Tirzepatida: què és i en quina marca es ven a Espanya

Què és la tirzepatida i com actua?

La tirzepatida activa els receptors de dues hormones intestinals: el pèptid similar al glucagó de tipus 1, o GLP-1, i el polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa, o GIP [2]. Totes dues participen en la resposta del cos als aliments. La seva acció ajuda a alliberar insulina quan augmenta la glucosa i pot reduir la gana [2].

La semaglutida actua sobre el receptor de GLP-1 [3]; la tirzepatida, sobre GLP-1 i GIP [2]. Aquesta diferència de mecanisme no és suficient per triar un tractament. També cal tenir en compte el motiu de la prescripció, altres malalties, els medicaments que prens i la tolerància. A la comparació entre Ozempic, Wegovy i Mounjaro distingim les molècules, les indicacions i els formats.

Un senyal de sacietat més intens pot canviar les ganes de menjar. També pot fer que els àpats habituals et semblin massa abundants. Per això, a la consulta preguntem per la gana, les molèsties digestives i els àpats que realment pots fer. Una pauta útil deixa espai per a les proteïnes, els aliments vegetals, els líquids i el plaer de menjar.

La guia de fàrmacs GLP-1 situa la tirzepatida dins d’aquesta família. Explica quines preguntes convé plantejar a la consulta mèdica i què pot aportar l’acompanyament nutricional.

Amb quina marca es ven i per a què està autoritzada?

A Espanya, la tirzepatida es ven com a Mounjaro, en injecció setmanal i amb recepta [1]. Té dues indicacions autoritzades [1]. La primera és la diabetis de tipus 2 mal controlada, en adults i a partir dels 10 anys. La segona és el control del pes en adults, juntament amb una alimentació amb menys calories i més activitat física.

Per al control del pes, la fitxa tècnica estableix un índex de massa corporal de 30 o més, o de 27 a 30 amb almenys una malaltia relacionada amb el pes [1]. Aquests criteris orienten la indicació, però no substitueixen una valoració individual. La fitxa de Mounjaro recull la informació específica del medicament.

La pauta d’augment de la dosi comença amb 2,5 mg a la setmana durant quatre setmanes i continua amb 5 mg [1]. Si cal, s’augmenta de 2,5 en 2,5 mg, amb almenys quatre setmanes amb cada dosi i un màxim de 15 mg en adults [1]. El metge decideix si convé augmentar, mantenir o revisar la pauta.

Les nàusees, la diarrea i els vòmits són més freqüents en augmentar la dosi i solen disminuir amb el temps [1]. Si apareixen, explica-ho a qui te l’ha receptat. No cal que les suportis en silenci ni que deixis de menjar pel teu compte. El metge ajusta la medicació; a la consulta adaptem l’organització dels àpats.

La tirzepatida retarda el buidatge de l’estómac, i la fitxa tècnica recomana controlar els medicaments orals amb un marge terapèutic estret, com ara la warfarina o la digoxina, sobretot en començar i en augmentar la dosi [1]. La fitxa espanyola no demana ajustar la dosi dels anticonceptius orals, tot i que recomana a les dones en edat fèrtil utilitzar un mètode anticonceptiu durant el tractament [1]. Comenta-ho sempre amb qui te l’ha receptat.

La tirzepatida té finançament a Espanya?

No. El finançament públic no cobreix Mounjaro en cap de les seves indicacions, i el Ministeri de Sanitat l’indica com a «No finançat per resolució» [4]. El desembre de 2025, la Comissió Interministerial de Preus va acordar no incloure’n les sis presentacions a la prestació del Sistema Nacional de Salut [5].

Tenir recepta no vol dir que la sanitat pública pagui el medicament. Amb la situació actual, l’abones íntegrament a la farmàcia, també si tens diabetis de tipus 2. El preu varia segons la dosi de l’envàs; el rang de la taula és orientatiu, perquè no l’hem pogut verificar per codi nacional en una font oficial pública. Per això, convé confirmar-lo a la farmàcia.

Entendre la molècula ajuda a fer millors preguntes; la indicació i la dosi es decideixen en la valoració mèdica.

Què mostren els assajos amb tirzepatida?

