Pots menjar
- Verdura i hortalisses al dinar i al sopar, una de les dues vegades crues.
- Fruita fresca de temporada, almenys dues peces al dia, sencera millor que en suc [1].
- Llegums almenys quatre vegades per setmana, sumant el menjador i casa [2]
- Pa, arròs i pasta integrals, flocs de civada, patata i moniato com a base d’energia.
- Peix, almenys tres racions per setmana, prioritzant el peix blau [1]
- Ou, pollastre, gall dindi o tofu com a proteïna dels altres dies
- Llet, iogurt natural o formatge fresc sense sucre, fins a tres racions al dia.
- Oli d’oliva verge extra per cuinar i amanir
- Fruita seca natural i sense sal, per berenar o per a l’hora del pati
Què evitar
- Brioixeria, galetes i cereals ensucrats com a esmorzar de cada dia
- Sucs envasats, refrescos, batuts ensucrats i begudes energètiques
- Salsitxes, embotits i altres carns processades, de consum ocasional
- Pizzes, nuggets, croquetes i altres precuinats i fregits comercials
- El saler a taula i els aperitius salats
- Peix espasa, tauró, tonyina vermella i lluç de riu fins als 10 anys, i menys de 120 g al mes fins als 14 [1].
- Obligar-lo a acabar-se el plat quan diu que no en vol més
- Fer servir el menjar o les llaminadures com a premi, càstig o consol
- Dietes per aprimar-se o saltar-se àpats per perdre pes
Canvis que ajuden
Esmorzars
En lloc de galetes o cereals ensucrats, prova una torrada de pa integral amb oli d’oliva i tomàquet, perquè atipa més i no porta sucre afegit.
Esmorzar escolar
En lloc de suc de bric o brioixeria, prova una peça de fruita sencera de temporada, perquè conserva la fibra que el suc perd i atipa fins al dinar.
Sopars ràpids
En lloc de nuggets, pizza industrial o embotit, prova una truita a la francesa amb carbassó o peix al forn amb patata, perquè porta menys sal i greix.
Postres
En lloc de flams, natilles o postres lactis ensucrades, prova fruita fresca de temporada, perquè acostuma el paladar a la dolçor natural de la fruita.
Hàbits que ajuden
- Mengeu junts i sense pantalles, amb la televisió apagada i els mòbils fora de la taula.
- Porteu-lo a comprar i deixeu que triï una fruita o una verdura nova cada setmana.
- Busca almenys seixanta minuts al dia d’activitat moderada o intensa, de mitjana: córrer, bicicleta o esport [7].
- Fixa una hora per anar a dormir i deixa les pantalles fora del dormitori
Entre els 6 i els 12 anys el creixement és més lent i constant, i els hàbits que s’estableixen ara solen acompanyar tota la vida. L’infant decideix més, menja amb els companys al menjador i rep molta publicitat de productes ultraprocessats.
A la família li toca organitzar l’entorn. El que hi ha al rebost, l’hora de menjar i com es parla del menjar a taula tenen més pes que vigilar cada mos. És el que més ens arriba a consulta en aquesta etapa: famílies que saben què és saludable i s’encallen en com encaixar-ho entre l’escola, les activitats extraescolars i el sopar.
Com organitzar el plat diari d’un infant de 6 a 12 anys?
Per no haver de pesar ni comptar res, a consulta fem servir amb les famílies el mètode del plat. Al dinar i al sopar es reparteix així:
- La meitat, verdura i hortalisses, crues o cuinades, en amanida, crema, guarnició o dins del plat.
- Un quart, hidrats de carboni, com ara arròs, pasta o pa integrals, patata, moniato o llegums. Li donen energia per aprendre i jugar.
- Un quart, proteïna, com ara peix, ou, pollastre, gall dindi, llegums o tofu. Aporta la proteïna i el ferro que necessita per créixer.
La fruita sencera són les postres de cada dia, i l’oli d’oliva verge extra, el greix per cuinar i amanir. El dia es reparteix en tres àpats principals i un o dos d’intermedis: esmorzar, esmorzar de mig matí, dinar, berenar i sopar [1].
