir no vol dir que et convingui. El metge revisa els teus objectius, la teva història clínica, els altres tractaments i els possibles riscos. Si fas servir insulina o una sulfonilurea, ha de vigilar especialment les baixades de glucosa [1]. Un cop presa la decisió mèdica, t’acompanyem en l’alimentació.

Què signifiquen les dosis de 2,5, 5, 10 i 15 mg?

La dosi inicial per a adults segons la fitxa tècnica és de 2,5 mg un cop per setmana. Al cap de quatre setmanes es passa a 5 mg. Si cal augmentar-la, els increments són de 2,5 mg i s’esperen almenys quatre setmanes a cada esglaó [1]. Són dades per entendre la recepta, no instruccions per canviar-la.

• 2,5 mg per setmana és la dosi inicial [1]
• 5 mg pot ser una dosi de manteniment en adults [1]
• 7,5 i 12,5 mg són esglaons intermedis quan s’indica un augment [1].
• 10 i 15 mg també són dosis de manteniment per a adults; 15 mg és el màxim setmanal [1].

En infants i adolescents amb diabetis de tipus 2, a partir dels 10 anys, les dosis de manteniment són de 5 i 10 mg; 10 mg és la dosi màxima setmanal en menors [1]. La pauta dels adults no s’ha d’extrapolar als menors.

Si augmenten les molèsties digestives, comenta-ho amb qui te’l prescriu abans del pròxim augment. No avancis esglaons ni facis servir una ploma d’una altra concentració per establir la teva pauta.

Una dosi més alta no garanteix que sigui la millor opció per a tu. La fitxa tècnica recull diverses dosis de manteniment, i el metge valora els beneficis, les molèsties i els objectius [1]. Si et proposen continuar amb una dosi baixa, demana que t’expliquin quin és l’objectiu i quan es revisarà.

La tirzepatida retarda el buidatge de l’estómac, i la fitxa tècnica recomana vigilar els medicaments orals amb un marge terapèutic estret, com ara la warfarina o la digoxina, sobretot en començar el tractament i en augmentar-ne la dosi [1]. La fitxa tècnica espanyola no demana ajustar la dosi dels anticonceptius orals, però recomana que les dones en edat fèrtil facin servir un mètode anticonceptiu durant el tractament [1]. Consulta-ho sempre amb qui te l’ha prescrit; no ajustis cap medicament pel teu compte.

Quant costa Mounjaro i el finança la Seguretat Social?

El finançament públic no cobreix Mounjaro. El desembre de 2025, la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments va proposar no incloure les plomes KwikPen al sistema sanitari públic [3]. Va al·legar l’impacte pressupostari i la racionalització de la despesa. Al Nomenclàtor del Ministeri de Sanitat consta com a no finançat [4].

Per això, a la farmàcia en pagues l’import íntegre, encara que la recepta te l’hagi fet un metge de la sanitat pública: no té copagament del SNS perquè no està finançat. La situació pot canviar; comprova-la quan et facin la recepta [4].

El preu depèn de la dosi i de la presentació: 207,91 € – 446,07 €. Aquest interval és orientatiu: no l’hem pogut verificar per codi nacional en una font oficial pública. Per saber-ne l’import exacte, pregunta a la farmàcia per la presentació que consta a la recepta.

Per comparar el finançament i el cost d’altres tractaments, consulta la guia de preus dels GLP-1 a Espanya. A la consulta et podem ajudar a planificar l’alimentació amb un pressupost realista, sense intervenir en la prescripció.

Quins efectes secundaris poden aparèixer?

Els efectes digestius són els més habituals. Les nàusees i la diarrea consten com a molt freqüents a la fitxa tècnica. En els assaigs de control del pes també ho són els vòmits, el dolor abdominal i el restrenyiment [1].

Les nàusees, els vòmits i la diarrea són més freqüents durant els augments de dosi i solen disminuir amb el temps [1]. La freqüència general no permet predir què et passarà a tu.

Aquestes mesures poden fer més suportables els àpats, però no substitueixen una valoració mèdica si els símptomes persisteixen.

Què has de menjar mentre prens Mounjaro?

Amb menys gana, una alimentació completa continua necessitant proteïna, verdura, fruita, aliments amb hidrats de carboni i greixos habituals. Un iogurt proteic en pot formar part, però no substitueix uns àpats variats. L’assessorament nutricional i el treball de força formen part de les recomanacions de les societats científiques [2].

Si un àpat abundant et provoca nàusees, prova una ració més petita i torna a menjar quan et trobis millor. Un exemple senzill és una truita amb pa i tomàquet. Un altre són llenties amb verdura i una mica d’arròs. Si toleres millor els aliments freds, un iogurt natural amb fruita i civada pot ser pràctic.

