Alimentació per a persones amb càncer: què menjar durant el tractament

Quins aliments no ha de menjar una persona amb càncer?

No hi ha una llista general, i aquesta és la resposta honesta a la pregunta que més es busca. Les guies europees de l’ESPEN i l’ESMO no eliminen cap grup d’aliments pel fet de tenir un tumor o estar fent quimioteràpia [1][3]. El que s’ajusta és una altra cosa: el símptoma que tinguis aquesta setmana. Si tens nafres, s’eviten la llimona i el tomàquet mentre durin. Si tens diarrea, es poden deixar uns dies la fibra insoluble i els llegums. Si l’olor de la carn et fa enrere, se substitueix per ou o peix. Res de tot això és permanent. Pots consultar «Pròstata i alimentació».

La diferència és més important del que sembla. Mantenir durant mesos una llista llarga d’aliments exclosos redueix el que menges i empobreix la dieta. També accelera la pèrdua de pes i de múscul [1]. Per això, quan algú et passi una llista de vint aliments que cal evitar, la pregunta que convé fer-li és fins quan? i per quin símptoma?.

Hi ha una excepció, i no és dietètica: els aliments que el teu equip mèdic t’hagi restringit per la teva situació concreta —una cirurgia digestiva recent, una obstrucció, una immunosupressió profunda, un fàrmac amb una interacció coneguda—. Això preval sobre qualsevol cosa que llegeixis aquí.

Per què es perd pes amb el càncer i quant cal menjar?

Es perd pes per dues vies alhora. La malaltia canvia el metabolisme: el cos gasta energia i degrada proteïnes d’una manera que no depèn del que mengis. A més, els tractaments treuen la gana, alteren el gust i provoquen nàusees, nafres o diarrea. Així entra menys menjar. Aquesta combinació té un nom —caquèxia— i és el motiu pel qual el teu equip et pregunta pel pes a cada visita [3].

Convé saber per què hi insisteixen tant. La guia pràctica de l’ESPEN estima que fins a un 10-20 % de les persones amb càncer moren per les conseqüències de la desnutrició [1]. Aquesta xifra explica per què convé detectar i atendre aviat la pèrdua de pes i de múscul.

Les xifres de referència de les dues guies europees són semblants. L’ESPEN recomana calcular l’energia com en una persona sana: 25 a 30 kcal per quilo de pes i dia [1]. La proteïna ha d’estar per sobre d’1 g per quilo i dia i, si és possible, arribar a 1,5 g [1]. L’ESMO fixa com a mínim aquestes mateixes 25 a 30 kcal per quilo i almenys 1,2 g de proteïna per quilo [3]. Per a una persona de 65 quilos són unes 1.600 a 1.950 kcal i entre 65 i 100 g de proteïna al dia. Un ou, un iogurt, una ració de peix i un plat de llegums ja en cobreixen una bona part.

La proteïna sola no n’hi ha prou. Les dues guies la complementen amb moviment, perquè el múscul es conserva quan es fa servir [1][3]. És el mateix principi que treballem a la guia de longevitat per conservar múscul i os, aplicat a un moment en què costa més. I si ja estàs perdent pes i no aconsegueixes frenar-ho, és just el que es treballa a la consulta de nutricionista per guanyar pes, sempre en coordinació amb el teu equip d’oncologia.

Què menjar quan tens nàusees o l’olor del menjar et fa enrere?

Les nàusees i els vòmits són efectes freqüents de la quimioteràpia i es poden tractar amb medicaments. Si els antiemètics pautats no funcionen, digues-ho al teu equip: la dieta no els substitueix. El que fa l’alimentació és posar-t’ho més fàcil. Aquests són els consells que recull la guia nutricional de l’Associació Espanyola Contra el Càncer [2]:

• Menja cada poques hores i en poca quantitat. L’estómac buit empitjora les nàusees.
• Esmorza alguna cosa seca abans d’aixecar-te del tot: torrada, bastonets de pa, galetes senzilles.
• Menja els plats tebis o freds. La calor és el que allibera l’olor.
• Beu a glops al llarg del dia, millor entre els àpats que durant-los.
• Evita els fregits, els aliments molt greixosos, molt dolços o molt condimentats els dies del cicle.
• Que cuini una altra persona, i no entris a la cuina mentre s’està cuinant.
• No t’estiris just després de menjar; descansa amb el tronc incorporat.

Si també notes cremor o l’estómac irritat, les pautes coincideixen en bona part amb les de la dieta per a la gastritis. I si tens inflor i gasos, la guia del ventre inflat explica per què passa i què hi ajuda.

I si el menjar té gust de metall o no té gust de res?

