Alimentació complementària vegetariana i vegana: com fer-la amb seguretat

Un nadó pot seguir una alimentació vegetariana o vegana?

Sí, amb un pla i supervisió. Les societats científiques no hi coincideixen del tot. Per a algunes, una alimentació vegetariana o vegana ben planificada és adequada en totes les etapes de la vida, també durant la lactància i la infància [3]. D’altres només l’accepten en nadons amb supervisió mèdica o dietètica. Si el nadó és vegà, necessita seguiment pediàtric i d’un dietista-nutricionista. La família ha de conèixer les conseqüències greus de no seguir la suplementació [1]. Pots consultar «Ou, peix i gluten en l'alimentació del nadó».

L’Associació Espanyola de Pediatria és la més prudent. Considera preferible que els lactants i els infants petits segueixin una alimentació omnívora o, com a mínim, ovolactovegetariana [2].

Pel que fa al creixement, una revisió de 2025 amb dades d’uns 1.500 infants vegans no va trobar diferències significatives en l’alçada ni en l’índex de massa corporal respecte dels infants omnívors [4]. Tot i així, els autors demanen prudència. Les dades encara no són definitives i cal fer un seguiment estret de l’alimentació, el creixement i els nutrients clau [4].

El moment i la manera d’iniciar l’alimentació complementària són els mateixos que per a qualsevol nadó. Els trobaràs a la guia i calendari de l’alimentació complementària dels 6 als 12 mesos. Aquí ens centrem en allò que canvia.

Quins nutrients cal vigilar en un nadó vegetarià o vegà?

Vitamina B12, sempre i pautada pel pediatre

Aquest és l’únic punt que no admet matisos. Les persones vegetarianes i veganes han de prendre vitamina B12 en forma de suplement a qualsevol edat, i els nadons no en són una excepció [2]. El pediatre en decideix la dosi i la manera de prendre-la segons l’edat i l’alimentació amb llet.

Si ets vegana i dones el pit, la B12 li arriba al nadó a través de la llet. Per això, l’Associació Espanyola de Pediatria recomana que la mare prengui un suplement regular de B12, pautat pel seu metge o dietista-nutricionista [2]. La llevadora o el metge valorarà si necessita un suplement de iode. Durant la lactància, evita les algues. L’equip també valorarà si necessita omega-3 [2].

Ferro i zinc, amb vitamina C en el mateix àpat

Cap als sis mesos, les reserves de ferro amb què neix el nadó comencen a esgotar-se i la llet ja no n’hi aporta prou. Per això, els primers aliments han d’aportar ferro [1], i és el primer que cal cuidar quan es comença.

En una alimentació vegetariana, el ferro i el zinc provenen sobretot dels llegums, el tofu, els cereals i les llavors. El ferro dels vegetals s’absorbeix pitjor; per això convé acompanyar cada àpat amb un aliment ric en vitamina C [2]. Per exemple, tomàquet, bròquil o pebrot al puré, o kiwi o taronja de postres.

Iode, amb sal iodada quan correspongui

En una alimentació vegana, la sal iodada és una font fiable de iode [2]. En canvi, cal oferir algues amb prudència als lactants i als infants petits, perquè el contingut de iode i arsènic varia molt [2]. Durant el primer any no s’afegeix sal als àpats del nadó, de manera que el iode li arriba sobretot a través de la llet. Quan comenci a menjar aliments amb sal, aquesta ha de ser iodada i se n’hi ha de posar poca.

Omega-3 i vitamina D

L’omega-3 dels vegetals és l’àcid alfa-linolènic. El cos el transforma amb poca eficiència en la forma que utilitza el cervell. Es troba a les nous mòltes, la llinosa mòlta i l’oli de llinosa, que es pot alternar amb el d’oliva dos o tres cops per setmana al puré.

L’equip valorarà si la mare necessita un suplement de DHA, un omega-3 de cadena llarga, durant l’embaràs i la lactància [2]. En el nadó, es valora quan no pren el pit o quan la llet materna ja li aporta menys de la meitat de l’energia del dia [2]. Si en necessita i com l’ha de prendre, ho decideix el pediatre. Els nadons, tant si són vegetarians com si no, també poden necessitar un suplement de vitamina D [2].

