Alimentació durant el tractament oncològic: efectes secundaris

Què menjar si tens nàusees o vòmits per la quimioteràpia?

Beu al llarg del dia, a poc a poc. Durant l’àpat, pren només glopets petits: menjar i beure alhora pot fer que et sentis ple abans [2]. Si les nàusees apareixen en despertar-te, prova unes torrades, biscotes o galetes senzilles abans de llevar-te [2].

La temperatura i l’olor dels plats marquen una gran diferència. El menjar molt calent desprèn més aroma, i les olors intenses afavoreixen la nàusea. L’NCI aconsella plats ni gaire calents ni gaire freds i allunyar-se de les olors de cuina [2]. Prova amanides d’arròs, cremes de verdures tèbies o fruita madura.

Demana a una altra persona que cuini si les olors et regiren l’estómac, i ventila bé abans d’asseure’t a taula.

Si els vòmits no cedeixen, el teu equip mèdic pot ajustar els fàrmacs contra les nàusees (antiemètics).

Com adaptar el menjar si tens nafres a la boca o dolor en empassar?

La mucositis és la inflamació de la mucosa de la boca, amb nafres i dolor, que pot aparèixer amb la quimioteràpia o amb la radioteràpia de cap i coll. L’NCI recomana cuinar els aliments fins que siguin tendres i tallar-los petits o triturar-los perquè no faci mal en menjar [2].

Tria preparacions suaus, melositats o triturades: cremes de verdures enriquides, purés amb ou ben quallat, peix blanc esmicolat, iogurt natural i requesó.

Evita el que irrita la boca ferida: cítrics, tomàquet i quètxup, i picants. També poden fregar-la els aliments durs o cruixents, com els fruits secs sencers, les patates xips o les crostes de pa [2]. El menjar molt calent també fa més mal; els plats tèbis o freds i xuclar gel, com aconsella l’NCI, ajuden a calmar la zona [2].

Cuida la higiene de la boca. L’NCI proposa fer gàrgares amb un got d’aigua tèbia amb un quart de culleradeta de bicarbonat i un vuitè de culleradeta de sal. Evita els col·lutoris amb alcohol, que coen sobre la mucosa danyada [2].

Què fer si el menjar et sap metàl·lic o perd el gust?

La disgeúsia és l’alteració del gust que provoquen els fàrmacs de quimioteràpia i la radioteràpia. És habitual notar un gust metàl·lic persistent o que tot sàpiga insuls o amarg. L’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units (NCI) proposa una solució senzilla: fer servir coberts de plàstic i no beure directament de llaunes o recipients metàl·lics [2].

Prova el canvi de coberts només si et resulta còmode.

La carn vermella sol ser el que pitjor sap durant el tractament. No t’obliguis a menjar-la: segons l’NCI, pots substituir-la per aus, peix, ous o formatge [2], i també per tofu o llegums en puré.

Si el menjar no et sap a res, l’NCI suggereix acompanyar la carn amb alguna cosa dolça, com compota de poma, o marinar-la amb herbes i espècies [2]. Prova farigola, alfàbrega o romaní, sempre que no tinguis nafres a la boca.

Esbandir-te la boca abans i després de menjar, com aconsella l’NCI, ajuda a treure el mal gust i a percebre millor els aliments [2].

Com frenar la diarrea provocada pel tractament?

Comunica la diarrea a l’equip oncològic abans de canviar pel teu compte la medicació o fer servir sèrum oral.

La diarrea pel tractament deshidrata amb rapidesa i redueix l’aprofitament dels nutrients. L’NCI aconsella beure molt líquid per reposar el que es perd i triar aliments rics en sodi i potassi, com brou, plàtan o patata al forn [2].

Pren els líquids que t’indiqui l’equip a glopets al llarg del dia.

Al plat, tria aliments baixos en fibra i fàcils de digerir: arròs blanc, patata bullida, pastanaga cuita, pollastre o peix blanc a la planxa o al vapor. També pots prendre plàtan madur i poma al forn o en compota.

