Alimentació per a infants amb TDAH: què ajuda i què no

Hi ha una dieta per al TDAH?

No. El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament, és a dir, de com madura el cervell. Cap guia de consens no reconeix un tractament dietètic per al TDAH. La guia britànica NICE indica que aquests infants necessiten el mateix que qualsevol altre: una dieta equilibrada, una bona nutrició i exercici regular [1].

Les guies de pediatria van en la mateixa línia. Situen els canvis en l’alimentació entre les intervencions amb molt poca evidència o amb poc benefici o gens [4]. El suport sòlid el tenen la medicació aprovada i la formació dels pares en el maneig de la conducta, amb l’escola inclosa en el pla [4].

Per tant, l’alimentació no forma part del tractament. Sí que és important per cuidar la gana i el creixement, perquè el TDAH i la seva medicació canvien la manera com menja un infant.

Els colorants i el sucre empitjoren el TDAH?

Hi ha una part certa. Des del juliol de 2010, la normativa europea obliga a incloure un avís a l’etiqueta de sis colorants [2]. Són la tartrazina, el groc de quinoleïna, el groc ataronjat, la carmoisina, el vermell cotxinilla A i el vermell allura AC. L’avís diu que «poden tenir efectes negatius sobre l’activitat i l’atenció dels infants» [2]. És una precaució per a tota la població infantil.

La interpretació exagerada és convertir aquest avís en una dieta. Les guies demanen no aconsellar eliminar colorants i additius com a tractament general del TDAH [1]. Sobre les dietes d’eliminació àmplies, en què se suprimeixen molts aliments i després es reintrodueixen, no hi ha proves d’eficàcia a llarg termini ni dels possibles perjudicis [1]. A curt termini, el benefici observat és limitat [1].

Si creus que un aliment concret canvia la seva conducta, apunta-ho en un diari d’àpats i comportament [1]. Si el diari ho confirma, el pas següent és derivar-lo a un dietista-nutricionista perquè ho treballi juntament amb el pediatre [1]. Eliminar aliments pel teu compte deixa l’infant amb menys opcions.

Amb el sucre passa una cosa semblant. Una anàlisi de set estudis observacionals va trobar una associació entre el sucre, les begudes ensucrades i els símptomes del TDAH [5]. Els mateixos autors demanen cautela, perquè els estudis eren molt diferents entre si [5]. Associació no vol dir causa. Tot i així, convé reduir el consum de llaminadures i refrescos per un motiu senzill: treuen la gana just quan fa falta.

Serveixen l’omega-3, les vitamines o els aminoàcids?

Per tractar els símptomes, no. La revisió Cochrane de 2023 va reunir 37 assaigs en infants i adolescents amb TDAH [6]. Va concloure, amb una certesa alta, que els àcids grassos poliinsaturats, com l’omega-3, no milloren el conjunt de símptomes valorats pels pares respecte del placebo [6]. Tampoc no van millorar la manca d’atenció ni la hiperactivitat [6]. Les guies demanen no oferir aquests suplements per tractar el TDAH [1]. Si hi ha una indicació per un altre motiu, te’ls pauta el metge o el dietista-nutricionista.

La idea que els aminoàcids «alimenten» els neurotransmissors, com el triptòfan o la tirosina, no té assaigs que la recolzin. Una revisió del 2022 va trobar 14 assaigs sobre el triptòfan en el TDAH, i cap no l’administrava com a suplement [7]. El retiraven durant unes hores per estudiar-ne el paper, i la majoria no mesurava els símptomes principals [7].

Les dietes sense gluten o sense caseïna, la proteïna de la llet, figuren entre les teràpies sense una base científica demostrada [3]. Algunes d’aquestes teràpies també poden fer mal, com les megadosis de vitamines [3]. Si una analítica mostra poc ferro o poca vitamina D, es corregeix perquè els nivells són baixos, i ho indica el pediatre.

Què faig si la medicació li treu la gana?

És la part que ens toca més de prop. La pèrdua de gana és l’efecte advers més freqüent dels estimulants, juntament amb el mal de panxa, el mal de cap i els problemes de son [4]. Apareix amb el metilfenidat, la lisdexamfetamina i també amb l’atomoxetina [3]. Les molèsties de panxa i de cap dels primers dies solen passar aviat [3]. Si a més li costa anar de ventre, a la guia del restrenyiment hi trobaràs pautes d’alimentació per a això.