Energia i proteïna en un estómac petit

Els aliments vegetals omplen molt i aporten poca energia per cullerada, i l’estómac d’un nadó no pot menjar-ne gaire. Per això cal vigilar que rebi prou proteïna i calci [4]. A la pràctica, això vol dir llegums o tofu a l’àpat principal, un raig d’oli d’oliva a cada puré i una culleradeta de crema de fruits secs o de sèsam a la farineta. I no oferir més fruita de la que li cap, perquè omple i n’aporta poca energia.

Com oferir llegums i fruits secs sense risc d’ennuegament

Els llegums es poden oferir a partir dels sis mesos, sense esperar a l’any, com es feia abans [2]. Al principi n’hi ha prou amb una cullerada sopera de llenties vermelles seques, uns 10-15 g, cuites amb el puré de verdures. També es poden oferir 15-20 g de tofu cuit amb la verdura. Les llenties vermelles es digereixen molt bé.

Dues combinacions més per a les primeres setmanes:

• Puré de patata, ceba, bròquil i tofu.
• Hummus de cigrons i sèsam per untar tires de pa quan comenci a mastegar.

Amb els llegums sencers, el que compta és la textura. Al principi, ben cuits i aixafats amb la forquilla; quan ja els aixafi amb les genives, sencers i tous.

Els fruits secs són una altra cosa. Aporten energia, proteïnes, ferro i greixos saludables en molt poc volum, però sencers són dels aliments que causen més ennuegaments. L’Associació Espanyola de Pediatria recomana oferir-los sempre mòlts o en crema, i recorda el perill de donar-los sencers [2]. El criteri que seguim és no donar-los sencers ni a trossos abans dels 5 anys.

Mòlts, s’empolsimen sobre la pasta, la verdura o la fruita. En crema, sense sucre ni sal, es barregen amb la farineta o s’unten en una capa fina sobre el pa.

Un nadó pot prendre beguda de soja, civada o ametlla en lloc de llet?

No com a llet principal. Durant el primer any, l’aliment principal del nadó és la llet materna o, si no mama, la fórmula infantil. Si la família és vegana i no alleta, hi ha fórmules infantils a base de proteïna de soja, que l’Associació Espanyola de Pediatria accepta en aquests casos [2].

Les begudes vegetals tenen poca energia i poques proteïnes, i ocupen a l’estómac el lloc d’aliments que el nadó necessita més. Les enriquides amb calci es poden fer servir de tant en tant per cuinar algun plat, però no com a beguda principal, com a mínim fins als 2-3 anys [2]. Això inclou la de soja, encara que sigui la més completa de totes. No s’ha de donar beguda d’arròs abans dels 5 anys.

Si la família és ovolactovegetariana

L’ou ho facilita molt. Es pot introduir a partir dels 6-7 mesos, ben cuit al principi, al puré en lloc dels llegums o en forma de truita quan ja mastegui. Se’n pot oferir fins a 3-4 vegades per setmana.

Amb els lactis passa el contrari del que se sol pensar. Durant el primer any, la llet ha de ser materna o de fórmula, i la resta de lactis s’ofereix en poca quantitat. Gairebé no tenen ferro, i un excés n’afavoreix l’anèmia. Cap als 9-10 mesos es pot introduir un iogurt natural sense sucre o una mica de formatge fresc.

Si també vols revisar l’alimentació de la resta de la família, consulta la guia per planificar bé les dietes vegetarianes i veganes.

Quins errors sentim a la consulta?

Són situacions que es repeteixen a la consulta, sovint en famílies que fan bé gairebé tota la resta.

• Donar la B12 de tant en tant o deixar-la quan el nadó ja menja de tot. Cal seguir tota la pauta del pediatre.
• Omplir el plat de puré de verdura sense llegums ni tofu. Fa molt de volum, però queda curt de proteïnes i ferro.
• Passar a la beguda de civada o d’ametlla quan fa un any, pensant que ja toca. Per a un nadó no substitueix la llet.
• Endarrerir els llegums i els fruits secs per por que li caiguin malament. Els llegums ben cuits i els fruits secs mòlts o en crema es poden introduir a partir dels sis mesos [2].