Baby-led weaning: què és, com començar i aliments segurs

Quins avantatges té el baby-led weaning respecte dels purés?

Les famílies que trien el BLW solen esperar fins als 6 mesos per començar i, en un assaig, van mantenir la lactància materna més temps [1]. El mètode es basa en l’alimentació perceptiva, que respecta els senyals de gana i sacietat del nadó sense forçar-lo a acabar-se el plat [1] [3]. També s’associa amb més satisfacció familiar i amb menys sensació de tenir un «mal menjador» a casa [1]. Pots consultar «Quan donar aigua a un nadó i quanta en necessita».

Pel que fa a la nutrició, els dos mètodes s’assemblen. Quan els pares reben informació bàsica, no hi ha diferències en l’estat nutricional, el ferro ni els ennuegaments [1]. Hi ha poques dades sobre els efectes a llarg termini, i el comitè europeu de nutrició pediàtrica considera que encara no es pot dir si és millor o pitjor que la cullera [4]. Per això moltes famílies fan un BLW mixt: trossos tous que el nadó agafa sol i algun puré en altres àpats [1]. Pots consultar «Què pot menjar un nadó de 9 mesos».

Quan està preparat el teu nadó per començar?

L’edat de referència són els 6 mesos, quan la llet deixa de cobrir per si sola tot el que necessita [4]. Però cada nadó segueix el seu ritme, i el que compta són quatre senyals de desenvolupament [1]:

• Es manté assegut amb suport i aguanta bé el cap.
• Ha perdut el reflex d’extrusió, que li fa empènyer el menjar cap enfora amb la llengua.
• Mostra interès actiu pel menjar.
• Agafa el menjar amb la mà i se’l porta a la boca.

Parla’n amb el pediatre a la revisió dels 6 mesos. Si va néixer prematur, la referència és l’edat corregida, i el moment es decideix amb el pediatre [1]. El BLW tampoc no s’aconsella si el nadó no guanya pes com hauria (el que s’anomena retard de creixement) o té dificultats neurològiques o motores [1].

Quina diferència hi ha entre una arcada i un ennuegament?

És la pregunta que més ens arriba a consulta quan una família es planteja el BLW. Seguint unes normes bàsiques de seguretat, el risc d’ennuegament és el mateix que amb cullera [1]. Un assaig amb aquest mètode tampoc no va trobar més ennuegaments, tot i que en tots dos grups s’oferien sovint aliments de risc [5]. Per això convé saber distingir una cosa de l’altra.

L’arcada és un reflex que protegeix el nadó. A aquesta edat es desencadena en una zona de la llengua més avançada que en un adult i atura el tros abans que arribi a la gola. El nadó obre la boca, tus, fa soroll i empeny el menjar cap enfora. És normal i se sol resoldre sol. Mantén la calma, deixa’l tossir i no li posis els dits a la boca, perquè podries empènyer el tros cap endins.

L’ennuegament és una obstrucció de la via respiratòria i una emergència. Sol ser silenciós: el nadó no pot tossir ni plorar, fa cara d’angoixa i els llavis se li tornen morats. Truca al 112 i comença les maniobres de desobstrucció per a lactants, que combinen cops a l’esquena i compressions al pit.

Com assegurar el ferro i l’energia en cada àpat

Cap als 6 mesos, les reserves de ferro amb què neix el nadó es van esgotant i les seves necessitats augmenten [1]. Per això convé que tots els nadons prenguin aliments rics en ferro des del principi [4]. Amb el BLW sense adaptar preocupava que el nadó només rosegués fruita i verdura i no n’obtingués prou.

Per evitar-ho, un equip de la Universitat d’Otago (Nova Zelanda) va dissenyar una versió adaptada, el mètode BLISS [2]. Té tres regles per a cada àpat:

• Un aliment ric en ferro, com carn tendra, peix, ou ben quallat, llegums o tofu.
• Un aliment ric en energia, com oli d’oliva verge extra, alvocat o cereals.
• Formes i textures que redueixin el risc d’ennuegament.

