Probiòtics: què són, per a què serveixen i quan prendre’ls

Què és un probiòtic, un prebiòtic i un aliment fermentat?

Un probiòtic és un microorganisme viu que aporta un benefici per a la salut en una quantitat adequada. La definició científica exigeix aquest benefici: un bacteri viu, per si sol, no n’hi ha prou [1]. La microbiota, en canvi, és el conjunt de microorganismes que ja viuen al nostre cos. Pots ampliar com cuidar-la a la guia de microbiota intestinal.

Un prebiòtic és una substància que alguns microorganismes utilitzen de manera selectiva i que aporta un benefici demostrat [3]. Algunes fibres compleixen aquesta definició, però no totes. La inulina i determinats oligosacàrids són exemples estudiats [3]. Per això, llegir «amb fibra» en un envàs no vol dir automàticament «prebiòtic».

Un aliment fermentat s’elabora mitjançant l’acció de microorganismes que transformen l’aliment [4]. El iogurt i el quefir en són exemples coneguts. La fermentació pot canviar-ne el gust, la textura i la digestibilitat. No converteix automàticament cada aliment en un probiòtic: caldria demostrar el benefici concret dels seus microorganismes [4].

«Aliment funcional» és una expressió àmplia per a aliments als quals s’atribueix un efecte addicional a l’aportació de nutrients. No és una garantia d’eficàcia per a una malaltia. Convé preguntar quin efecte s’afirma, en quina quantitat i amb quines proves.

Per a què serveixen els probiòtics?

La diarrea associada als antibiòtics és una situació en què algunes formulacions han mostrat utilitat preventiva. La guia de l’Organització Mundial de Gastroenterologia recull un efecte moderat en adults i infants que reben antibiòtics [2]. Això no vol dir que totes les persones que prenen un antibiòtic hagin d’afegir-hi un producte.

Si la diarrea ja ha començat, la pregunta canvia. Cal valorar-ne la durada, la hidratació i si apareix algun senyal d’alarma. Comprar qualsevol preparat per «restituir la flora» passa per alt aquesta valoració.

En la síndrome de l’intestí irritable, els estudis d’alguns ceps mostren resultats desiguals per a símptomes com la inflor i els gasos [2]. L’AGA no en recomana l’ús general fora dels assajos clínics [5]. Si un professional valora un producte, ha de comprovar el cep i la quantitat estudiats per a aquella indicació.

Que s’hagi estudiat un cep per a un símptoma no converteix tots els probiòtics en una solució per a aquest símptoma.

El metge estableix el diagnòstic quan els símptomes persisteixen o canvien. A la consulta podem revisar l’alimentació, la tolerància i els dubtes sobre un producte. L’objectiu és decidir si val la pena provar-lo i com avaluar-ne el resultat, sense abandonar el seguiment mèdic.

Serveixen per aprimar-se, per a les defenses o per a l’estat d’ànim?

Pel que fa a aprimar-se, una revisió que reuneix les metanàlisis publicades troba una pèrdua mitjana d’uns 600 g de pes [6]. Els autors adverteixen que la confiança en aquesta dada és limitada per la qualitat dels estudis [6]. No permeten prometre una pèrdua de pes útil amb una càpsula .

«Reforçar les defenses» tampoc no descriu una indicació precisa. Una revisió en adults sans va trobar efectes limitats i heterogenis sobre marcadors immunitaris [7]. Un marcador de laboratori no equival, per si sol, a emmalaltir menys. Demanem que qualsevol promesa indiqui un resultat de salut concret i la població estudiada.

En la depressió, una revisió de set assajos en persones diagnosticades va trobar efectes modestos sobre els símptomes i cap canvi constant en la microbiota [8]. S’investiguen com a complement, sense una pauta universal per tractar l’estat d’ànim . Si et preocupa l’estat d’ànim, parla amb un professional que el pugui valorar.

Cal la mateixa prudència davant la promesa d’«equilibrar» una microbiota mesurada amb un test comercial. Un resultat de laboratori aïllat no indica quin cep necessites. Primer aclarim el símptoma i quina decisió canviaria amb aquesta prova.

Com triar entre iogurt, fermentats i càpsules

El iogurt és un aliment. Pot encaixar a l’esmorzar o al berenar si el toleres; no cal convertir-lo en una intervenció mèdica. El gust i l’aportació nutricional poden ser motius suficients per triar-lo. No cal atribuir-li un efecte sobre tots els símptomes digestius.

