Pots menjar
- Fruita que es conserva dies, com poma, taronja o pera, i fruita per menjar aviat, com plàtan.
- Verdures i hortalisses de colors, com fulla verda, tomàquet, pastanaga, carbassó o pebrot.
- Verdura congelada al natural, com mongeta tendra, espinacs o bròquil.
- Llegums secs o en pot, com llenties, cigrons i mongetes.
- Peix fresc o congelat, sobretot blau, com sardina, verat o seitó.
- Ous i carn de pollastre, gall dindi o conill.
- Llet, iogurt natural, formatge fresc o mató, sense sucres afegits.
- Pa integral, arròs, pasta, flocs de civada i cuscús.
- Fruits secs naturals o torrats sense sal.
- Oli d’oliva verge extra, espècies, vinagre i llimona.
Què evitar
- Brioixeria, galetes i cereals d’esmorzar ensucrats, per a una ocasió i no per al rebost.
- Refrescos i begudes ensucrades; l’aigua és la beguda de cada dia.
- Embotits i carn processada, de tant en tant.
- Snacks salats i fregits de bossa, en bosses petites i només de tant en tant.
- Plats precuinats fregits o arrebossats.
- Salses preparades, que afegeixen sal sense que es noti.
- Paquets grans d’oferta de coses que no eren a la llista.
Canvis que ajuden
El pa de l’esmorzar
En lloc de pa blanc de motlle, tria un pa que tingui farina integral com a primer ingredient; així sabràs que l’opció integral no és només el nom.
El sopar dels dimecres
En lloc d’una pizza congelada, verdura congelada saltejada amb un ou o amb llegums de pot, perquè es prepara en el mateix temps.
El piscolabis de mitja tarda
En lloc d’una bossa de snacks salats, un grapat de fruits secs sense sal o una peça de fruita, perquè sacien més i porten menys sal.
El iogurt
En lloc d’un iogurt ensucrat de sabors, un iogurt natural amb fruita trossejada, perquè tu decideixes quant en vols de dolç.
Hàbits que ajuden
- Abans de sortir, obre la nevera, el congelador i el rebost i apunta el que ja tens.
- Escriu la llista per seccions, en l’ordre en què recorres el supermercat.
- Deixa un espai per a la fruita i la verdura de temporada i tria-les a la parada.
- Ves a comprar després de menjar, mai amb gana.
- Agafa els congelats i els refrigerats al final, i desa’ls tan bon punt arribis.
Enquesta anònima · 2-3 minuts · en castellà
Quina relació tens amb els medicaments GLP‑1?
Entre setmana arribes tard i cuines amb el que hi ha. Per això, la compra és la primera eina de qualsevol pla d’alimentació, abans que qualsevol recepta.
És un dels temes que més es tracten a consulta quan algú vol començar a menjar millor. Saber què és saludable acostuma a ser fàcil. El difícil és tenir-ho a la nevera dimecres al vespre.
Com es prepara la llista de la compra?
La llista de la compra s’escriu a casa i surt del menú de la setmana. Si saps què dinaràs i soparàs, comprar és sumar ingredients. Si no ho saps, improvises davant del prestatge. I la improvisació sovint acaba en pizza congelada i tres paquets de galetes.
El menú no ha de ser perfecte ni cobrir els set dies. Amb els dinars i els sopars de quatre o cinc dies ja tens la base de la llista. A la guia del menú setmanal per planificar àpats i sopars saludables t’expliquem com preparar-lo.
El que no has comprat no ho pots cuinar, i el que tens a mà és el que acabes menjant.
Què posar al carretó, passadís per passadís
Les racions que fem servir de referència són les de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), que les va actualitzar el 2022 per a la població espanyola [1]. Ordenades per passadissos, queden així.
Fruita i verdura. És la secció que ocupa més espai al carretó. Es recomanen almenys tres racions d’hortalisses i de dues a tres de fruita al dia [1]. L’OMS fixa un mínim de 400 g diaris entre totes dues [2].
Compra’n de variades i de diferents colors. Combina fruita que aguanta tota la setmana, com poma, taronja o pera, amb una altra que convé menjar aviat, com plàtan, maduixes o préssec.
Llegums. Almenys quatre racions a la setmana, amb la idea d’anar augmentant-ne el consum fins a prendre’n cada dia [1]. Llenties, cigrons i mongetes seques si cuines a casa, o en pot, ja cuites, si tens poc temps. Totes dues opcions són bones, i la guia de conserves saludables explica com triar les de pot.
Peix, ous i carn. Peix almenys tres vegades a la setmana, sobretot blau, i fins a quatre ous a la setmana [1]. Un ou al dia també pot encaixar en un patró d’alimentació saludable. El peix congelat també pot formar part de la compra.
Pel que fa a la carn, com a màxim tres racions a la setmana. Prioritza el pollastre, el gall dindi o el conill i redueix al mínim la carn vermella i la processada [1].
Lactis. Fins a tres racions al dia, millor naturals, sense sucres afegits ni gaire sal [1]. Llet, iogurt natural, formatge fresc o mató. Si prefereixes beguda vegetal, tria’n una de soja o una altra que tingui almenys 3 g de proteïna per 100 ml, sense sucre i enriquida amb calci. L’etiqueta indica la proteïna, el sucre i el calci; tingues en compte que la soja és un al·lergen.
Rebost. L’AESAN proposa de tres a sis racions diàries de cereals, segons les necessitats de cada persona. Si cal reduir la quantitat d’energia, aconsella no superar-ne quatre i prioritzar els integrals [1]. Al carretó hi pots posar pa integral, arròs, pasta, civada o cuscús.
Tria fruita seca natural o torrada sense sal: almenys tres racions setmanals i fins a una al dia [1]. Afegeix-hi oli d’oliva verge extra, espècies, vinagre i llimona per donar-hi gust.
Congelats. Verdura congelada al natural, com mongetes tendres, espinacs o bròquil, peix i fruita tallada. És la secció que et salva el dimecres. Quan s’ha acabat la fruita i la verdura fresca, la congelada ja està neta i tallada.
Quanta quantitat cal comprar per a una setmana?
Amb les porcions de referència que fem servir a la consulta, aquestes racions equivalen a la compra setmanal següent per a una persona adulta [1]:
- De 14 a 21 peces de fruita, uns 2 a 3 kg.
- Uns 3 kg de verdura i hortalisses, incloent-hi la congelada.
- Uns 200 g de llegums secs, o dos o tres pots de llegums cuits.
- Uns 450 g de peix, en tres racions de 150 g.
- Fins a 300 g de carn, en racions de 100 g.
- Fins a quatre ous.
- Un litre i mig de llet i set iogurts naturals, per exemple.
- Pa integral, arròs o pasta segons els àpats previstos; ajusta’n la quantitat al que vulguis preparar.
- De 60 a 140 g de fruita seca, en grapats de 20 g de tres a set dies.
Són quantitats de referència per a la població general. Per perdre pes, les racions s’ajusten a tu i al teu objectiu. Els criteris que fem servir s’expliquen a la guia de la dieta per aprimar-se.
Què cal mirar a l’etiqueta?
L’etiqueta té molta lletra, però per decidir n’hi ha prou amb tres dades. El reglament europeu d’informació alimentària obliga a incloure-les [3].
- La llista d’ingredients. S’ordenen per pes, de més a menys [3], de manera que el primer és el que hi predomina. Si en un pa que es ven com a integral el primer ingredient és farina refinada, la farina integral no hi predomina. Si en unes galetes el sucre apareix en segon o tercer lloc, són un dolç.
- Els sucres per 100 g. La taula nutricional compara els productes per 100 g o per 100 ml [3]. Així pots comparar productes del mateix passadís. Un aliment sòlid només pot indicar «baix contingut de sucres» si té 5 g o menys per 100 g [4]. La xifra de l’etiqueta inclou els sucres propis de l’aliment [3]; per saber si s’hi ha afegit sucre, mira’n els ingredients. L’OMS recomana que els sucres lliures, inclosos els de la mel i els sucs, aportin menys del 10 % de l’energia diària [2]. El 5 % és un objectiu desitjable.
- La sal per 100 g. «Baix contingut de sal» vol dir 0,3 g o menys per 100 g [4]. Per fer-te’n una idea, una persona adulta hauria de prendre menys de 5 g de sal al dia, uns 2 g de sodi [2]. Una bona part ja és present al pa, els embotits, els formatges curats, les salses i els plats preparats.
En el pa i els cereals, l’expressió «font de fibra» exigeix almenys 3 g per 100 g o 1,5 g per 100 kcal [4].
Per no llençar menjar, distingeix les dues dates de l’envàs [3]. La data de caducitat indica fins quan és segur menjar un producte molt perible. La data de consum preferent indica fins quan conserva millor la qualitat.
Com fer una compra saludable i barata?
Planificar el menú i la llista et pot ajudar a mantenir una pauta per controlar el pes. Leeds Community Healthcare ho recomana per reduir les compres impulsives [5]. Revisa primer el rebost i apunta només el que et falta per als àpats que prepararàs.