Si tens diarrea, redueix temporalment el que l’NCI assenyala com a agreujant: cereals integrals, llegums i verdures flatulentes com la col o la coliflor. Redueix també fregits i greixos, picants, làctics amb lactosa i productes «sense sucre» amb sorbitol o xilitol [2].

Evita també l’alcohol, que pot empitjorar la diarrea. Quan el ritme intestinal es normalitzi, reintrodueix la fibra a poc a poc, començant per la de la fruita cuita i la civada.

Què prendre davant l’estrenyiment durant la quimio o la radioteràpia?

L’estrenyiment durant el tractament no sempre es deu al menjar: sovint el causen alguns fàrmacs contra les nàusees, com l’ondansetró (Zofran), els analgèsics opioides o el fet de moure’t menys. Per això no prenguis laxants pel teu compte: comenta-ho abans amb el teu equip mèdic, que pot ajustar-los al teu tractament.

Des de l’alimentació, l’NCI recomana beure abundant líquid cada dia, prendre més aliments amb fibra i mantenir-te actiu [2]. Augmenta la fibra de manera progressiva amb flocs de civada cuits, llavors de lli mòltes, mongetes tendres, carabassa i fruita com prunes, peres o kiwi.

Reparteix l’aigua, les infusions o els brous tèbis al llarg del dia, tret que el teu equip t’hagi limitat els líquids. Si vols més idees, consulta la nostra guia de la dieta per a l’estrenyiment.

Camina cada dia segons les teves forces, com aconsella l’NCI [2]. Si l’estrenyiment s’allarga diversos dies o apareix dolor abdominal intens, avisa el teu equip d’oncologia abans de canviar la pauta.

Com alimentar-te si no tens gens de gana o t’omples de seguida?

La manca de gana i la sensació d’omplir-te de seguida són freqüents amb el càncer i els seus tractaments. L’NCI recomana fer àpats petits i freqüents, amb queviures nutritius al llarg del dia [2]: cinc o sis preses de poc volum, sense esperar a tenir gana.

Aprofita el moment del dia en què et trobis millor —per a moltes persones és l’esmorzar— per fer la presa més completa.

L’objectiu és enriquir cada mos sense augmentar la mida del plat. Afegeix un raig d’oli d’oliva verge extra cru a purés i verdures. Barreja llet en pols o formatge ratllat a les cremes i incorpora ou dur picat a les sopes. També pots prendre fruits secs triturats.

Al nostre menú per a persones amb càncer trobaràs combinacions pràctiques ja organitzades.

Si tot i així no cobreixes les teves necessitats nutricionals, comenta-ho amb el teu equip mèdic perquè valori el suport que necessites [1]. Evita omplir l’estómac amb brous clars o begudes just abans de menjar.

Com evitar la pèrdua de pes i conservar la massa muscular?

Durant el tractament poden coincidir una menor quantitat del que menges i canvis metabòlics. La caquèxia inclou pèrdua de múscul i inflamació, i menjar més no sempre permet recuperar aquest múscul [3].

Per frenar aquest deteriorament, la guia de l’ESPEN proposa estimar 25 a 30 kcal per quilo de pes al dia si no es mesuren de manera individual [1].

La referència proteica és superior a 1 g per quilo al dia i, si és possible, fins a 1,5 g [1]. A la pràctica, cada àpat porta una font de proteïna: ou, peix, au, llegum cuit o làctic.

En persones amb caquèxia, l’ESMO proposa exercici de força dues o tres vegades per setmana, amb supervisió i només si l’equip considera que és adequat [3]. L’activitat física ajuda que aquesta proteïna serveixi per conservar múscul. Desconfia de les dietes que prometen «matar de gana» el tumor, dels dejunis i de les restriccions d’hidrats de carboni.