S’anomena disgèusia i és un dels efectes que més desanimen, perquè converteix en desagradable una cosa que abans era un plaer. No hi ha cap truc que ho resolgui, però la guia de l’AECC en recull diversos que ho fan més suportable [2]:

• Si notes gust metàl·lic, fes servir coberts i plats de plàstic i cuina amb una cullera de fusta. Evita que el vinagre, el tomàquet o els sucs toquin recipients metàl·lics.
• Esbandeix-te la boca abans de menjar: gairebé sempre millora el gust del que mengis després.
• Cuina amb condiments suaus —alfàbrega, orenga, llorer, farigola— o marina la carn i el peix amb suc de taronja o llimona, si no et fa mal la boca.
• Si la carn vermella et resulta impossible de menjar, substitueix-la per pollastre, gall dindi, conill, ou, peix o tofu. El que importa és la proteïna, no d’on provingui.
• Amaga la carn i el peix en purés i cremes, i cuina’ls bullits o al microones, que fan menys olor que a la planxa o al forn.

El més habitual és que el gust es vagi recuperant a poc a poc quan s’acaba el tractament. Mentrestant, l’objectiu no és gaudir del menjar, sinó aconseguir menjar.

Què menjar si tens nafres a la boca o la boca seca?

La inflamació de la mucosa de la boca s’anomena mucositis i fa que menjar faci mal. La boca seca, la xerostomia, és molt freqüent en la radioteràpia de cap i coll. Totes dues canvien el que convé menjar, però en sentits contraris: amb nafres s’elimina el que irrita; amb la boca seca s’hi afegeix el que lubrica i el que fa salivar [2].

Si tens nafres, deixa de banda durant uns dies el cafè, el te, l’alcohol, el picant i els aliments àcids: tomàquet, llimona, taronja, pinya, vinagre i gaspatxo. Evita també les begudes amb gas, els aliments molt salats i els aliments secs o fibrosos: fruita seca, pa torrat, patates fregides i formatges molt curats. Esbandeix-te la boca amb camamilla, farigola o bicarbonat tres o quatre vegades al dia, mai amb col·lutoris que continguin alcohol, i prova de mantenir a la boca uns minuts aigua molt freda o gel picat abans de menjar [2]. Si et fa mal beure, una palleta evita que el líquid passi per la part adolorida.

Amb la boca seca, la recomanació és la contrària: plats amb salsa, cremes, purés, arròs caldós, pasta ben cuita, formatges frescos, iogurts, gelatines i fruita madura, i aigua a petits glops durant tot el dia. Els aliments àcids, que amb nafres molesten, aquí ajuden perquè estimulen la saliva [2]. Per això no es barregen les dues pautes: se segueix la que correspon al que et passa.

La radioteràpia de cap i coll, tòrax i abdomen pot afectar molt l’alimentació. Per això, l’ESPEN recomana assessorament nutricional individualitzat des del principi, per evitar interrupcions del tractament per pèrdua de pes [1].

Què faig amb la diarrea i el restrenyiment?

Tots dos poden aparèixer, de vegades en la mateixa persona i en setmanes diferents, i es tracten de manera oposada.

Amb diarrea, el primer és hidratar-se: beu més del que és habitual —aigua, infusions suaus, brous desgreixats— i menja cada dues o tres hores en petites quantitats. Se solen tolerar millor l’arròs bullit, el puré de poma o de patata, el peix blanc o el pollastre bullits, el pa blanc i la pasta. També la truita a la francesa, el plàtan, la poma sense pell i el iogurt. Durant uns dies, deixa de banda les verdures flatulentes, els condiments irritants, la xocolata, l’alcohol, els aliments integrals, els llegums i la fruita seca [2]. Si la diarrea és abundant i dura més d’un dia, explica-ho al teu equip: pot ser necessari prendre sèrum de rehidratació oral de farmàcia o un antidiarreic, que t’ha de pautar el metge [2].

Amb restrenyiment, que sol ser conseqüència de la medicació, de menjar poc i de moure’s menys, beu més líquid i canvia els cereals refinats pels integrals. Menja llegums tres o quatre vegades per setmana, cinc racions de fruita i verdura i un grapat de fruita seca. Surt a caminar cada dia [2]. Ho trobaràs desenvolupat a la guia de la dieta per al restrenyiment.

Cal seguir una dieta especial quan baixen les defenses?

És aquí on la recomanació ha canviat més, i convé dir-ho clarament. Durant dècades es va pautar l’anomenada dieta de baix contingut bacterià o «dieta neutropènica». Eliminava el iogurt, el formatge, el quefir, la fruita que no es pot pelar, la fruita seca, els bolets i les verdures crues. Aquesta llarga llista d’aliments exclosos no té suport científic. L’ESPEN recull que una revisió Cochrane no va trobar proves que aquestes dietes prevenissin infeccions durant la neutropènia causada per la quimioteràpia [1]. Tampoc no hi ha dades clíniques consistents que permetin recomanar-les després del primer mes d’un trasplantament al·logènic de progenitors [1]. Una metaanàlisi posterior de sis estudis i més de 1.100 persones va arribar a la mateixa conclusió [5]. Amb la dieta neutropènica no hi va haver menys infeccions ni menys mortalitat que amb una dieta sense aquestes restriccions.

