Menjador escolar: què ha d’incloure el menú i què sopar a casa

Què ha d’incloure el menú del menjador escolar?

Des del 16 d’abril de 2026, tots els menjadors escolars d’Espanya segueixen les mateixes freqüències mínimes, siguin públics, concertats o privats. Les estableix el Reial decret 315/2025, sobre alimentació saludable i sostenible als centres educatius [1]. Comptant els cinc àpats de dilluns a divendres, aquestes són les racions per setmana [1].

• Primer plat. Llegums, una o dues vegades; hortalisses i verdures, una o dues; arròs, una; pasta, una.
• Segon plat. Peix, d’una a tres vegades; ou, una o dues; carn, com a màxim tres, i d’aquestes, com a màxim una de carn vermella. Carn processada, com a màxim dues vegades al mes. Prioritza la carn blanca; com menys carn vermella i processada, millor.
• Guarnició. Amanida, tres o quatre vegades; altres guarnicions, una o dues.
• Postres. Fruita fresca, quatre o cinc vegades; altres postres, com a màxim una.

La norma també limita la manera de cuinar. Fregits, com a màxim una vegada per setmana; precuinats, com a màxim una vegada al mes [1]. Demana pa integral almenys dos dies per setmana, aigua com a única beguda i oli d’oliva verge per amanir [1]. Per cuinar, és preferible l’oli d’oliva. I exigeix que els menús tinguin la supervisió de professionals amb formació acreditada en nutrició humana i dietètica [1].

A Catalunya, la guia de salut pública per a famílies i escoles va en la mateixa línia [2]. Proposa primer plat, segon amb guarnició, fruita de postres, pa integral i aigua, amb verdura i productes de temporada.

Com llegir el menú del mes en cinc minuts

L’escola us ha de facilitar cada mes el menú amb el nom dels plats, la tècnica culinària, les salses, les guarnicions i els al·lèrgens [1]. Pot estar en un tauler d’anuncis, al web o en un altre mitjà accessible a totes les famílies. Amb el full al davant, repassa això.

1. Compta la fruita. Si veus natilles o flam més d’un dia a la setmana, alguna cosa no quadra.
2. Busca els llegums. Llenties, cigrons o mongetes han d’aparèixer almenys una vegada per setmana.
3. Compta el peix i la carn. El peix apareix almenys una vegada per setmana. Salsitxes, embotit magre (pernil cuit o gall dindi), embotit gras i hamburgueses industrials: com a màxim dues vegades al mes en total [1].
4. Fixa’t en com s’ha preparat el plat. «Arrebossat», «empanat», «a la romana» o «croquetes» solen ser fregits o precuinats. Més d’un a la setmana és motiu per preguntar.
5. Fixa’t en la guarnició. Amanida, tres o quatre dies. Les patates fregides compten com el fregit de la setmana.
6. Anota què ha faltat. És el que necessitaràs per sopar.

Si el menú no compleix aquests criteris, pregunta-ho a la comissió del menjador o a l’associació de famílies, amb el full al davant. Sovint hi ha una explicació senzilla, com ara un dia festiu o un canvi de proveïdor. I si no n’hi ha, la norma és la mateixa per a tots els centres.

Què sopar segons el que ha menjat al menjador?

El sopar completa el dia. L’escola us ha d’orientar perquè complementi el menú del migdia [1], i la regla pràctica és senzilla. Mira què ha menjat i prepara per sopar el que li ha faltat [2].

• Si ha menjat llegums, el sopar inclou verdura i una mica de peix o ou. Per exemple, crema de carbassó i truita a la francesa.
• Si ha menjat peix, el sopar pot ser d’ou, llegums o pollastre amb verdura. Per exemple, mongetes tendres saltades amb pollastre.
• Si ha menjat carn, sopa peix o ou. Per exemple, lluç al forn amb patata i tomàquet.
• Si ha menjat pasta o arròs de primer, prioritza la verdura al sopar, amb patata o pa. Per exemple, menestra de verdures amb ou dur.