Compara el preu per quilo de la marca blanca amb el d’altres marques. Els llegums secs poden sortir a compte si en cuines diverses racions i en congeles una part. Si tens poc temps, compara també el preu dels pots. Tria fruita i verdura de temporada i fes servir congelats al natural quan t’ajudin a evitar el malbaratament.
La guia de pressupost del NHS de Cumbria, Northumberland i Tyne and Wear recull aquestes opcions i aconsella planificar la compra per no llençar menjar [6].
Quins productes es compren només de tant en tant?
Si alguns productes entren al carretó cada setmana, acaben desplaçant altres aliments. Pensa en brioixeria, galetes, refrescos, aperitius salats, embotits grassos i plats precuinats fregits. Distingeix els talls magres d’embotit, com el pernil cuit o el gall dindi, dels embotits grassos. Tots dos són carns processades.
L’AESAN aconsella minimitzar la carn vermella i la processada. També recomana reduir, tant com sigui possible, els ultraprocessats rics en greixos i sucres [1].
Deixa’ls fora de la compra habitual i pren-ne de tant en tant. Si un diumenge et ve de gust un gelat, compra’l aquell diumenge i en una mida individual. Tenir una caixa de dotze a casa fa més fàcil menjar gelat cada dia que no pas comprar-ne un de tant en tant.
Quins errors veiem a la consulta?
Gairebé sempre són les mateixes tres ensopegades, i cap no té a veure amb la força de voluntat.
- Comprar per a la setmana ideal. Set sopars de verdura fresca quan saps que dos dies soparàs fora. Divendres, la meitat acaba a les escombraries i la setmana següent compres menys verdura.
- Fiar-se de la part frontal de l’envàs. «Integral», «natural» o «casolà» en lletres grosses, i la llista d’ingredients sense mirar. La informació que et permet decidir és al darrere.
- Una llista que només inclou dinars i sopars. L’esmorzar i el berenar queden fora, i acabes resolent-los amb el que hi ha a la màquina expenedora o al forn de camí.
És millor comprar al mercat, al súper o per internet?
El mercat, el supermercat i internet et poden servir per completar la llista. Si t’agrada triar la fruita, la verdura o el peix en persona, reserva aquesta part per a la botiga o el mercat.
Pots demanar per internet els llegums, l’arròs, la pasta, les conserves i l’oli quan et falti temps. Fes la comanda a partir de la llista per seccions i revisa també el preu per unitat. Els suggeriments del web poden afegir productes que no necessites.
Si vols perdre pes i no saps com aplicar-ho al teu dia a dia, et podem ajudar. El nostre equip de dietistes-nutricionistes per perdre pes prepara amb tu el menú i la llista de la compra segons els teus horaris, gustos i pressupost, a Barcelona i en línia.
T’ho expliquem en vídeo
El teu primer pas aquesta setmana
Tres sopars i la seva llista
Abans de la propera compra, decideix tres sopars de la setmana i apunta’n només els ingredients. És la teva primera llista feta a partir d’un menú, encara que sigui curt.

