Dieta per a la gastritis: què menjar i què evitar

Per què tinc gastritis?

La causa més freqüent és un bacteri, Helicobacter pylori, que es transmet de persona a persona. El consens espanyol l’assenyala com la causa principal de la gastritis crònica, l’úlcera pèptica i el càncer gàstric, i calcula que afecta al voltant de la meitat de la població mundial [3].

Tenir el bacteri no vol dir notar-lo. La infecció inflama sempre l’estómac, hi hagi símptomes o no, i només una part de les persones que la tenen arriba a notar-la o a tenir complicacions [1]. Per això a molta gent li diagnostiquen una gastritis en una endoscòpia feta per un altre motiu.

No és l’única causa. També hi ha al darrere:

• Prendre de manera continuada antiinflamatoris com l’aspirina o l’ibuprofèn.
• L’alcohol en excés i el tabac.
• L’estrès o l’ansietat mantinguts, que empitjoren els símptomes.
• Els àpats copiosos, molt greixosos o molt picants, repetits.
• Les infeccions alimentàries i algunes de víriques.
• Trastorns autoimmunes com l’anèmia perniciosa.

Res d’això és culpa teva. D’aquesta llista hi ha tres coses que es poden moure aquesta setmana: el tabac, l’alcohol i els antiinflamatoris que prens pel teu compte. Són les que més canvien el panorama.

És gastritis, reflux o hèrnia de hiat?

Es confonen constantment, i la diferència importa perquè les pautes no són iguals. La pista més útil és on crema i quan.

• Gastritis: la paret de l’estómac està inflamada. Fa mal o crema a la boca de l’estómac, i acostuma a notar-se amb l’estómac buit o una estona després de menjar alguna cosa que irrita.
• Reflux: el contingut de l’estómac puja a l’esòfag. Crema darrere de l’estèrnum i puja cap a la gola, i empitjora en ajeure’s i després de sopar. Si és el teu cas, la pauta és a la dieta per al reflux gastroesofàgic.
• Hèrnia de hiat: una part de l’estómac passa al tòrax per l’hiat, l’orifici del diafragma pel qual baixa l’esòfag. Moltes vegades no dona símptomes propis, i el que molesta és el reflux que facilita. Allà pesen l’horari i la postura, i té la seva pròpia dieta per a l’hèrnia de hiat.
• Gastroenteritis. Es confon amb la gastritis només pel nom. La gastritis és inflamació de l’estómac; la gastroenteritis, de l’estómac i els intestins. Per això afegeix diarrea, i moltes vegades febre i malestar general. Sol venir d’una infecció que passa en uns quants dies, i el primer llavors és hidratar-se bé.

Poden anar juntes, i és el més comú. Una hèrnia facilita el reflux en algú que a més té l’estómac irritat. Les guies clíniques britàniques tracten la dispèpsia i el reflux en el mateix document [2], i bona part d’aquestes pautes serveixen per a les tres. Però si hi ha Helicobacter al darrere, a més hi ha una causa per tractar. Si el que predomina és una diarrea que no marxa, la causa pot ser una altra i convé que l’estudiï el teu metge. Si et diagnostiquen Crohn, tens la dieta per a la malaltia de Crohn, amb pautes per al brot i per a la remissió.

És el mateix una gastritis que una úlcera?

No. La gastritis és la paret de l’estómac inflamada; l’úlcera és una nafra que ha arribat a trencar aquesta paret. Una pot acabar en l’altra si la causa continua allà. Les dues comparteixen causes: el mateix bacteri [3] i, just al darrere, els antiinflamatoris.

La diferència pràctica és qui ho diagnostica i amb què. Una úlcera es veu en una endoscòpia i el seu seguiment és mèdic. Una gastritis, en canvi, moltes vegades es dona per feta sense haver mirat res. Per al que menges, aquestes pautes serveixen igual en tots dos casos. Amb una úlcera diagnosticada, això sí, el seguiment mèdic no és opcional.

La gastritis se’n va?

Depèn de la causa. Si al darrere hi ha Helicobacter pylori, el consens europeu sobre aquest bacteri és clar. Eradicar-lo apaga la inflamació i evita que la gastritis progressi a atròfia [1]. Quan l’atròfia ja està instal·lada, pot revertir en una part dels casos, no en tots [1].