Segons ens expliquen moltes famílies, la verdura és el que més sovint torna a la safata. Per això, a casa sol valer la pena incloure’n al sopar gairebé cada dia. I és millor que el sopar sigui una mica més lleuger que el dinar i de preparació més senzilla [2].

Per distribuir la resta dels àpats del dia en aquesta etapa, consulta la guia d’alimentació en l’etapa escolar. Per saber què posar a la motxilla, consulta les idees d’esmorzars i berenars saludables per a infants. Pots consultar «Diabetis tipus 1 en infants».

Si al menjador no s’ho menja tot

És la preocupació que més sentim a la consulta, i la resposta és tranquil·litzadora. Els infants són capaços de regular quant mengen. Pressionar-los perquè s’acabin el plat pot augmentar el rebuig i crear aversions. Per això, la guia d’alimentació escolar demana no obligar-los a acabar-se el plat, ni a casa ni al menjador, i servir una ració ajustada a la gana que mostren [2].

Si el plat torna gairebé sencer diversos dies seguits, parla amb el monitor o la monitora del menjador per saber què passa a taula. Menjar poc un dia al menjador no és cap problema.

Què cal fer si té al·lèrgia, celiaquia o una dieta especial?

El menjador està obligat a oferir un menú adaptat quan un certificat mèdic acredita que l’infant no pot prendre determinats aliments [1]. També ha d’oferir menús per motius ètics o religiosos. Si és la família qui porta el menjar, el centre ha de disposar de mitjans per conservar-lo i escalfar-lo [1]. Aquests són els passos, per ordre.

1. Demana al pediatre o a l’al·lergòleg un informe amb el diagnòstic i els aliments que cal evitar. És el document que necessita el menjador.
2. Lliura’l a secretaria abans de començar el curs i demana una reunió amb la direcció, la cuina i l’equip de monitors.
3. Demana el menú adaptat per escrit, amb els al·lèrgens de cada plat, i revisa’l cada mes.
4. Si hi ha risc de reacció greu, demana a l’al·lergòleg un pla d’actuació per escrit per a l’escola.

Això és el que també recomana la guia europea d’al·lèrgia alimentària [3]. Demana un pla individual per escrit, amb instruccions pas a pas. Demana formació per a les persones que tenen cura de l’infant, inclòs el professorat, per reconèixer l’anafilaxi —la reacció al·lèrgica greu— i fer servir l’autoinjector d’adrenalina si està prescrit. També cal assessorament dietètic adaptat a l’edat [3].

Un menú adaptat no ha de ser necessàriament gaire diferent de l’habitual. L’ideal és que s’assembli tant com sigui possible al de la resta de la taula. Si avui hi ha macarrons, que l’infant amb celiaquia mengi macarrons sense gluten, no un plat a part. Així no se sent diferent.

Si a casa sou vegetarians, el menjador pot substituir la carn i el peix per llegums, ou o lactis. Convé que el pediatre ho sàpiga. Si tens dubtes sobre com organitzar la setmana, revisa-ho amb un dietista-nutricionista.

Quins errors veiem a la consulta?

Són situacions que sentim sovint, també en famílies que tenen molta cura del que mengen els seus fills.

• Sopar «el que hi hagi» sense mirar el menú. La setmana acaba amb carn gairebé cada dia i sense que hi aparegui el peix.
• Compensar al sopar el que no ha menjat al migdia. N’hi ha prou amb un sopar normal, de la mida de sempre.
• Deixar que el berenar s’allargui. Si menja poc al menjador, el berenar s’allarga cada tarda fins a convertir-se en l’àpat principal.
• No actualitzar l’informe d’al·lèrgia. Algunes al·lèrgies de la infància canvien, i el menú adaptat queda desactualitzat si ningú no el revisa cada curs.