No calen racions grans. N’hi ha prou amb quantitats petites repartides durant el dia, i és la seva gana la que marca quant menja. Pel que fa als llegums, les coquetes de llenties, l’hummus o els bastonets de tofu s’agafen bé amb la mà [1]. Tens més idees a la guia d’aliments rics en ferro.

Quins aliments no es donen abans de l’any?

La mel ha d’esperar fins als 12 mesos. Pot contenir espores de Clostridium botulinum i s’ha relacionat diverses vegades amb el botulisme del lactant, una intoxicació greu [4].

Tampoc no s’hi afegeixen sal ni sucre. Els seus ronyons encara no gestionen bé l’excés de sal, i el sucre afavoreix la càries i l’acostuma als sabors molt dolços [1]. Les verdures de fulla verda amb molts nitrats, com els espinacs i les bledes, es deixen per a després de l’any [1]. La llet de vaca com a beguda principal també espera fins al primer aniversari [4].

Els peixos grossos, com el peix espasa, el tauró, la tonyina vermella o el lluç de riu, acumulen mercuri. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició recomana evitar-los fins als 10 anys [6].

La fruita seca sencera o a trossos no es dona abans dels 5 anys. Des de l’inici de l’alimentació complementària, ofereix-la mòlta o en crema.

Els aliments amb més risc d’al·lèrgia, com l’ou, el peix, la fruita seca mòlta o el gluten, no cal endarrerir-los [4]. Ofereix cada aliment nou d’un en un i deixa passar uns dies abans del següent [1]. Així, si apareix una reacció, sabràs quin l’ha provocada.

Com tallar els aliments segons l’edat

Entre els 6 i els 8 mesos, el nadó agafa les coses amb tota la mà tancada en un puny. Encara no fa la pinça amb el polze i l’índex. Per això el menjar es presenta en bastonets de la mida del dit índex d’un adult, perquè en sobresurti un tros per damunt del puny [1].

La textura importa tant com la forma. Un aliment és adequat si el pots aixafar sense esforç entre l’índex i el polze. Així el podrà desfer amb la llengua i el paladar, encara que no tingui dents. La verdura es cou al vapor o es bull fins que sigui tendra. La fruita dura, com la poma, es fa al forn o es cou, i la madura, com el plàtan o la pera, es pot oferir crua.

Cap als 9 o 10 mesos comença a fer la pinça, i ja li pots oferir trossets de la mida d’un pèsol. Trobaràs com continuar a la guia d’alimentació complementària de 6 a 12-18 mesos.

Si li dones el pit o el biberó

«Weaning» vol dir deslletament en anglès, però als 6 mesos el menjar s’afegeix a la llet com a complement [1] [3]. Fins a l’any, la llet materna o de fórmula continua sent l’aliment principal, a demanda i sense eliminar preses [1].

Al principi acostuma a ajudar oferir-li el pit o el biberó i, una estona després, asseure’l a taula. Així hi arriba sense una gana desesperada i pot explorar amb calma. Entre els 6 i els 12 mesos, l’objectiu és que adquireixi habilitat, accepti textures variades i gaudeixi menjant en família. Si pren fórmula, el pediatre t’indicarà la quantitat adequada per a la seva edat. I si li dones el pit, a la guia de què menjar durant la lactància trobaràs el que et correspon a tu.

Quins errors veiem a consulta?

• Esperar que li surtin les dents per donar-li trossos. Les genives i la llengua desfan bé el que es pot aixafar entre dos dits.
• Oferir només fruita i verdura les primeres setmanes perquè sembla el més fàcil. Així pot faltar-li ferro.
• Espantar-se amb cada arcada i tornar als purés. L’arcada és el reflex que el protegeix mentre aprèn.
• Comptar cullerades o mossegades. Pressionar-lo perquè mengi més li ensenya a no escoltar la seva sacietat [1].
• Rendir-se després de dos o tres rebutjos. Un aliment nou pot necessitar entre 10 i 15 intents, sense pressionar [1].