Cítrics i càncer: què diu l’evidència i què no

Els cítrics prevenen el càncer?

No en el sentit que se sol explicar. El que hi ha són estudis observacionals: es pregunta a milers de persones què mengen, se’n fa el seguiment durant anys i s’observa qui desenvolupa un càncer. L’informe de referència del World Cancer Research Fund conclou que menjar fruita i verdura sense midó probablement redueix el risc de diversos càncers digestius i respiratoris [1]. Entre aquests hi ha els de boca, faringe i laringe, esòfag, estómac, pulmó, còlon i recte. Per a cadascun per separat, l’evidència és limitada. Els cítrics formen part d’aquest grup de fruites, però la conclusió es refereix al conjunt, no a la taronja.

Quan s’estudia el cítric per separat, les xifres són modestes. Una metaanàlisi de 21 estudis publicada a Pharmacological Research el 2021 va comparar les persones que menjaven més cítrics amb les que en menjaven menys. En el primer grup, el risc de càncer de pulmó era un 9 % més baix. El risc més baix es va observar al voltant dels 60 g diaris, una mica més de mitja taronja. Per sobre d’uns 80 g al dia, no baixava més [2].

I aquí hi ha el límit d’aquests estudis: associació no vol dir causa. Qui menja fruita cada dia sol fumar menys, moure’s més i menjar menys ultraprocessats, i els estudis corregeixen una part d’aquests factors, però mai no els poden corregir tots. Per això cap d’aquestes xifres permet dir que un suc al dia et protegeix: indiquen que menjar fruita forma part d’un estil de vida que s’associa amb menys càncer.

Per què cap aliment no prevé el càncer per si sol?

Perquè el càncer no depèn d’una sola cosa. En el risc hi influeixen el tabac, l’alcohol, l’excés de greix corporal, l’activitat física, l’edat, la genètica i l’atzar, i l’alimentació compta com a patró, no com a aliment aïllat. Una revisió d’estudis prospectius publicada a l’International Journal of Epidemiology el 2017 ho mostra bé. Per cada 200 g diaris de fruita i verdura, el risc de càncer en conjunt baixava al voltant d’un 3 %. A partir d’uns 600 g al dia, deixava de baixar [3]. És un efecte real i petit. I els grups amb una associació més clara amb el càncer en conjunt van ser les verdures verdes i grogues i les crucíferes, com el bròquil o la col [3].

Tampoc no serveix concentrar en una càpsula els components beneficiosos de la fruita. Els limonoides i els flavonoides dels cítrics s’han estudiat sobretot en cèl·lules de laboratori i en animals, i això no permet afirmar res en persones. El World Cancer Research Fund recomana obtenir de l’alimentació allò que necessites i no fer servir suplements per prevenir el càncer. En els assaigs, els suplements no han reproduït els resultats observats en els estudis sobre alimentació. Els suplements de betacarotè estudiats van augmentar el risc de càncer de pulmó en persones que fumaven o havien fumat [1]. Si necessites un suplement, te’l pauta el metge o el dietista-nutricionista.

L’aranja interfereix amb la quimioteràpia i altres medicaments?

Sí, amb alguns, i és el més útil que et pots endur d’aquesta pàgina. Segons l’agència del medicament dels Estats Units (FDA), l’aranja i el seu suc bloquegen un enzim intestinal, el CYP3A4 [4]. Aquest enzim ajuda a descompondre certs fàrmacs abans que arribin a la sang. En bloquejar-lo, pot passar a la sang més fàrmac del previst i augmentar els efectes secundaris. A la llista d’aquesta agència hi ha fàrmacs per al colesterol, la tensió arterial, el ritme del cor i l’ansietat. També hi ha corticoides i medicaments que eviten el rebuig d’un trasplantament. Amb algun antihistamínic per a l’al·lèrgia passa el contrari: n’arriba menys a la sang i fa menys efecte [4]. La mateixa agència adverteix que la taronja amarga, el pummelo i el tangelo poden tenir el mateix efecte que l’aranja [4].

En oncologia això és important perquè molts tractaments ja no s’administren només per vena: hi ha quimioteràpia i teràpies dirigides que es prenen en pastilles, a casa. Una revisió publicada a Frontiers in Pharmacology el 2021 va estudiar els fàrmacs oncològics orals que s’eliminen per aquesta via [5]. Classifica el suc d’aranja com un inhibidor moderat que actua sobretot a l’intestí. En el cas del sunitinib, l’efecte mesurat va ser petit. És a dir: depèn de cada fàrmac, i qui sap si el teu està afectat és el teu equip d’oncologia o el farmacèutic.

La pauta pràctica és senzilla. Si prens medicació habitualment, pregunta a la farmàcia o al metge si l’aranja hi interacciona; no la canviïs pel teu compte. Fins que no ho hagis preguntat, no prenguis aranja ni el seu suc i llegeix el prospecte, tal com recomana la FDA [4]. Si ja en prenies i no ho sabies, no t’espantis: comenta-ho a la pròxima visita, o abans si notes efectes secundaris nous, i no deixis ni canviïs la medicació pel teu compte.

Puc prendre suc de taronja durant la quimioteràpia?

En general sí, si et prova bé i el teu equip no t’ha dit el contrari: l’avís de la FDA se centra en l’aranja i en els cítrics que s’hi assemblen [4]. El que canvia durant el tractament és la tolerància. Si tens nafres a la boca, l’àcid cou, i és millor deixar els cítrics per quan millorin. Amb nàusees, a algunes persones el gust àcid els entra millor que qualsevol altra cosa i a d’altres els regira l’estómac: mana el que notis tu.

Les pautes per a cada efecte secundari, des de les nafres fins a la falta de gana, són a la guia d’alimentació durant el tractament oncològic. Per saber què menjar en conjunt durant aquesta etapa, consulta la guia de dieta per a persones amb càncer.

Un matís de seguretat: si t’han dit que tens les defenses baixes, renta bé la fruita sota l’aixeta abans de pelar-la o tallar-la. Pregunta al teu equip abans de prendre sucs que no estiguin pasteuritzats. La FDA adverteix que les persones amb càncer i les defenses baixes tenen més risc de posar-se greument malaltes per sucs sense pasteuritzar [6]. El teu equip et dirà si necessites alguna precaució més.

Com incorporar cítrics al teu dia a dia sense obsessionar-t’hi?

Com qualsevol altra fruita: variada, de temporada i millor sencera que en suc, perquè la peça sencera conserva la fibra i sacia més. A l’hivern és fàcil: una mandarina a mig matí, una taronja a grills per postres, la llimona espremuda sobre el peix o l’amanida. La ratlladura de llimona o de taronja, ben rentada, dona gust a un iogurt, a un bescuit casolà o a una verdura al forn sense afegir-hi sal.

El que sí que marca la diferència és el conjunt: fruita i verdura a tots els àpats, llegums, cereals integrals, poc alcohol i moure’t cada dia. És el mateix patró que ajuda a conservar els músculs i els ossos amb els anys, del qual parlem a la guia de longevitat.