La teva setmana de menjars, a punt per a la nevera
- Menú de 7 dies amb la llista de la compra
- 8 receptes: cuines un cop i menges dos
- Què fer quan la setmana es torça
A quin correu te l’enviem?
PDF gratuït, a la safata d’entrada en un moment.
Responsable: Alimmenta Tu Vida, S.L. Finalitat: enviar-te la guia i, només si marques la segona casella, consells per correu sobre el tema. Pots retirar el teu consentiment i exercir els teus drets a [email protected]. Base legal, destinataris i terminis, a la política de privacitat.
Quan cal anar al metge
Quan cal anar al metge
Amb l’alimentació i el canvi d’hàbits et podem ajudar a perdre greix conservant múscul i a mantenir-ho en el temps. El que no podem és esbrinar per què canvia el pes sense cap motiu aparent: si perds o guanyes pes sense buscar-ho, consulta-ho amb el metge abans de canviar la pauta.
Demana visita mèdica sense esperar a canviar la pauta si notes algun d’aquests senyals:
- Perds pes sense proposar-t’ho: la roba et va ampla i no has canviat res del que menges.
- Tens molta set, orines molt i perds pes alhora.
- Et desapareix la regla o es torna irregular des que vas perdre pes.
- Sents que perds el control amb el menjar, o compenses el que menges amb vòmits, laxants o exercici.
Perds pes sense buscar-ho, tens molta set i orines molt, o t’ha desaparegut la regla? Demana visita amb el metge de capçalera aquesta setmana. Si el que et passa té a veure amb el menjar i no amb el pes, hi ha psicologia especialitzada: demana’n una visita abans d’iniciar una pauta per perdre pes.
Aprimar-se a poc a poc i sense ensurts és el més habitual. Aquests senyals són poc freqüents; conèixer-los t’ajuda a saber quan demanar ajuda sense haver-hi d’estar pendent contínuament.