Respecta la seva gana. Importa més la qualitat del que menja que la quantitat, i després d’un àpat abundant sol venir-ne un de més petit [1]. Els infants regulen per si sols quant mengen quan allò que se’ls ofereix és variat [1].
Les racions de llegums, peix i lactis de cada setmana es compten sumant el menjador i casa.
Què pot esmorzar i què pot portar a l’hora del pati?
L’esmorzar, juntament amb l’àpat de mig matí, aporta al voltant d’una quarta part de l’energia del dia [1]. Per a aquest primer àpat, la pediatria espanyola proposa combinar llet i pa [1]. Amb una fruita queda complet. Tres exemples que es preparen en cinc minuts:
- Torrada integral amb oli d’oliva i tomàquet, un got de llet i una mandarina.
- Iogurt natural amb flocs de civada, plàtan madur a trossos i nous picades.
- Pa integral amb truita a la francesa, un got de llet i una poma a grills.
Si a casa seguiu una alimentació vegana, planifiqueu l’alimentació de l’infant amb pediatria i un dietista-nutricionista. Podeu substituir la llet per beguda de soja enriquida amb calci, o per una altra beguda vegetal amb almenys 3 g de proteïna per 100 ml. Tingues en compte que la soja és un al·lergen. Com equilibrar l’alimentació vegetariana d’un infant ho treballem a la consulta de dietista-nutricionista vegetarià i vegà.
Si es lleva sense gana, no l’obliguis a menjar de pressa abans de sortir. Amb un got de llet n’hi ha prou, i l’àpat de mig matí serà més complet.
Per a l’hora del pati i el berenar, el més pràctic és fruita de temporada, un grapat de fruita seca natural o un entrepà petit de pa integral amb formatge, tonyina o ou.
Com combinar el sopar amb el menú del menjador
Des del 2025, un reial decret fixa què ha d’incloure el menú del menjador escolar [3]. Fruita fresca de postres quatre o cinc dies a la setmana i llegums una o dues vegades. Fregits, com a màxim un cop per setmana, i precuinats, un cop al mes. I aigua com a única beguda [3].
L’escola, a més, us ha de donar el menú de cada mes amb idees perquè el sopar el complementi [3]. Amb aquest full al davant, el sopar completa el que ha menjat al migdia, sense repetir-ho.
- Si a l’escola ha menjat carn, per sopar peix, ou o llegums.
- Si al migdia hi ha hagut pasta o arròs, una crema de verdures amb patata o una amanida completa amb llegums.
- Si el menú ha inclòs llegums guisats, una truita de verdures amb pa integral.
Si podeu, que no sopi just abans d’anar-se’n al llit.
Si rebutja la verdura o els aliments nous
Desconfiar dels sabors nous, el que s’anomena neofòbia, és normal a la infància. Té el punt àlgid entre els dos i els sis anys i es resol amb l’exposició repetida [1]. Insistir amb ansietat a taula, en canvi, pot fer que associï el menjar amb una cosa negativa [1].

- Exposició repetida i sense pressió. De vegades ha de veure un aliment moltes vegades a taula abans de tastar-lo. Posa-n’hi una mica al plat sense exigir-li que s’ho acabi.
- L’exemple a casa. Els infants aprenen per imitació, i si els adults mengen verdura i fruita amb naturalitat, és més fàcil que ells també en mengin.
- Altres textures i maneres de preparar-les. Si rebutja la verdura bullida, prova-la al forn, saltada amb pasta, en crema o en hamburgueses casolanes de llegums.
- Participar a la cuina. Rentar tomàquets, desgranar pèsols o remenar una massa fa que senti el plat com a seu.
Si, a més, menja molt pocs aliments diferents i rebutja grups sencers, no esperis que li passi. És un dels senyals per anar al pediatre.
Es pot posar a dieta un infant perquè perdi pes?
No pel vostre compte ni amb una dieta restrictiva. Un infant està creixent, i si cal abordar el seu pes, primer el valora el pediatre amb les seves corbes de creixement. A Alimmenta no prescrivim dietes d’aprimament a infants.
