Malaltia celíaca: símptomes, diagnòstic i què fer després del diagnòstic

Què és la malaltia celíaca?

La malaltia celíaca, o celiaquia, no és una al·lèrgia ni una intolerància: és una malaltia autoimmune. En les persones amb predisposició genètica, el gluten activa una reacció del mateix sistema de defensa contra l’intestí prim.

Aquesta reacció inflama la mucosa i aplana les vellositats, els petits plecs per on s’absorbeixen els nutrients. Per això et poden faltar ferro, calci o vitamines encara que mengis bé.

El gluten és una proteïna del blat, l’ordi i el sègol, i de les seves varietats, com l’espelta o el kamut. La guia d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries explica en què es diferencia la celiaquia d’una al·lèrgia o d’una intolerància.

Quins símptomes dona en adults i infants?

Els símptomes canvien molt d’una persona a una altra, i hi ha qui no en té cap. Els símptomes digestius són els més coneguts: diarrea recurrent, inflor, mal de panxa o restrenyiment [3].

Moltes vegades, el que apareix és fora de l’intestí [3]:

• Anèmia per falta de ferro que no es corregeix o que torna
• Ossos amb menys densitat de l’esperada, cosa que s’anomena osteopènia o osteoporosi, o fractures repetides.
• Cansament que no marxa i irritabilitat
• Una erupció a la pell amb butllofes i molta picor, la dermatitis herpetiforme.
• Aftes recurrents a la boca i defectes a l’esmalt de les dents.
• Retirada de la menstruació o transaminases altes en una analítica

En els infants, a més, es pot alentir el creixement. Deixen de guanyar pes o de créixer, tenen una estatura baixa per a la seva edat o se’ls retarda la pubertat [3]. En adults, la falta de ferro és molt habitual en el moment del diagnòstic [4].

Hi ha grups en què convé tenir present la celiaquia encara que no hi hagi símptomes. Són els familiars de primer grau d’una persona celíaca i les persones amb diabetis de tipus 1, malaltia tiroïdal autoimmune o síndrome de Down [3].

Com es diagnostica la celiaquia?

El primer pas és una analítica de sang amb els anticossos antitransglutaminasa de tipus IgA, que es demanen juntament amb la IgA total [1] [3]. La IgA total es mesura perquè, si és baixa, aquests anticossos poden sortir normals sense ser-ho, i cal fer servir altres proves [1].

Si l’analítica surt positiva, l’especialista en aparell digestiu sol confirmar-ho amb una biòpsia. Es fa durant una gastroscòpia, prenent almenys quatre mostres del duodè, el primer tram de l’intestí prim [1].

En alguns infants i adults amb anticossos molt alts, deu vegades el límit normal o més, l’especialista pot arribar al diagnòstic sense biòpsia [1] [3].

I aquesta és la norma més important. Totes les proves es fan menjant gluten. Si el deixes abans, l’analítica i la biòpsia poden sortir normals encara que tinguis celiaquia [1]. Si ja l’havies deixat, el metge t’indicarà com i durant quant de temps l’has de tornar a prendre [1].

L’estudi genètic dels marcadors HLA-DQ2 i DQ8 no diagnostica per si sol. Es reserva per als casos dubtosos i serveix sobretot per descartar: si surt negatiu, és molt poc probable que tinguis celiaquia [1].

Les primeres setmanes després del diagnòstic

La celiaquia es tracta menjant sense gluten tota la vida, també quan no hi ha símptomes. El marge és petit. El llindar que s’accepta per a una persona celíaca és de no més de 10 mg de gluten al dia, molt menys del que porta una llesca de pa [4].

Per això, el que és decisiu és l’etiqueta. Per llei, la menció «sense gluten» només es pot fer servir si l’aliment té 20 mg de gluten per quilo o menys [2]. La menció «molt baix en gluten» n’admet fins a 100 mg per quilo; per això, a casa ens quedem amb «sense gluten» [2].

Si un producte que no hauria de portar gluten, com l’arròs o els llegums, avisa que «pot contenir gluten», deixa’l a la botiga.

Gairebé tot el que compres fresc ja és sense gluten; el que s’aprèn és a llegir els productes envasats.

La civada mereix una menció a part. Només és apta la certificada sense gluten, perquè la civada convencional sol contaminar-se amb blat o ordi durant el conreu i la molta [2]. Si la toleres, les guies permeten incloure-la des del diagnòstic [4] [5].

