Restrenyiment amb Ozempic, Mounjaro o Wegovy: què ajuda des de l’alimentació

Per què els GLP-1 provoquen restrenyiment?

Els GLP-1 alenteixen el buidatge de l’estómac i el trànsit intestinal, el mateix mecanisme que dona sacietat i explica les nàusees [1]. Amb el trànsit més lent, les femtes passen més temps al còlon i perden aigua. Per això són més dures i costa més evacuar-les. La guia de fàrmacs GLP-1 explica com actua cadascun.

També hi influeix un segon factor. En menjar menys, prens menys fibra que abans, encara que no te n’adonis. I els àpats molt greixosos o abundants alenteixen encara més la digestió [1]. El primer és no deixar de menjar; a partir d’aquí, reparteix la fibra que sí que prens.

És un efecte passatger o dura més que les nàusees?

Dura més. En els assaigs amb semaglutida a dosis per a l’obesitat, el restrenyiment va aparèixer en el 24,2 % de les persones, en comparació amb l’11,1 % amb placebo [2]. Cada episodi va durar una mediana de 47 dies, en comparació amb els 2-8 dies de les nàusees, els vòmits o la diarrea [2].

Les nàusees arriben al punt màxim cap a la setmana 20 i després disminueixen. El restrenyiment s’estabilitza cap a la setmana 10 i es manté [2]. Amb tirzepatida també és un dels efectes digestius freqüents [3]. La fitxa tècnica d’Ozempic, amb les dosis que s’utilitzen per a la diabetis, el recull com a reacció freqüent, en fins a 1 de cada 10 persones [4]. Convé saber-ho des del principi per no esperar que se’n vagi sol.

Què ajuda des de l’alimentació?

Repartir la fibra al llarg del dia, una mica a cada àpat, es tolera millor que concentrar-la en una amanida grossa. Si tens poca gana, les racions petites de fruita amb pell, verdura, llegums i cereals integrals són més fàcils que un plat abundant.

Alguns aliments tenen més evidència que la fibra en general. La guia de l’Associació Britànica de Dietistes sobre el restrenyiment crònic proposa dos o tres kiwis al dia durant almenys quatre setmanes [5]. També esmenta les prunes seques i el pa de sègol [5]. El kiwi té un avantatge quan menges poc: ocupa poc i es pot prendre en qualsevol moment.

La hidratació és més important quan menges menys. Si augmentes la fibra sense beure prou, les femtes es poden endurir encara més. Beu a cada àpat i entre hores, a glops, com quan tens nàusees.

El moviment estimula el trànsit intestinal. N’hi ha prou de caminar cada dia; no cal fer una rutina exigent. Si les nàusees o el cansament et limiten molt, comenta-ho a la revisió del tractament.

El psyllium pot ajudar en alguns casos de restrenyiment [5]. Si prens un GLP-1, consulta-ho amb la persona que porta el teu tractament abans de fer-lo servir; t’indicarà com introduir-lo i quanta aigua necessites. Per al restrenyiment no relacionat amb la medicació, tens la guia general sobre el restrenyiment.

Menjo molt poc: com puc arribar a la fibra que necessito?

És el dubte que es repeteix més a la consulta. Quan tens molt poca gana, costa menjar més de qualsevol cosa. A la pràctica, tria, entre el poc que menges, opcions amb més fibra per mos.

Un dia amb poca gana podria ser així: per esmorzar, iogurt i un kiwi; a mig matí, una pera amb pell; per dinar, crema de llenties i una llesca de pa de sègol; per berenar, dues prunes seques i unes quantes nous; per sopar, puré de verdures i peix. Si vols una setmana sencera, consulta què menjar amb GLP-1 en un menú setmanal.

Si durant diversos dies seguits no aconsegueixes fer prou àpats, aquest és el problema de fons. Cal resoldre’l abans de centrar-se en la fibra, i convé explicar-ho al metge.

Cal augmentar la fibra igualment si també tens nàusees?

Quan coincideixen les nàusees i el restrenyiment, augmentar la fibra de pressa pot fer que et sentis més tip. Per això, primer mirem que mengis alguna cosa a cada àpat, en racions petites i amb textures suaus els dies que tens més nàusees [1]. Després afegim fibra als àpats que toleres millor, a poc a poc, al llarg de diversos dies.

Una crema de verdures, una pera madura sencera o llegums en crema aporten fibra sense exigir un plat abundant. És més important mantenir-ho cada dia que no pas la quantitat d’un dia concret. Si les nàusees són el que més et limita, la guia sobre les nàusees amb un GLP-1 t’ajuda amb aquesta part.

Ajuda anar al lavabo a la mateixa hora?

Sovint ajuda. Anar-hi cada dia a una hora semblant, sense presses i sense fer força, entrena el reflex intestinal. Aquest reflex s’activa més fàcilment després de menjar, sobretot després d’esmorzar. Triga uns dies a notar-se, però no depèn de quant mengis.

Si et trobes amb forces, fer una passejada curta després d’aquest àpat reforça l’efecte del moviment.

El que veiem a la consulta

L’error més freqüent és augmentar molt la fibra d’un dia per l’altre esperant una solució ràpida. Sovint acaba provocant més inflor i el mateix restrenyiment. Un altre error és començar a prendre un laxant recomanat per algú de confiança sense que te l’hagin pautat un metge, farmacèutic o dietista-nutricionista. Alguns laxants poden crear dependència si s’utilitzen durant molt de temps. No tots són adequats en qualsevol situació clínica ni amb qualsevol medicació.

També veiem persones que esperen que se’ls passi sol, com les nàusees. Amb aquest símptoma convé mantenir la fibra, l’aigua i el moviment durant tot el tractament. Si després de cuidar-ho durant unes quantes setmanes continues igual, comenta-ho amb el metge, que valorarà si hi ha altres causes.