Quan cal tractament, la guia de l’Acadèmia Americana de Pediatria proposa treballar els hàbits de tota la família, sense assenyalar l’infant i vigilant si apareixen conductes alimentàries alterades [4]. A la pràctica, el mateix menjar per a tota la família, més joc actiu i menys ultraprocessats al rebost. Organitzar aquests hàbits és el que fem a la consulta de dietista-nutricionista infantil.
Les dietes que un infant fa pel seu compte, o que se li imposen a casa, poden perjudicar la seva relació amb el menjar i amb el seu cos. Si notes que se salta àpats, compta calories o amaga menjar, no ho vigilis des de casa: demana cita amb el pediatre aquesta setmana.
Quanta sal, sucre i aigua necessita un infant en edat escolar?
Pel que fa a la sal, l’Organització Mundial de la Salut fixa per als adults un màxim de 2 g de sodi al dia, uns 5 g de sal [5]. Per als infants demana reduir-lo en proporció al que mengen, que és menys que un adult [5]. A casa, això vol dir cuinar amb poca sal i deixar els precuinats per a dies puntuals.
L’excés de sucres lliures, els afegits i els dels sucs i la mel, s’associa amb càries, excés de pes i més risc cardiovascular [1]. Els sucres lliures haurien de quedar per sota del 10 % de l’energia del dia; el 5 % és un objectiu desitjable [6]. En un escolar, aquest 5 % equival a entre 20 i 30 g al dia segons l’edat. Una llauna de refresc ja supera aquesta quantitat.
L’aigua és la beguda de cada dia, durant els àpats i fora d’aquests. No cal comptar gots. N’hi ha prou de tenir-ne a mà i oferir-ne sovint.
Quins errors veiem a consulta?
- Comptar el suc com a fruita. Encara que sigui casolà, el suc suma sucres lliures [6] i no atipa com la peça sencera.
- Sopar molt poc perquè ja ha dinat a l’escola. El sopar aporta al voltant d’una quarta part de l’energia del dia [1].
- Cuinar un plat a part per a qui no menja verdura. És millor un plat comú amb alguna cosa que saps que li agrada.
- Parlar del seu pes a taula. Encara que sigui amb bona intenció, li ensenya a mirar el menjar amb por.
En aquesta etapa, la taula ensenya tant com el plat. El que més el protegeix a llarg termini és aprendre a gaudir del menjar saludable, amb paciència, varietat i el vostre exemple.
Si els àpats s’han convertit en una batalla o voleu organitzar el menú entre casa i l’escola, us acompanyem a la consulta de dietista-nutricionista infantil, a Barcelona i en línia. Si el que et preocupa és la seva relació amb el menjar o amb el seu cos, ho treballem amb l’equip de psicologia.
T’ho expliquem en vídeo
El teu primer pas aquesta setmana
Entrepà de pa integral amb formatge semicurat i tomàquet
Per a la sortida de l’escola o abans de l’activitat extraescolar: atipa i aporta calci i proteïna.
Quan cal anar al metge
Quan cal anar al metge
Acompanyem la introducció dels aliments, la varietat i les rutines, i ajudem quan menjar s’ha convertit en una batalla. El que no fem és valorar el creixement ni el desenvolupament d’un infant: això ho fa pediatria a les revisions.
Demana cita mèdica sense esperar a canviar la dieta si notes algun d’aquests senyals:
- Perd pes o fa mesos que no creix el que li correspon [8]
- Ha canviat de cop la seva manera de menjar: se salta àpats, compta calories, amaga menjar o va al lavabo just en acabar [9]
- Menja menys de deu o quinze aliments diferents i rebutja grups sencers [8]
- Està pàl·lid, cansat, li costa concentrar-se o es queda sense aire jugant [10]
El canvi brusc en la manera de menjar no pot esperar i no s’ha de vigilar des de casa: pediatre aquesta setmana i derivació a salut mental infantojuvenil. Per a la resta, pediatre i, des d’allà, dietista-nutricionista infantil si escau.
Gairebé tots els infants passen etapes en què mengen de manera diferent, i es resolen soles. Els senyals anteriors són els que sí que requereixen una consulta.

