Liraglutida: què és i en quines marques es ven a Espanya

Què és la liraglutida i com actua?

La liraglutida activa el receptor del GLP-1, una hormona que l’intestí allibera quan mengem. Aquest receptor participa en els senyals de gana i sacietat. També ajuda a alliberar insulina quan augmenta la glucosa i alenteix una mica el buidatge de l’estómac [1] [3]. La resposta i la tolerància varien d’una persona a una altra.

S’injecta un cop al dia [1] [3]. Dues plomes poden contenir la mateixa molècula i tenir indicacions i dosis diferents. El metge decideix quina presentació et correspon, revisa les altres malalties que puguis tenir i n’ajusta la dosi. Nosaltres t’acompanyem en l’alimentació durant el procés.

És un dels fàrmacs amb més trajectòria d’aquesta família. Victoza, la primera marca de liraglutida per a la diabetis de tipus 2, va rebre l’autorització europea el 2009 [6]. Aquesta trajectòria aporta experiència clínica, tot i que la data no determina quin tractament és adequat per a tu.

Per veure el conjunt de fàrmacs, els usos i el seguiment, tens la guia de fàrmacs GLP-1. T’ajuda a diferenciar el principi actiu, la marca i la indicació.

Quina presentació correspon a cada indicació?

Saxenda conté liraglutida i està indicat per controlar el pes en persones que compleixen els criteris de la fitxa tècnica [1]. Es combina amb canvis en l’alimentació i l’activitat física. La fitxa de Saxenda recull les condicions d’ús i els dubtes propis d’aquesta presentació.

Plyzari és una altra liraglutida autoritzada a Espanya per al control del pes. La fitxa l’indica en adults amb obesitat o amb sobrepès i altres malalties associades, i també en adolescents i infants amb obesitat [2].

Les liraglutides per a la diabetis de tipus 2, com ara Diavic EFG, s’utilitzen quan la glucosa no està ben controlada amb l’alimentació i l’exercici [3]. En alguns casos es poden prendre soles o afegir-se a altres medicaments. La seva fitxa no inclou el control del pes com a indicació.

Si el teu tractament és per a la diabetis de tipus 2, la conversa sobre la glucosa i altres fàrmacs és diferent. La fitxa de Trulicity descriu una altra molècula de la mateixa família, la dulaglutida, amb la seva pauta. Pertànyer a la mateixa família no permet canviar-ne una per l’altra sense valoració mèdica.

Primer importa per a què t’han receptat la presentació; després, com encaixa en la teva vida i en el teu seguiment.

Quina diferència hi ha respecte de la semaglutida i la tirzepatida?

La diferència més visible és la freqüència. La liraglutida s’injecta cada dia [1]. La semaglutida injectable i la tirzepatida s’administren un cop per setmana [7] [8]. A més, la tirzepatida actua sobre dos receptors hormonals, el GLP-1 i el GIP [8]. Són medicaments diferents, i cap d’aquestes diferències no equival a una recomanació de canvi.

En un assaig que les va comparar directament per controlar el pes, les persones que van utilitzar semaglutida setmanal van perdre, de mitjana, un 15,8 % del pes inicial. Amb liraglutida diària, la pèrdua va ser del 6,4 % a les 68 setmanes [7]. Hi van participar adults amb sobrepès o obesitat sense diabetis, amb suport en alimentació i activitat física. Són mitjanes de l’assaig i cada persona respon a la seva manera.

Amb la tirzepatida, les xifres d’assaigs diferents no permeten calcular un avantatge exacte respecte de la liraglutida, perquè barregen poblacions, dosis i temps de seguiment. Si vols canviar de fàrmac, el metge en valora la indicació, els antecedents, la tolerància i els objectius.

Un dubte que arriba a consulta és si una pauta setmanal seria més còmoda que una de diària. La comoditat compta, però la decisió depèn de la valoració mèdica.

Durant el tractament poden aparèixer nàusees o altres molèsties digestives [1] [3]. Comenta-ho amb qui te l’ha prescrit. Canviar la dosi o la ploma pel teu compte altera la pauta mèdica. Des de la nutrició t’ajudem a continuar menjant i bevent prou quan et disminueix la gana.

Si a l’inici del tractament prens warfarina o altres derivats cumarínics, la fitxa tècnica recomana controlar l’INR més sovint [1]. Una diarrea intensa pot afectar l’absorció d’altres medicaments orals [1]. No s’espera una pèrdua d’eficàcia dels anticonceptius orals [1]. Comenta-ho sempre amb qui te l’ha prescrit.

Hi ha liraglutida genèrica i quant costa en comparació amb Saxenda?

Sí. Diavic EFG és una liraglutida genèrica autoritzada per a la diabetis de tipus 2 [3]. La seva indicació és diferent de la de Saxenda, i la fitxa no l’autoritza per controlar el pes [1] [3]. Per al pes, a més de Saxenda, hi ha Plyzari [2].

El preu es compara per envàs i presentació. La taula mostra el PVP de Saxenda i el de Diavic amb dades actualitzades. Si en falta algun, no indiquem una diferència en euros ni diem quin costa menys.

El finançament també canvia el que pagues. Saxenda no està finançat pel sistema públic [4]. Diavic està finançat amb visat per a la diabetis de tipus 2 amb un índex de massa corporal de 30 o més, juntament amb antidiabètics orals o insulina basal [5]. Amb recepta del Sistema Nacional de Salut i visat, Diavic té una aportació reduïda; el que pagues depèn de la teva situació —hi ha persones exemptes— i ho veus quan dispensen la recepta. El PVP d’un envàs no equival a la despesa d’un mes.

Què menjar si et disminueix la gana

Quan tens menys gana, costa acabar un àpat dels de sempre. A la consulta veiem que hi ha qui simplifica tant el plat que n’elimina la proteïna. Un àpat petit pot ser complet si inclou un aliment proteic, verdura i una font d’hidrats [9]. Per exemple, uns ous remenats amb tomàquet i una torrada, o un iogurt natural amb fruita i dues o tres nous.

Si les nàusees et frenen, reparteix el menjar en preses petites i beu a glops al llarg del dia. La proposta de menú setmanal amb GLP-1 ofereix exemples que pots adaptar. Si les nàusees no cedeixen, comenta-ho amb qui et prescriu el medicament.

Cal parar atenció a la força muscular mentre perds pes. La recomanació conjunta de diverses societats sobre nutrició amb GLP-1 proposa valorar la força, la funció i la composició corporal, i mantenir l’activitat física [9]. A la guia de proteïna i múscul t’expliquem com organitzar els àpats i l’exercici.

Què veiem a la consulta

Un dubte freqüent és si n’hi ha prou de menjar menys per cuidar-se durant el tractament. A la consulta revisem si els àpats continuen sent variats, si beus prou i si mantens l’activitat. També preguntem pel son i per la relació amb el menjar [9].

Si has tingut un trastorn de la conducta alimentària, parla’n amb el teu metge i amb un professional de salut mental abans de començar o canviar un GLP-1 [9]. Així s’adapta la pauta a la teva situació.

El teu primer pas aquesta setmana

Observa un àpat. Anota si la disminució de la gana t’està deixant sense proteïna i comenta-ho a la propera visita mèdica o de nutrició.