El bacteri s’elimina amb un tractament que pauta el teu metge. Són diversos antibiòtics i un inhibidor de la bomba de protons, el protector d’estómac, normalment durant catorze dies [3] [4]. Per això, si fa temps que tens molèsties i ningú no t’ha fet la prova de l’Helicobacter, demanar-la és més útil que tornar a canviar l’esmorzar.

I si no hi ha bacteri? Llavors el més habitual és una dispèpsia funcional, que són els mateixos símptomes sense una lesió que els expliqui. Allà no hi ha res per eradicar, i l’alimentació, els horaris i el descans passen a ser l’eina principal.

Què és bo per a la gastritis?

L’evidència sobre alimentació i símptomes d’estómac és escassa i de qualitat baixa, i convé dir-ho. Una anàlisi d’onze estudis va trobar que el picant s’associa a més molèsties [5]. També va veure que menjar quatre o més vegades al dia s’associa a menys símptomes que menjar-ne dues o menys [5]. Gairebé tots aquests estudis es van fer a Àsia, i els mateixos autors demanen prudència abans de convertir-ho en norma [5].

Les guies clíniques britàniques tampoc no donen una llista universal. Aconsellen evitar el que tu notis que et prova malament, i anomenen el tabac, l’alcohol, el cafè, la xocolata i el menjar greixós [2]. No hi ha cap quantitat d’alcohol segura per a la salut (OMS): com menys, millor. A l’embaràs, la lactància i la infància, res d’alcohol. Tampoc beguis si has de conduir o la teva medicació no ho permet.

Traduït al teu plat, té sentit repartir els àpats, abaixar el greix i afluixar amb el picant. Una llista llarga de retirades «per si de cas» no en té. No limitis la teva dieta més del que calgui.

Quants àpats al dia i a quina hora?

Quatre o cinc àpats petits al dia solen anar millor que dos de grans. És el que recomanem a la consulta i el que apunta, amb la prudència d’abans, aquella anàlisi d’onze estudis [5]. Amb menys volum cada vegada, l’estómac té menys àcid i menys pressió per gestionar.

Incorpora l’esmorzar, a l’hora que et vagi bé, tret que et provi malament o no encaixi amb el teu dia. L’hora també compta per al sopar. Ajeure’s amb l’estómac ple afavoreix la cremor, i per això el sopar va aviat i lleuger. Si després et ve gana, millor una cosa que no sigui sòlida, com una infusió tèbia.

Cal deixar el cafè, el tomàquet i la llet?

Són les tres preguntes que més ens arriben a la consulta, i cadascuna té la seva resposta.

• El cafè i el te. Evita el cafè, també el descafeïnat. Amb el te, prova la teva tolerància: retira’l si et causa molèsties i torna a provar-lo quan milloris. Les guies els citen entre possibles desencadenants [2].
• El tomàquet i els cítrics: són àcids i a molta gent li molesten, sobretot crus i a la nit. Abans de retirar-los del tot, prova el tomàquet cuinat i en poca quantitat, i passa’ls al migdia.
• La llet. Desnatada o semidesnatada sol provar bé, igual que el iogurt desnatat i el formatge fresc. El que sol molestar és el greix del producte lacti. Si prefereixes una beguda vegetal, la millor és la de soja o una amb almenys un 3 % de proteïna, que es mira a l’etiqueta. Tingues en compte que la soja és un al·lergen.

Si estàs en tractament per a l’Helicobacter

El tractament el pauta el teu metge i dura normalment catorze dies [3]. El que sí que podem fer des de l’alimentació és ajudar-te a arribar al final.

I no és un detall. Gairebé tothom completa el tractament: en un registre europeu amb més de 38.000 tractaments, només un 1,7 % no ho va fer [6]. Però a qui no el completa li surt car. En aquest registre, el bacteri es va eliminar en el 89 % dels qui van seguir el tractament complet i en el 58 % dels qui no [6]. Deixar-lo a mitges va ser més freqüent amb les pautes llargues, en els tractaments de rescat i amb els efectes adversos [6]. Aquí és on l’alimentació ajuda aquests catorze dies.