Cada cas és diferent
Amb una pauta general es pot arribar fins aquí. El pas següent és valorar el teu cas a la consulta.
Continua llegint

Dieta per aprimar-se: com perdre greix i no recuperar-lo
Has provat dietes que van funcionar un mes i després tot va tornar a ser com abans, i…

Conserves saludables: quines triar i quines moderar
Tens pressa davant del lineal i dos pots de cigrons gairebé iguals. Un dels dos pot portar més…

Menú setmanal: com planificar àpats i sopars saludables
Arribes tard a casa, obres la nevera sense saber què sopar i acabes triant el més ràpid. Amb…

Alimentació sostenible: com menjar sa i amb menys impacte sense complicar-te
Vols que la compra sigui més respectuosa amb l’entorn, però els segells, l’origen i els envasos converteixen cada…
ConsultaDietista-nutricionista per perdre pes a Barcelona i en línia
Més de 17 anys dient adéu a les dietes
Demana cita →
Com treballem: primera visita, pauta i seguiment
Fonts
- López García E, Bretón Lesmes I, Díaz Perales A, et al. (Comité Científico de la AESAN). Informe del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) sobre recomanacions dietètiques sostenibles i recomanacions d’activitat física per a la població espanyola (AESAN-2022-007). Revista del Comitè Científic de l’AESAN. 2022;36:11-70. https://www.aesan.gob.es/ambito-cientifico/comite-cientifico/revista/revista-del-comite-cientifico-no-36
- Organització Mundial de la Salut. Healthy diet (alimentació saludable). Nota descriptiva, actualitzada el 26 de gener de 2026. https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/healthy-diet
- Reglament (UE) núm. 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor. Diari Oficial de la Unió Europea. 2011;L 304:18-63. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2011-82311
- Reglament (CE) núm. 1924/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments. Diari Oficial de la Unió Europea. 2006;L 404:9-25. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2006-82775
- Leeds Community Healthcare NHS Trust. Tips for weight loss. Guia de control del pes, sense data de publicació indicada. https://leedscommunityhealthcare.nhs.uk/our-services-a-z/weight-management/tips-for-weight-loss/
- Cumbria, Northumberland, Tyne and Wear NHS Foundation Trust. Healthy eating on a budget. 2026. https://www.cntw.nhs.uk/resources/healthy-eating-on-a-budget
Escrit i revisat per

Com et podem ajudar
Ara, aplicat a tu
Com treballem: primera visita, pauta i seguiment4,9 a Google · 5,0 a Doctoralia · 2.047 opinions







