Quefir per a infants: és segur i a partir de quina edat se’ls pot oferir?

Què és el quefir i en què es diferencia del iogurt?

El quefir és una llet fermentada originària del Caucas. S’elabora afegint a la llet uns nòduls o grans de quefir, una massa de polisacàrids i proteïnes on conviuen bacteris làctics, bacteris acètics i llevats.

El iogurt s’elabora només amb dos bacteris, Lactobacillus delbrueckii subsp. bulgaricus i Streptococcus thermophilus. La seva fermentació és només làctica, no produeix alcohol i dona una acidesa neta.

En el quefir tradicional, els llevats afegeixen una segona fermentació. Consumeixen part del sucre de la llet i produeixen gas i alcohol, entre un 0,5 % i un 2 % en volum segons una revisió d’estudis sobre el quefir [2].

Hi ha una altra diferència. Els cultius vius del iogurt ajuden a digerir la lactosa a qui li costa, i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ho reconeix [3]. El quefir no té aquesta al·legació autoritzada a la Unió Europea.

Per què el quefir casolà no és per a infants?

Per l’alcohol. No hi ha una quantitat d’alcohol segura per a la salut (OMS): com menys, millor; i gens durant l’embaràs, la lactància, la infància, si has de conduir o si la medicació no t’ho permet. En un quefir fet a casa no hi ha manera de saber-ne la quantitat.

Durant els primers anys, el fetge metabolitza l’alcohol amb menys capacitat que el d’una persona adulta. Una quantitat que a tu no t’afecta pot tenir un efecte molt més gran en un infant petit.

Mesurar-lo a casa és impossible sense un laboratori. La quantitat depèn de com fermenti [2]. La temperatura de la cuina, la proporció de nòduls i llet o les hores de repòs la canvien d’un lot a un altre.

A més, els nòduls que es regalen entre particulars no tenen cap control higiènic i poden contenir floridures o bacteris patògens.

A partir de quina edat es pot donar quefir a un infant?

A partir dels 12 mesos, i sempre comercial, natural i sense sucre. És el criteri prudent que seguim a la consulta, perquè les guies pediàtriques no estableixen una edat concreta per al quefir.

Durant els primers sis mesos, el nadó s’alimenta només de llet materna o, si no n’hi ha, de fórmula. Entre els sis i els dotze mesos arriba l’alimentació complementària, en què la llet continua sent l’aliment principal.

La llet de vaca no ha de ser la beguda principal abans dels 12 mesos, tot i que se’n poden afegir petites quantitats als àpats [4]. El iogurt natural i el formatge fresc es poden oferir en petites quantitats a partir dels 9 o 10 mesos, segons l’Associació Espanyola de Pediatria [1].

A partir de l’any, el quefir comercial natural pot formar part dels lactis, en quantitats semblants a les d’un iogurt. El casolà queda descartat a qualsevol edat infantil, perquè el seu alcohol varia d’un lot a un altre [2].

Com oferir-ne les primeres vegades

Comença amb unes cullerades a l’esmorzar o al berenar, sol o barrejat amb fruita madura. Ofereix-lo amb cullera o en un got obert, com la resta de lactis.

El seu gust és més àcid que el del iogurt i té una mica de gas, així que és normal que al principi el rebutgi. Torna-l’hi a oferir un altre dia sense insistir. Molts infants necessiten tastar un gust nou diverses vegades abans d’acceptar-lo.

Compta’l com un dels lactis del dia: fins a 3 racions, millor naturals i sense sucre. Si aquell dia ja ha pres iogurt, formatge i la seva llet, el quefir pot esperar fins demà.

Té beneficis probiòtics per als infants?

Sovint se sent a dir que el quefir reforça les defenses, evita refredats o arregla la panxa. El que s’ha demostrat és força menys.

Els efectes d’un probiòtic depenen del cep concret i de la dosi provada en assajos amb infants. Per això, la societat europea de gastroenterologia pediàtrica desaconsella fer servir probiòtics sense un benefici documentat [5]. Que un fermentat contingui bacteris vius no n’hi ha prou per atribuir-li efectes sobre la salut.

Pel que fa al quefir, gairebé tots els estudis s’han fet al laboratori o en persones adultes, i n’hi ha molt pocs en infants. Avui no hi ha proves de qualitat que avalin el seu ús per tractar còlics o diarrees ni per prevenir infeccions en menors [5]. Pot formar part de la seva alimentació com un lacti més, sense esperar-ne un efecte de remei.

Com triar un quefir al supermercat

Molts envasos no són adequats per a un infant petit. Mira tres coses a l’etiqueta.

Ingredients senzills. Llet pasteuritzada de vaca, cabra o ovella i ferments làctics o cultius de quefir, i res més. El quefir industrial s’elabora amb cultius seleccionats i en condicions controlades, però l’etiqueta no n’indica l’alcohol. Per això convé triar quefir natural de marques d’alimentació i no pas begudes fermentades artesanes.

Sense sucre ni edulcorants. L’Associació Espanyola de Pediatria aconsella evitar els sucres afegits durant els primers anys, per no acostumar el paladar als gustos molt dolços [1]. Molts quefirs de fruita o per beure en porten. Si veus sucre, dextrosa, xarop, mel o suc concentrat entre els ingredients, descarta’l.

Llet sencera. Llevat que el pediatre indiqui una altra cosa, els lactis durant la primera infància han de ser sencers. El greix de la llet aporta energia i conté vitamines A i D.

Si té al·lèrgia o li costa digerir la llet

Si li costa digerir la llet, el iogurt natural sol asseure millor, perquè els seus cultius vius ajuden a digerir la lactosa [3]. Pot ser útil si se sospita una intolerància a la lactosa, que ha de confirmar el metge. A més, es pot oferir amb cullera o durant l’alimentació complementària dirigida per l’infant.

Si té una al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca, sospitada o confirmada, ni el quefir ni el iogurt són adequats. Tampoc els de cabra o ovella, perquè les seves proteïnes s’assemblen molt. Els substitueixen la fórmula o la pauta que indiqui el pediatre o l’al·lergòleg.

Quins errors veiem a la consulta?

Són situacions que veiem sovint, també en famílies que tenen molta cura del que mengen els seus fills.

• Donar quefir casolà perquè és natural, sense saber quant alcohol conté aquell lot.
• Comprar quefir de fruita pensant que és igual que el natural, quan porta sucre afegit.
• Oferir-lo com a remei quan hi ha diarrea o refredats, un efecte que el quefir no ha demostrat.
• Omplir el dia de lactis abans de l’any, fins a treure lloc als aliments amb ferro.