Es mantenen les mesures d’higiene alimentària, que cal aplicar amb més cura. Renta’t les mans abans de cuinar i de menjar. Cuina bé la carn, el peix i l’ou. No descongelis els aliments a temperatura ambient. Desinfecta la fruita i la verdura que hagis de menjar crues i sense pelar. Respecta les dates de caducitat i la cadena del fred [2]. Són mesures de seguretat alimentària, no pas una dieta restrictiva.

I la decisió no ens correspon a nosaltres. Si ets a l’hospital, estàs en ple trasplantament de progenitors o tens una immunosupressió profunda, les normes les estableix el teu hospital i tenen prioritat per damunt de qualsevol guia general. A la consulta sí que pots preguntar fins quan has de mantenir la restricció que t’han indicat, perquè mantenir-la més del compte afavoreix la pèrdua de pes i redueix la varietat de la dieta.

Serveixen la dieta alcalina, el dejuni, eliminar el sucre o els suplements?

No, i val la pena explicar per què, perquè són les quatre coses que més es repeteixen.

• Dieta alcalina. Parteix de la idea que alguns aliments acidifiquen la sang. La guia nutricional de l’Associació Espanyola Contra el Càncer ho resumeix en dues paraules: és fals [2]. El teu cos regula el pH de la sang amb els ronyons i els pulmons, no amb el menú.
• El sucre «alimenta» el tumor. Gairebé totes les cèl·lules del cos utilitzen la glucosa com a combustible; per tant, eliminar el sucre no deixa el tumor sense res, sinó que et deixa a tu amb menys energia en el pitjor moment. Convé limitar la brioixeria i els refrescos per la seva relació amb el sobrepès, que sí que s’associa a diversos tipus de càncer, i per cap altra raó [2].
• Dieta cetogènica i dejuni. No hi ha assajos clínics que demostrin cap benefici de la dieta cetogènica en persones amb càncer, i la seva poca palatabilitat pot fer que mengin menys i perdin pes [1]. Pel que fa al dejuni, l’ESPEN és explícita: no recomana fer-ne abans, durant ni després de la quimioteràpia [1].
• Suplements. L’ESPEN recomana aportar vitamines i minerals en les quantitats recomanades i desaconsella les dosis altes si no hi ha un dèficit documentat [1]. L’AECC va un pas més enllà i adverteix que els suplements de vitamines, antioxidants o extractes d’herbes poden interferir amb els tractaments i empitjorar el resultat clínic [2]. Els suplements nutricionals orals —els batuts hipercalòrics de farmàcia— poden ajudar quan l’alimentació no és suficient [3]. Qualsevol suplement te l’ha de pautar el metge o el dietista-nutricionista.

Que una dieta no curi no vol dir que l’alimentació sigui indiferent. Vol dir que té una altra funció: ajudar-te a mantenir el pes, conservar la musculatura i arribar a cada cicle en millors condicions. Si buscaves una pauta general per menjar millor sense promeses, la guia de la dieta antiinflamatòria explica què en pots esperar i què no.

Hi ha aliments que provoquin càncer i què es menja després del tractament?

No hi ha cap aliment que provoqui càncer per si sol, de la mateixa manera que no n’hi ha cap que el curi. El World Cancer Research Fund va revisar les seves recomanacions de prevenció el 2018 [4]. També es recomana, sempre que sigui possible, seguir-les després d’un diagnòstic: mantenir un pes saludable i moure’s. Proposa menjar cereals integrals, verdura, fruita i llegums. Aconsella limitar el menjar ràpid, els aliments processats rics en greix o sucre, la carn vermella i les begudes ensucrades. Recomana menjar poca carn processada o gens i no beure alcohol [4]. El mateix informe afegeix dues coses que convé llegir juntes: no prendre suplements per prevenir el càncer i, després d’un diagnòstic, seguir aquestes recomanacions tant com es pugui [4].

Aquest «tant com es pugui» és la clau del després. Quan s’acaba el tractament, no es torna de cop a l’alimentació d’abans. Primer es recuperen el pes i la musculatura perduts, amb prou proteïna i exercici de força [1][3]. Després s’ajusta la resta. Si has guanyat pes durant el tractament, com passa amb alguns tumors i teràpies hormonals, pots seguir la dieta per aprimar-se, sense presses i sense dietes de xoc.

Un nutricionista oncològic et pot ajudar a ordenar-ho tot. Revisa el teu informe, el tractament i els símptomes d’aquesta setmana, i ho converteix en una pauta que puguis seguir.