A casa, el risc és la contaminació encreuada, el gluten que passa d’un aliment a un altre per contacte [4]. Tres gestos ajuden molt:

• Una torradora pròpia, o fundes per torrar el pa sense gluten
• La taula de tallar, el colador i la paella nets abans de cuinar el teu menjar
• Oli de fregir nou, que no s’hagi fet servir per fregir arrebossats amb gluten

No cal que tota la família mengi sense gluten, però sí que tothom conegui aquestes normes. I per als matins, esmorzars sense pa com les torrades de moniato amb guacamole i salmó treuen molta pressió.

Demana també que et derivin a un dietista-nutricionista. Es recomana aquesta visita des del diagnòstic per aprendre la dieta sense gluten, revisar possibles mancances i assegurar-te que no et falti res [4].

Quin seguiment necessites

En el moment del diagnòstic convé fer una analítica de mancances: ferro, àcid fòlic, vitamina B12, vitamina D, calci i altres minerals [4]. Corregir-les és cosa del teu metge. Si tens anèmia, el metge et pautarà el ferro. Nosaltres ajustem l’alimentació per ajudar a prevenir noves mancances.

La densitometria, la prova que mesura la densitat òssia, es recomana després d’un any sense gluten si hi ha factors de risc. Per exemple, un diagnòstic tardà, molta pèrdua de pes, una malabsorció intensa o fractures per cops lleus [4].

A les revisions, els anticossos serveixen per detectar si encara entra gluten. Si continuen alts, sovint hi ha una font que no has detectat. Si surten normals, no garanteixen que la dieta sigui perfecta [4]. La biòpsia de control no es repeteix de manera rutinària [4].

Els teus familiars de primer grau, és a dir, els pares, els germans i els fills, tenen més probabilitats de ser celíacs. Convé que es facin l’analítica encara que no notin res, i que la repeteixin cada pocs anys si surt normal [4].

I si el diagnòstic et pesa, demanar suport psicològic no és exagerat. Ajuda a seguir la dieta i a viure-la amb més calma [4].

Si el teu fill o la teva filla és celíac: casa i menjador escolar

Durant la infància, la dieta és la mateixa i l’objectiu també: que creixi i aprengui com la resta. Amb una dieta ben feta, és habitual que el desenvolupament no sigui diferent del dels seus companys .

La llei de seguretat alimentària i nutrició obliga a garantir menús sense gluten als menjadors escolars, amb el diagnòstic acreditat per un informe mèdic [6].

Com s’organitza a la pràctica:

• Lliura l’informe mèdic a la direcció i demana que arribi al tutor o tutora, a la cuina i als monitors.
• Si cuina una empresa, demana el menú sense gluten per escrit i revisa’l.
• Demana que mengi amb els seus amics, i no en una taula a part
• Explica-li què pot menjar i com dir que no, segons la seva edat

Els aniversaris i les excursions demanen una mica més de previsió. Avisar les altres famílies abans i portar el seu propi berenar evita que es quedi mirant.

Per què continuo amb símptomes si menjo sense gluten?

Passa més sovint del que sembla, sobretot durant els primers mesos. L’intestí triga a recuperar-se, i en adults la millora pot ser lenta [4]. El primer que es revisa és si encara entra gluten sense que te n’adonis, que és la causa habitual [4].

Si la dieta està ben feta, el metge valorarà altres causes [5]:

• Una síndrome de l’intestí irritable que coexisteix amb la celiaquia
• Intolerància a la lactosa secundària al dany intestinal, que pot millorar quan es recupera la mucosa.
• Sobrecreixement bacterià a l’intestí prim (SIBO) o altres intoleràncies, com la fructosa.
• Altres causes digestives que necessiten proves, com la colitis microscòpica

Quan hi ha còlon irritable associat i l’intestí ja s’ha recuperat, de vegades es prova una dieta baixa en FODMAP. La fase d’exclusió dura de 2 a 6 setmanes, amb una data de finalització fixada des del primer dia. Després, reintrodueix els aliments amb un dietista-nutricionista [4].

Molt poques persones no milloren malgrat tot. Aleshores es parla de celiaquia refractària, i se n’encarrega un especialista en aparell digestiu [4].

Quins errors veiem a la consulta?

• Omplir el carretó de productes ultraprocessats «sense gluten». Les galetes sense gluten continuen sent galetes. La base són les verdures, la fruita, els llegums i els cereals sense gluten.
• Relaxar-se perquè «no noto res». L’intestí pot reaccionar al gluten encara que no hi hagi símptomes.
• Demanar al bar una truita o unes patates fregides sense preguntar. La fregidora compartida amb arrebossats és una font molt freqüent de gluten.

I una pregunta que arriba sovint a la consulta: si això marxa amb els anys. La celiaquia dura tota la vida, però amb una dieta ben feta l’intestí es recupera i es pot fer vida normal .