Cansament i caiguda dels cabells amb Ozempic o Mounjaro: per què passa i què hi ajuda

Per què apareix el cansament?

Menjar menys quantitat, de vegades amb un dèficit calòric marcat, deixa poca energia disponible, sobretot si també falten els nutrients que la proporcionen. En un estudi amb més de 461.000 adults que començaven un GLP-1, la majoria amb diabetis de tipus 2, més d’una de cada cinc persones tenia alguna deficiència nutricional diagnosticada al cap d’un any [2].

El fàrmac no canvia l’anatomia de l’aparell digestiu ni l’absorció de nutrients [1]. El risc ve de menjar menys, de les nàusees, de l’aversió a alguns aliments i d’una alimentació poc planificada [1]. Per això es treballa sobretot a través del menjar.

No tot el cansament és nutricional. Dormir malament, beure poca aigua perquè les nàusees et treuen la set o reduir molt el pa, l’arròs o la patata també ho poden explicar. Altres causes, com una tiroide poc activa o una anèmia d’un altre origen, les descarta el teu metge.

Per què cau més el cabell?

El més freqüent és un efluvi telogen. Una part dels cabells entra alhora en fase de caiguda, setmanes o mesos després d’una pèrdua de pes ràpida o d’un dèficit de proteïna, ferro o zinc. Espanta, però no deixa clapes i sol ser passatger.

Una metaanàlisi de 17 estudis publicada el 2026 va trobar que les persones que fan servir un GLP-1 tenen al voltant d’un 40 % més de risc de caiguda dels cabells que les que no en fan servir [3]. En l’efluvi telogen, l’augment va ser d’aproximadament un 76 % [3]. Els autors ho atribueixen sobretot a la manca de nutrients que acompanya la pèrdua de pes [3].

Quines deficiències convé vigilar i amb quina analítica?

En aquell estudi, la manca de vitamina D va ser la més freqüent al cap de dotze mesos, amb un 13,6 % [2]. La van seguir les anèmies per manca de nutrients, amb un 4,0 %, i el dèficit de vitamines del grup B, amb un 2,6 % [2]. La desnutrició per manca de proteïna i energia va ser poc freqüent: un 0,6 % [2].

Són diagnòstics anotats a la història clínica, de manera que una deficiència lleu pot passar desapercebuda si no es fa una analítica. El ferro, les vitamines del grup B i la proteïna tenen molt a veure amb l’energia i els cabells.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària estableix per als adults uns valors de referència d’11 a 16 mg de ferro al dia [4]; els 16 mg són per a les dones abans de la menopausa. Per a la vitamina D són 15 µg [5] i per a la B12, 4 µg [6]. Són xifres per a població sana; el teu metge o dietista-nutricionista interpretarà la teva analítica.

No cal esperar a tenir símptomes clars per demanar una analítica. Si fa diverses setmanes que menges molt menys del que és habitual, té sentit avançar-la encara que el cansament sigui lleu.

Què menjar perquè et trobis millor

Si tens poca gana, el que més ajuda és incloure proteïna a cada àpat, encara que el plat sigui petit. L’ou, el peix, la carn magra, els llegums, els lactis o el tofu serveixen igualment. La quantitat exacta s’ajusta a la consulta; tens la pauta completa a proteïna i múscul amb un GLP-1.

Per al ferro, combinar llegums, carn o peix amb un cítric o un pebrot en el mateix àpat en millora l’absorció. Per a la vitamina D i la B12, compten el peix blau, l’ou i els lactis o la beguda de soja enriquida sense sucre. La vitamina D també depèn del sol, i una estona de llum a la cara i als braços ajuda.

No eliminis grups sencers d’aliments: és l’altra part de la feina. Com més redueixes la varietat per ingerir menys calories, més fàcil és que et falti algun d’aquests nutrients.

Si tens poca gana, cada mos compta: prioritza la proteïna i la varietat, encara que el plat sigui petit.

Què faig si només puc menjar mig plat?

Comença per la part del plat que porta proteïna i ferro, i deixa la guarnició per al final. Si t’atipes abans d’acabar, el que quedi serà el més fàcil de recuperar en un altre àpat.

Reparteix el menjar del dia en quatre o cinc àpats petits si no et caben tres àpats grans. Un lacti, una beguda de soja o un ou dur entre hores poden completar el que et falta sense obligar-te a menjar un plat sencer.

Quins dubtes ens plantegen a la consulta?

• «Això vol dir que alguna cosa no va bé amb el tractament?» Gairebé mai. Primer revisem què i quant estàs menjant.
• «He de deixar el fàrmac?» Ho valora qui te’l recepta. En la majoria dels casos n’hi ha prou d’ajustar l’alimentació.
• «Prenc un multivitamínic per si de cas?» És millor demanar una analítica abans de prendre suplements a cegues; si et falta alguna cosa, es pauta el que necessites.
• «Quant trigaré a notar que milloro?» L’energia sol millorar abans. Els cabells triguen més, perquè segueixen el seu propi cicle de creixement.
• «Em quedarà així el cabell?» En l’efluvi telogen, el més habitual és que torni a créixer quan se’n corregeix la causa, tot i que poden passar mesos abans de notar-ho.

Quan consultar en lloc d’esperar que millori tot sol

Si el cansament és lleu i millora quan ajustes l’alimentació, no cal fer res més. Demana hora si no remunta al cap d’unes setmanes, si et cauen els cabells a flocs o a clapes, o si apareixen altres símptomes.

Aleshores ja no és només una qüestió de racions, i el teu metge ho revisarà amb una analítica completa. Pots començar comentant-ho amb qui et recepta el fàrmac o amb el teu dietista-nutricionista.