La guia de l’ESPEN desaconsella restringir l’energia si hi ha desnutrició o risc de tenir-ne. Tampoc no recomana dejunar abans, durant ni després de la quimioteràpia: no s’ha demostrat benefici i augmenta el risc de desnutrició [1].

Què menjar el dia de la quimioteràpia i els dies següents?

El dia de la sessió convé arribar amb alguna cosa a l’estómac. A consulta solem proposar un àpat lleuger unes hores abans. Porta hidrats de carboni de fàcil digestió i una mica de proteïna: torrades amb truita francesa, iogurt amb civada fina o arròs blanc amb pollastre. Porta també aigua i un queviure, perquè la sessió pot allargar-se.

Si el teu hospital t’ha donat instruccions concretes, continuen manant elles.

En els dies posteriors moltes persones noten més cansament, nàusees o canvis de gust. Ajuda tenir cuinat per endavant: cremes, purés, truites o arròs blanc en racions individuals que s’escalfen en un minut. Apunta què t’ha anat bé a cada cicle, perquè aquesta llista t’estalvia provar a cegues i ajuda el teu equip a ajustar la pauta.

Al menú setmanal per a persones amb càncer tens un punt de partida amb adaptacions per símptoma.

Què cuidar en el menjar si tens les defenses baixes?

L’ESPEN recull que no s’ha demostrat que una dieta de baix contingut bacterià previngui infeccions durant la neutropènia, quan baixen uns glòbuls blancs anomenats neutròfils [1]. Això no elimina les mesures d’higiene ni les indicacions específiques del teu hospital.

Si durant el tractament tens febre de 38 °C o més, truca avui al telèfon de 24 hores del teu equip oncològic (més a «Quan cal anar al metge»).

Pregunta a l’equip quines normes has de seguir a casa. Cuina del tot carn, peix i ous i tria làctics pasteuritzats. La guia per rentar fruites i verdures ofereix el context general, però el teu hospital et pot donar mesures diferents segons el tractament [2].

Com enriquir els àpats quan es perd la gana?

L’enriquiment afegeix energia i proteïna a preparacions que ja toleres, per exemple amb oli, ou ben quallat o làctics pasteuritzats [1][2]. Revisa amb l’equip quina opció encaixa si tens nafres, diarrea o una restricció específica. No afegeixis suplements pel teu compte.

Com organitzar el menú del dia si se sumen diversos símptomes?

Els símptomes rarament vénen d’un en un. Pots tenir nafres i gust metàl·lic alhora, o nàusees al matí i una mica de gana a la tarda. Ajuda ordenar el dia per franges i per textures, en lloc de per plats fixos.

Aprofita la franja en què et trobis millor per a la presa més completa. Per a moltes persones és el matí: ou, iogurt o requesó amb pa tou i fruita cuita. Deixa per a la resta del dia preses petites del que et vingui de gust, sense esperar a tenir gana.

Amb nafres a la boca, baixa un esglaó de textura quan calgui: de trossos tendres a triturat gruixut i d’aquí a crema fina. Quan millori, torna a pujar. Si a més tossixes o notes que el menjar se’t posa de través, pot ser disfàgia, i convé mirar la nostra guia de disfàgia i comentar-ho amb el teu metge.

Si el gust metàl·lic et treu les ganes de carn, substitueix-la per ou, peix, formatge o tofu, i serveix els plats tèbis o freds. Els cítrics coen en una boca amb nafres per la seva acidesa. Què diu l’evidència sobre ells i el càncer ho resumim a cítrics i càncer.

Què hi ha de les dietes miracle, el dejuni i els suplements antioxidants?

L’ESPEN desaconsella les pautes que restringeixen l’energia si hi ha desnutrició o risc de tenir-ne. No recomana dejunar abans, durant ni després de rebre tractaments anticancerosos, perquè no s’ha demostrat benefici [1].