Pel que fa al creixement, un estudi de seguiment llarg va trobar entre 1 i 2 cm menys d’alçada adulta prevista [4]. Va passar sobretot amb dosis altes i mantingudes. L’efecte es va frenar cap al tercer any de tractament, i després no hi va haver recuperació [4]. Per això se’n fa un seguiment de prop.

Quan la pèrdua de pes preocupa, la guia NICE proposa sis estratègies [1]:

• Preguntar a qui la pauta si convé prendre la medicació amb el menjar o després, en lloc de fer-ho abans.
• Afegir àpats o petits refrigeris a primera hora del matí o al final del dia, quan l’efecte ja ha passat.
• Demanar assessorament dietètic.
• Oferir aliments amb molta energia i bona qualitat nutricional.
• Preguntar a qui la pauta si convé fer una pausa programada del tractament.
• Preguntar a qui la pauta si convé canviar de fàrmac.

La primera i les dues últimes les decideix qui pauta la medicació. Abans de canviar l’horari de les preses, parla’n amb aquesta persona. Les altres tres són cosa nostra. Es tracta d’aprofitar les hores en què té gana i que durant aquestes hores tingui bon menjar al davant.

Amb medicació, l’alçada es mesura cada 6 mesos, i el pes cada 3 mesos fins als 10 anys, sobre la gràfica de creixement [1]. A Espanya, el protocol pediàtric proposa una revisió al cap d’un o dos mesos de començar i després cada 6 mesos, amb pes, alçada i tensió arterial [3].

Quins errors veiem a la consulta?

Hi ha tres errors que es repeteixen a la consulta, i cap no és per falta de ganes.

• Insistir amb el menjar del migdia. És l’hora que té menys gana. Discutir per aquest plat cansa tothom, i aporta més una berenada i un sopar ben plantejats.
• Treure diversos aliments alhora. Eliminar colorants, gluten i lactis la mateixa setmana deixa un menú curt a un infant que ja menja poc. I no permet saber què funcionava.
• Tapar la gana amb piscolabis. Les galetes o els sucs a última hora de la tarda semblen una ajuda. Arriben just abans de sopar, que és quan sí que tindria gana.

Si només menja quatre o cinc coses

És freqüent. La varietat s’aconsegueix posant un aliment nou al costat d’un de conegut, en poca quantitat, sense comentar-ho i sense exigir que el tasti. És més important que hi aparegui moltes vegades que no pas què passi el primer dia.

Ajuda oferir el mateix aliment de maneres diferents, perquè la pastanaga crua a bastonets no s’assembla a la del guisat. També ajuda que participi en la compra i a la cuina, i separar l’hora de menjar de l’hora de parlar de l’escola.

Si menja menys de deu o quinze aliments diferents i rebutja grups sencers, explica-ho al pediatre. És un dels senyals d’alarma. A la guia d’alimentació durant l’etapa escolar hi trobaràs el marc general per a aquesta edat.

Com queda un dia, àpat a àpat

No hi ha un menú setmanal tancat, perquè l’horari depèn de quina medicació pren i a quina hora. Aquest esquema situa els àpats principals quan té gana.

Moment	Què oferir
Esmorzar	L’àpat més complet del dia si pren el fàrmac després. Llet o iogurt, pa amb oli i tomàquet o amb ou, i fruita
Esmorzar a l’escola	Alguna cosa que es pugui menjar amb una mà i sense coberts. Un entrepà petit, també de crema de fruita seca, i una peça de fruita
Dinar	L’àpat que sol costar més. Un plat únic i petit, amb verdura, proteïna i cereal o patata junts; millor que tres plats grans
Berenar	Un àpat important, perquè quan torna de l’escola l’efecte comença a baixar. Iogurt, fruita, pa amb formatge o amb tonyina
Sopar	La segona oportunitat del dia. Ou, peix, llegums o pollastre amb verdura i pa. Si té gana a l’hora d’anar a dormir, un got de llet o una fruita

Per a l’esmorzar a l’escola i el berenar, a com preparar esmorzars saludables per als teus fills hi trobaràs les combinacions que fem servir a la consulta. Si amb aquest esquema continua menjant poc o perdent pes, un nutricionista infantil coordinat amb el pediatre et pot ajudar.