Altres fermentats, com el quefir, tenen microorganismes i característiques diferents segons el producte [4]. No podem traslladar a un els resultats obtinguts amb un altre. Si t’interessa el quefir per a una criatura, consulta la guia sobre quefir en infants per resoldre els dubtes sobre l’edat i la seguretat; aquí no donem cap pauta infantil.

Una càpsula pot identificar un cep i una quantitat precisa. Això permet comparar-la amb el que s’ha utilitzat en un assaig, però el format tampoc no garanteix que funcioni. L’elecció depèn de la indicació, la seguretat i la qualitat del producte [2]. Per a molèsties digestives generals, començar pels aliments que toleres sol ser més senzill que comprar diversos preparats.

Com es llegeix l’etiqueta d’un probiòtic?

Busca el nom complet del cep: gènere, espècie i un codi que el distingeix. La guia mundial explica que l’evidència clínica està vinculada a ceps o barreges identificats, amb una quantitat estudiada [2]. Si només hi apareix el gènere, no pots comprovar si és el mateix cep.

Les UFC, unitats formadores de colònies, expressen els microorganismes viables. Revisa si la xifra correspon a cada presa i si es garanteix fins a la data de consum preferent. Els microorganismes poden perdre viabilitat durant l’emmagatzematge [2]. Mira també les instruccions de conservació. Una xifra enorme impresa en gran no substitueix un estudi sobre el benefici esperat.

A la Unió Europea, les declaracions de propietats saludables dels aliments han d’estar autoritzades. Hi ha diferències entre països pel que fa a l’ús aïllat de la paraula «probiòtic» [9]. A Espanya, AESAN admet que aparegui a l’etiqueta, però aclareix que no pot anar acompanyada d’una promesa de salut sense autorització [9]. Per tant, ni la paraula ni un dibuix de l’intestí demostren eficàcia.

Si vols comparar dos envasos, apunta’n el cep, les UFC al final de la vida útil, la població estudiada i l’efecte promès. Si falta alguna d’aquestes dades, pregunta-ho abans de comprar. Quan no podem relacionar el producte amb un estudi concret, la decisió raonable és no atribuir-li aquest efecte.

Qui ha de tenir una cura especial abans de prendre’n?

Les persones amb immunodepressió greu o una malaltia de base important necessiten una decisió mèdica abans de prendre microorganismes vius [2]. També convé consultar-ho si es porta un catèter venós central: una fitxa clínica oficial recull infeccions en persones vulnerables amb aquest dispositiu [10]. No extrapolem la seguretat observada en adults sans.

En nadons prematurs, l’equip neonatal ha de decidir si se n’utilitzen. L’autoritat sanitària dels Estats Units ha advertit d’infeccions invasives associades a productes probiòtics en aquest grup [11]. Si el nadó està hospitalitzat, qualsevol decisió es pren amb neonatologia. Tampoc no s’improvisa una pauta per a altres infants a partir d’estudis en adults.

Si prens medicació, tens una malaltia activa o t’han indicat una prova digestiva, porta l’envàs a la consulta mèdica. El professional podrà valorar si interfereix amb el pla o si convé esperar. Les indicacions de l’etiqueta no substitueixen aquesta revisió individual.

Quins errors veiem a la consulta?

• Creure que més ceps o més UFC donen més efecte. Sense un resultat estudiat, aquests números només descriuen l’envàs.
• Prendre’n després de cada antibiòtic, per si de cas. La prevenció s’ha estudiat durant el tractament i amb ceps concrets [2].
• Pensar que, com que és natural, no té cap risc. Són microorganismes vius i, en algunes persones, la decisió és mèdica.
• Continuar prenent un fermentat que et prova malament perquè surt en una llista d’aliments saludables.

També veiem compres motivades per una etiqueta vaga de «disbiosi», sense saber quin símptoma es vol millorar. Acordar una pregunta concreta ajuda més: hi ha diarrea durant un tractament amb antibiòtics?, hi ha inflor amb un diagnòstic de síndrome de l’intestí irritable? Si apareix una molèstia nova o intensa, prioritzem esbrinar-ne la causa.

No hi ha proves suficients per recomanar probiòtics per al SIBO, la candidiasi o la inflor per si sola. Per als símptomes de la part alta de l’aparell digestiu, la guia de gastritis explica quan cal valorar-ne la causa amb el metge.