Els assajos descriuen les mitjanes de grups concrets, amb seguiment i canvis d’hàbits. Les seves xifres ajuden a parlar dels beneficis i els límits, però no prediuen el teu resultat. Per interpretar cada percentatge, són importants la durada, la població estudiada i la dosi.

A l’assaig SURMOUNT-1 hi van participar adults amb obesitat, o amb sobrepès i alguna complicació relacionada, sense diabetis [6]. Al cap de 72 setmanes, la pèrdua mitjana de pes va ser del 15,0 %, el 19,5 % i el 20,9 % amb 5, 10 i 15 mg [6]. Amb placebo va ser del 3,1 %. Tots els grups van rebre suport per canviar els hàbits [6].

És un efecte mitjà en aquella població. No permet prometre a ningú el percentatge més alt. Si tens diabetis de tipus 2, els teus objectius mèdics també inclouen el control de la glucosa.

SURMOUNT-5 va comparar directament la tirzepatida i la semaglutida en adults amb obesitat, o amb sobrepès i alguna complicació, sense diabetis [7]. Al cap de 72 setmanes, la reducció mitjana del pes va ser del 20,2 % i del 13,7 %, respectivament [7]. Cada grup va utilitzar la dosi més alta que tolerava, i els participants sabien quin fàrmac rebien. El resultat descriu grups; no indica quin tractament convé a una persona concreta.

El pes no ho explica tot. Una part del que es perd és massa magra, que inclou múscul, aigua i altres teixits. Menjar prou proteïnes i fer exercicis de força ajuden a protegir el múscul durant el tractament [8].

Hi ha un genèric de tirzepatida?

Ara com ara, la tirzepatida es ven a Espanya com a Mounjaro, que no és un genèric [4]. Un genèric només arriba quan venç la protecció de la patent i, a més, s’autoritza i es comercialitza. Per això, la data d’una patent no indica per si sola quan n’hi haurà un a la farmàcia.

Si veus anuncis que prometen tirzepatida més barata o sense recepta, desconfia i pregunta-ho al farmacèutic. No canviïs el medicament prescrit per una oferta de la qual no puguis comprovar la procedència i la conservació. T’ho expliquem a la guia sobre els riscos de comprar aquests fàrmacs sense recepta.

Què menjar mentre utilitzes tirzepatida

Quan tens menys gana, convé parar atenció a la qualitat del que sí que menges. Un document conjunt de quatre societats científiques prioritza prou proteïnes, aliments de bona qualitat i activitat física durant el tractament [8]. En un àpat petit hi caben un aliment proteic, una font vegetal i una mica d’energia. Per exemple, una truita amb pa i tomàquet, o un plat de llegums amb verdures i arròs.

Si et costa fer un àpat abundant, prova de repartir racions més petites al llarg del dia. Tingues líquids a mà i observa com et senten. Si les molèsties t’impedeixen menjar o beure amb normalitat, avisa qui et recepta el fàrmac. Un menú orientatiu durant el tractament amb GLP-1 et dona idees per organitzar-te.

El que veiem a la consulta

El dubte que ens plantegen més sovint és si menjar menys ja és suficient per cuidar la salut. Veiem setmanes en què la gana disminueix tant que desapareixen àpats sencers. Aleshores revisem quins aliments aporten proteïnes, com reparteixes les preses i si mantens l’activitat de força. La guia sobre proteïnes i múscul amb GLP-1 amplia aquesta informació.

També ens pregunten quant de temps caldrà mantenir el medicament. Aquesta decisió és mèdica. Podem treballar amb tu uns hàbits sostenibles i una pauta que continuï tenint sentit si canvia el tractament. La conversa inclou horaris, compra, gana, sacietat i vida social, i va més enllà del número que marca la bàscula.

Si tens o has tingut un trastorn de la conducta alimentària, comenta-ho amb el metge abans de començar. A Alimmenta t’hi acompanyem juntament amb l’equip de psicologia.

El teu primer pas aquesta setmana

Observa un àpat. Anota si la disminució de la gana fa que et falti una font de proteïnes i comenta-ho a la propera consulta.

Si ja tens una prescripció i necessites adaptar els àpats, coneix l’acompanyament nutricional amb GLP-1. No receptem ni canviem la dosi.