Les nàusees poden fer que beguis menys. Tingues aigua a prop i reparteix els líquids al llarg del dia. Si tens vòmits o diarrea que t’impedeixen beure, segueix la indicació d’alarma que trobaràs més avall. Evita convertir el malestar en una llista permanent d’aliments eliminats.

Què veiem a la consulta

«M’han dit que mengi iogurts proteics» és un dubte habitual. Abans d’afegir productes, mirem la resta del dia. De vegades falten àpats sencers; altres, la proteïna es concentra en una sola presa. També preguntem per la força, la digestió i la relació amb el menjar.

A la consulta adaptem el que menges al que toleres. Si et costa esmorzar, potser et va bé una torrada amb ou més tard. Si la carn et resulta pesada, pots triar peix, llegums, tofu o lactis. La guia de què menjar amb GLP-1 i el menú setmanal desenvolupa opcions per organitzar la setmana.

La pèrdua de pes també pot incloure massa magra. Les societats professionals recomanen vigilar la força, la funció i la composició corporal, a més de garantir una nutrició adequada [2]. A proteïna i múscul amb GLP-1 expliquem com combinar l’alimentació i els exercicis de força sense prometre que es conservarà tot el múscul.

Un primer pas per a aquesta setmana: fixa’t en quin àpat deixes incomplet i busca una opció amb proteïna que toleris.

Què passa si abaixes la dosi o deixes Mounjaro?

El manteniment forma part de la indicació per al control del pes [1]. El teu metge pot proposar continuar amb una dosi de manteniment i revisar-ne la resposta. Aquesta decisió depèn de la teva situació. «Dosi baixa» no és una promesa que el pes es mantingui per si sol.

En un assaig de retirada, les persones que van continuar amb tirzepatida van mantenir millor la pèrdua de pes que les que van passar a placebo. L’objectiu principal de l’estudi era precisament comparar el manteniment després de continuar o retirar el fàrmac [5]. Els resultats no permeten predir quant de pes recuperarà una persona concreta.

Si et planteges deixar-lo, parla amb qui te’l prescriu abans de canviar la pauta. Prepareu quin seguiment tindrà la glucosa si tens diabetis i què revisareu de la gana. Des de la nutrició treballem àpats sostenibles, força i rutines que puguin continuar després. Es pot recuperar pes malgrat aquest treball; no és un fracàs personal.

La guia sobre efecte rebot després dels tractaments GLP-1 explica com preparar aquesta etapa. Encara que el títol esmenti Ozempic i Wegovy, les preguntes sobre la retirada també són pertinents quan t’han pautat tirzepatida.

Quan pot no ser adequat?

L’única contraindicació de la fitxa tècnica és l’al·lèrgia a la tirzepatida o a algun dels seus components. En altres situacions, la fitxa demana precaució o una valoració mèdica prèvia [1].

• Embaràs: la fitxa no el recomana durant l’embaràs ni si et pots quedar embarassada i no fas servir cap mètode anticonceptiu. Si busques un embaràs, qui te’l prescriu el retira almenys un mes abans [1].
• Lactància: després d’una dosi única de 5 mg, el pas a la llet materna va ser d’indetectable a molt baix; valora-ho amb el teu metge [1].
• Pancreatitis prèvia o malaltia digestiva greu, com ara la gastroparesi greu: cal tenir precaució [1].
• Retinopatia diabètica que necessita tractament o edema macular: cal tenir precaució i controlar la vista [1].
• Operació o prova amb sedació profunda: avisa que el fas servir, perquè l’estómac pot no estar buit [1].

Si tens o has tingut un trastorn de la conducta alimentària, explica-ho al metge i al professional de salut mental abans de començar un GLP-1. Les societats científiques demanen valorar aquests antecedents abans d’iniciar el tractament [2]. A Alimmenta, Psicologia acompanya aquest aspecte juntament amb l’alimentació.

Cap d’aquestes situacions no es resol amb una llista general: el metge valora el conjunt. En nutrició adaptem la pauta quan ja hi ha un pla clínic compartit.

Si vius a l’Amèrica Llatina

L’autorització espanyola i el finançament del Sistema Nacional de Salut no descriuen la situació d’un altre país. A Mèxic, l’Argentina o Colòmbia poden variar les presentacions registrades, les indicacions, la prescripció i la cobertura. Comprova la informació amb l’autoritat sanitària del teu país i amb el professional que t’atén.

Si ja tens una prescripció i vius fora d’Espanya, et podem acompanyar en línia amb l’alimentació. Per a les dosis i el seguiment mèdic, mantén la coordinació amb qui et prescriu el tractament al teu país.