La guia de què diu l’evidència sobre el dejuni intermitent tracta el context general. No permet traslladar aquesta pauta al tractament oncològic.

L’ESPEN també desaconsella dosis altes de micronutrients quan no hi ha una carència concreta [1]. Ensenya l’envàs de qualsevol suplement o producte d’herbolari a l’oncòleg o al farmacèutic hospitalari abans de prendre’l. La guia de suplements de vitamines i minerals no substitueix aquesta revisió.

Nàusees i mucositis: dos problemes que demanen ajustos diferents

Si l’olor de la cuina et provoca nàusees, prova aliments senzills, en preses petites, i demana ajuda per cuinar o ventilar. Els aliments freds o tèbis poden resultar més suportables si l’olor del plat calent et molesta. Són opcions per provar, no una dieta obligatòria ni un substitut dels antiemètics prescrits [2].

Si tens nafres o dolor a la boca, el problema pot ser la textura: adapta el menjar a una consistència tova i humida que puguis empassar sense dolor. Si tot i així no pots menjar o beure prou, comunica-ho a l’equip oncològic; pot caldre una valoració nutricional i tractament de la mucositis [1][2].

No comencis glutamina sense indicació de l’equip oncològic, ni altres suplements pel teu compte: l’ESPEN considera insuficient l’evidència per recomanar glutamina durant la quimioteràpia o la radioteràpia i no recomana usar-la en el trasplantament [1].

Quan es perd la gana o el pes durant el tractament

Una baixada de pes sense buscar-la, menjar cada cop menys o perdre força mereixen revisió, fins i tot si abans hi havia sobrepès. Anota quin símptoma t’impedeix menjar i des de quan: nàusees, dolor de boca, canvis de gust o sacietat primerenca requereixen respostes diferents.

L’equip pot valorar el que menges, el pes i la funció muscular i adaptar l’alimentació a l’etapa del tractament [1][2][3].

Comença per plats que sí toleris i enriqueix-los si necessites més energia i proteïna; si amb menjar habitual no hi arribes, l’equip valorarà suport nutricional. No converteixis les xifres generals d’energia o proteïna en una prescripció personal ni ajornis una consulta per provar més receptes [1].

Quins dubtes veiem a consulta?

A consulta es repeteixen tres dubtes. El primer és si menjar «malament» uns dies fa malbé el tractament. El que compta és arribar a cada cicle amb forces, i un dia de natilles, purés i torrades pot complir aquest objectiu.

El segon és la culpa per no tenir gana: el tractament apaga la gana, i no té res a veure amb la teva força de voluntat.

El tercer apareix a casa. La família insisteix que mengis més o porta remeis llegits a internet. Ajuda donar-los una tasca concreta: cuinar el que sí et ve de gust, fer la compra o preparar racions petites per congelar. I demanar-los que portin els dubtes a la consulta, on els revisem amb el teu equip.

Si el suport individual t’ajudaria, ho pots valorar amb nosaltres més avall.

Preguntes freqüents

El sucre alimenta el tumor?

Totes les cèl·lules del cos fan servir glucosa, també les sanes. Treure el sucre de la dieta no frena un tumor, i si hi ha risc de desnutrició l’ESPEN desaconsella restringir l’energia [1]. Si tens diabetis o el tractament et fa pujar la glucosa, el teu equip ajusta la pauta.

Un suc verd o un batut que promet netejar el cos serveixen com a menjar?

Aporten poca proteïna i poca energia per al que el teu cos necessita ara. Si et venen de gust, pren-los com a complement i no en lloc d’una presa.

Cada quant m’he de pesar?

Un cop per setmana, a la mateixa hora i a la mateixa bàscula. Avisa si perds pes sense buscar-ho; els senyals concrets són al final d’aquesta guia.

Aquesta guia substitueix el meu oncòleg?

No. És informació general per acompanyar el tractament. El teu oncòleg i el teu hospital coneixen el teu cas, i les seves indicacions van sempre primer.