Alimentació dels 18 mesos als 3 anys: què menjar i racions

Com passar dels triturats al menjar de la família

Al voltant de l’any i mig, la majoria d’infants ja gestiona textures toves i trossets petits. És la continuació de l’alimentació complementària dels 6 als 12 mesos. L’Associació Espanyola de Pediatria recomana oferir textures amb grumolls com més aviat millor, i mai més tard dels 8 o 9 mesos [1]. Retardar-les s’ha associat amb més dificultats per acceptar aliments i amb menjar menys fruita i verdura anys després [1].

Als 18 mesos, els purés fins passen a un segon pla. És el moment d’oferir aliments aixafats amb forquilla o trossets tous que pugui agafar amb els dits, com en l’alimentació autoregulada o baby-led weaning (BLW). La masticació s’aprèn tastant textures variades des del primer any [2].

Perquè el pas sigui segur, tria textures que es desfacin entre la llengua i el paladar. Per exemple, patata o moniato cuits, pastanaga bullida ben tendra, pasta curta al punt o tires de pollastre sucós. Si només menjava triturats, posa al seu plat algun aliment sencer del vostre menú al costat d’una mica de puré, perquè pugui explorar sense pressió.

Quines racions de carn, peix, ou i llegums necessita?

La ració de carn o peix és petita. Com a referència pràctica, de la mida del palmell de la mà de l’infant, i no cal que n’hi hagi a tots els àpats. A Espanya, un estudi amb més de 1.400 infants d’1 a 9 anys va observar que prenien més proteïna de la recomanada per les guies europees [3].

L’ou, els llegums (llenties, cigrons o mongetes), el peix i la carn es reparteixen al llarg de la setmana. Els llegums aporten proteïna, ferro i fibra. Ben cuits i aixafats, o sencers si ja mastega bé, formen un plat complet amb verdura i una mica d’arròs o patata. Si el plat porta llegums, no cal afegir-hi carn ni peix en aquell àpat. Prendre molta proteïna durant els primers anys pot augmentar el risc de sobrepès més endavant [2].

Quanta llet i quins lactis són adequats a partir dels 18 mesos?

La llet materna continua sent una bona opció. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana mantenir la lactància fins als dos anys o més [4]. Si pren llet de vaca, que sigui llet sencera, no desnatada ni semidesnatada [1]. A aquesta edat, el greix de la llet aporta energia i vitamines com la A i la D.

Pots oferir fins a tres racions de lactis al dia, preferiblement naturals i sense sucre [1]. Per exemple, un got de llet (200-250 ml) i un iogurt natural sense sucre (125 g), o bé un got de llet i una porció de formatge fresc baix en sal. Les anomenades «llets de creixement» no són necessàries de manera rutinària [5]. Si en fas servir, revisa’n l’etiqueta, perquè algunes porten sucres afegits.

Si no vol menjar o rebutja aliments nous

Entre els 18 mesos i els 3 anys és molt freqüent la neofòbia alimentària, el rebuig a tastar menjars nous o fins i tot plats que abans acceptava. A més, després del primer any el creixement s’alenteix molt i és normal que tingui menys gana. Forçar-lo a menjar empitjora el rebuig i altera els seus senyals de gana i sacietat. Pots consultar «Llet de creixement». Pots consultar «Neofòbia i selectivitat alimentària».

L’Associació Espanyola de Pediatria ho resumeix en un repartiment de papers. Els adults decideixen on, quan i què menja l’infant; l’infant decideix quant [1]. Un primer rebuig no és definitiu, i pot caldre oferir el mateix aliment entre 10 i 15 vegades, sense pressionar, perquè l’accepti [1]. Mantén una actitud neutra i serveix racions petites per no aclaparar-lo.

Per què cal evitar la sal, el sucre i els ultraprocessats?

A aquesta edat es recomana no oferir aliments rics en sucre, sal o greixos trans, ni begudes ensucrades [4]. Després dels dos anys, com menys sucre, millor. El sucre afegit afavoreix la càries i acostuma el paladar als sabors molt dolços, que acaben desplaçant la fruita, la verdura i els llegums. Els cereals d’esmorzar ensucrats, les galetes «per a nadons» i els sucs envasats porten molt de sucre i convé deixar-los fora de la compra habitual.

Amb la sal passa el mateix. Entre l’1 i els 3 anys, es recomana limitar-ne el consum [1]. No cal afegir-n’hi, perquè cuinar sense sal l’acostuma al gust natural dels aliments.

Pel que fa al peix, cal vigilar el mercuri. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) recomana que els menors de deu anys no mengin peix espasa o emperador, tauró (caçó, marraix, agullat, peix gat i tintorera), tonyina vermella ni lluç de riu [6]. Tria peixos més petits, com el lluç, el llucet, el bacallà, el llenguado o les sardines.

Com organitzar els àpats del dia

Com a orientació, n’hi ha prou amb 4 o 5 àpats al dia, amb un horari aproximat i flexible [1]. Esmorzar, dinar, berenar, sopar i, si ho necessita, alguna cosa a mig matí. Cada àpat principal pot combinar un hidrat de carboni (arròs, pasta, pa, patata o llegums), verdura de temporada i una ració petita de proteïna. Per cuinar i amanir, és preferible fer servir oli d’oliva verge extra.

La fruita madura a trossets són les millors postres i un bon refrigeri. Els sucs de fruita no aporten cap benefici respecte de la fruita sencera i augmenten el risc de càries [1]. Per això l’aigua és la beguda de cada dia, durant els àpats i entre hores. Amb horaris regulars i sense picar contínuament, arriba a taula amb gana i més ganes de participar.

Quins errors veiem a consulta?

Els dubtes d’aquesta etapa s’assemblen molt d’una família a l’altra. Aquests són els tres entrebancs que veiem més sovint.

Compensar el plat que no s’ha menjat. Si deixa el dinar i al cap de mitja hora rep un iogurt o unes galetes, aprèn que esperar té premi. Ofereix el següent àpat a l’hora que toca, sense extres entremig.

Comptar cullerades. Pensar quant «ha de» menjar converteix la taula en una negociació. La gana a aquesta edat puja i baixa d’un dia a l’altre, i esperar una quantitat fixa només hi afegeix tensió.

Fer servir la llet com a comodí. Quan menja poc, és temptador oferir-li més llet o un batut. Si la llet substitueix els àpats que rebutja, arriba al següent sense gana i el cercle es repeteix.

Cal posar a dieta un infant que guanya pes de pressa?

No. A aquesta edat no es posa cap infant a dieta ni se li restringeixen les calories. Pediatria valora el pes i la talla segons les corbes de creixement, durant les revisions del programa de salut infantil. Restringir el menjar a un infant petit pot frenar-ne el creixement i fer que tingui una relació difícil amb el menjar.

Si a pediatria observen que guanya pes molt de pressa, es revisa l’entorn de tota la família. Menys ultraprocessats, begudes ensucrades i brioixeria al rebost; àpats sense pantalles i joc actiu cada dia. L’objectiu és que tota la família mengi millor mentre l’infant continua creixent al seu ritme.