• Àpats petits i freqüents, amb sabors neutres. Si apareix gust metàl·lic o nàusees, acostumen a entrar millor l’arròs, la patata, el pa i la fruita cuita que qualsevol cosa amb olor forta.
• Beu sovint i en poca quantitat, sobretot si hi ha diarrea, i no forcis el menjar el dia que no entra.
• Res d’alcohol durant el tractament.
• No et saltis àpats per compensar un dia dolent: arribar al següent sense haver menjat és el que ho empitjora.

El que no es decideix a casa és saltar-se una presa perquè aquell dia et prova fatal. Això s’explica a qui t’ho ha pautat, que té alternatives si la primera pauta no es tolera [3]. Si aquests dies et costa menjar i perds pes, un nutricionista digestiu t’ajuda a ajustar-ho.

Si t’han dit que tens gastritis atròfica

La gastritis atròfica és una gastritis crònica que, amb els anys, aprima la mucosa de l’estómac. Sol aparèixer a l’informe d’una biòpsia, al costat de la paraula «precancerosa», i espanta més del que li correspon. La guia europea sobre aquestes lesions, actualitzada el 2025, aclareix tres coses [7].

• En la majoria dels casos no cal endoscòpia de seguiment. És així quan l’atròfia és lleu o moderada, està limitada a la part baixa de l’estómac i no és autoimmune, sense altres factors de risc. Aquest grup és la majoria del que es veu a la pràctica [7].
• Si hi ha Helicobacter, s’eradica, i com abans millor. Es recomana amb atròfia i sense per reduir el risc de càncer gàstric, i el benefici és més gran si encara no hi ha lesions instal·lades [7].
• La gastritis autoimmune sí que porta seguiment. La guia proposa una endoscòpia de control cada tres anys, encara que l’atròfia sigui lleu [7]. En la fase avançada pot faltar vitamina B12 i aparèixer anèmia perniciosa [7]. El teu metge vigila la B12 a l’analítica i pauta el suplement si cal. No et suplementis pel teu compte: sense analítica no se sap si te’n falta. Amb nosaltres s’ajusta l’alimentació a les teves necessitats.

Cap aliment reverteix l’atròfia. El que ajuda és treure el que la manté.

Existeix la gastritis nerviosa?

Amb aquest nom no apareix a les guies clíniques. El que existeix, i és molt freqüent, és tenir els símptomes sense una lesió que els expliqui, la dispèpsia funcional. Allà l’estrès, el son i les presses en menjar pesen molt, encara que l’estómac es vegi normal.

L’estrès mantingut actua sobretot canviant com es mou l’estómac i quant notes el que hi passa. Menjar dret i en deu minuts, sopar a les onze i dormir cinc hores empitjoren els símptomes de qualsevol estómac. I això sí que es pot canviar aquesta setmana.

Quins errors veiem a la consulta?

• Canviar la dieta sense haver-se fet mai la prova de l’Helicobacter. És l’error més car, perquè es passen mesos menjant arròs bullit amb una infecció tractable al davant.
• Viure a base d’arròs bullit i pit de pollastre durant mesos. La dieta es queda pobra, la cremor continua i ja no hi ha manera de saber què provava malament.
• Retirar vint aliments de cop. Així no s’aprèn res. Retira els aliments sospitosos una o dues setmanes i reintrodueix-los d’un en un.
• Deixar fora els llegums i les verdures per un episodi dolent i no tornar-los a provar. Abans de retirar-los, es canvia la forma: bullits, en puré, sense pell.
• Fer servir la llet com a antiàcid cada vegada que apareix la cremor. Calma una estona i no arregla res, i si és sencera afegeix greix a una digestió que ja va lenta.
• Esmorzar cafè sol, en dejú i dret. És la combinació que més vegades apareix quan repassem el dia d’algú que diu que no menja res estrany.
• Confondre «em prova malament» amb «em fa mal». Un aliment que et molesta un dia no ha de sortir per força de la teva vida. El que et molesta tres vegades de tres, sí, almenys de moment.
• Deixar el protector d’estómac tan bon punt s’està millor, sense dir-ho a ningú, i continuar amb l’ibuprofèn. Aquesta pauta la porta el teu metge, que també pot revisar si un altre medicament t’està afectant l’estómac [2].
• Confondre gastritis amb reflux. Si el que crema és el pit i puja cap a la gola, mira la dieta per al reflux gastroesofàgic. Si t’han vist una hèrnia de hiat, aquesta té les seves pròpies pautes d’horari i postura.