Porteu els vostres dubtes sobre els seus àpats a una primera visita en família
A la primera visita parlem del que menja i del que us preocupa, i us emporteu les primeres recomanacions. Porteu les últimes mesures del pediatre si les teniu. La pauta per a tota la casa arriba al cap d’una setmana, a la consulta o per videotrucada.
Continua llegint

Alimentació per a infants amb TDAH: què ajuda i què no
T’han dit que eliminis els colorants, que provis els omega-3, que el sucre l’altera. I des que pren…

Menjador escolar: què ha d’incloure el menú i què sopar a casa
El teu fill o la teva filla menja a l’escola cinc dies per setmana i el menú arriba…

Menú setmanal infantil (de 3 a 12 anys): 7 dies i llista de la compra
Entre l’escola, les extraescolars i els plats que no volen ni tastar, decidir cada dia què mengen i…
ConsultaDietista-nutricionista per a alimentació vegetariana, vegana i flexitariana
Una alimentació vegetariana, vegana o flexitariana equilibrada que s’adapta al teu estil de vida
Demana cita →
Centre de recursosAlimentació en edat escolar: guies d’alimentació
Guies per organitzar els àpats dels infants de 4 a 11 anys, dins i fora de l'escola.
ConsultaDietista-nutricionista infantil a Barcelona i en línia
Els hàbits que aprenem des de la infància ens acompanyen tota la vida
Demana cita →
Fonts
- Ros Arnal I, Botija Arcos G. Nutrición en el niño en la edad preescolar y escolar. Protoc diagn ter pediatr (Asociación Española de Pediatría / SEGHNP). 2023;1:455-66. https://static.aeped.es/37_nutricion_escolar_e125f6a4a0.pdf
- López García E, Bretón Lesmes I, Díaz Perales A, et al. Informe del Comité Científico de la AESAN sobre recomendaciones dietéticas sostenibles y recomendaciones de actividad física para la población española. Revista del Comité Científico de la AESAN. 2022;36:11-70. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8783742
- Real Decreto 315/2025, de 15 de abril, por el que se establecen normas de desarrollo de la Ley 17/2011, de 5 de julio, de seguridad alimentaria y nutrición, para el fomento de una alimentación saludable y sostenible en centros educativos. Boletín Oficial del Estado. 2025. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2025-7659
- Hampl SE, Hassink SG, Skinner AC, et al. Clinical practice guideline for the evaluation and treatment of children and adolescents with obesity. Pediatrics. 2023;151(2):e2022060640. doi:10.1542/peds.2022-060640
- World Health Organization. Guideline: sodium intake for adults and children. Geneva: WHO; 2012. https://www.who.int/publications/i/item/9789241504836
- Fidler Mis N, Braegger C, Bronsky J, et al. Sugar in infants, children and adolescents: a position paper of the European Society for Paediatric Gastroenterology, Hepatology and Nutrition Committee on Nutrition. J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2017;65(6):681-96. doi:10.1097/MPG.0000000000001733
- World Health Organization. WHO guidelines on physical activity and sedentary behaviour. Geneva: WHO; 2020. https://www.who.int/publications/i/item/9789240015128
- National Institute for Health and Care Excellence. Faltering growth: recognition and management of faltering growth in children. NICE guideline NG75. London: NICE; 2017. https://www.nice.org.uk/guidance/ng75
- National Institute for Health and Care Excellence. Eating disorders: recognition and treatment. NICE guideline NG69. London: NICE; 2017. https://www.nice.org.uk/guidance/ng69
- Devalia V, Hamilton MS, Molloy AM. Guidelines for the diagnosis and treatment of cobalamin and folate disorders. Br J Haematol. 2014;166(4):496-513. doi:10.1111/bjh.12959
Enquesta Alimmenta sobre els GLP‑1 · en castellà
Què en penses d’Ozempic, Mounjaro i altres GLP‑1?
Tant si els prens o els has pres com si no t’ho plantejaries mai. Anònima, 2-3 minuts.
Escrit i revisat per

Com et podem ajudar
Ara, aplicat a tu
Dietista-nutricionista infantil a Barcelona i en líniaEls hàbits que aprenem des de la infància ens acompanyen tota la vida
4,9 a Google · 5,0 a Doctoralia · 2.047 opinions







