Intolerància a la fructosa: quins aliments en tenen i quina quantitat toleres

Què és la fructosa i d’on ve la que menges?

La fructosa és un sucre d’una sola peça. Es troba de manera natural a la fruita, la mel i moltes verdures [2].

També arriba dins del sucre comú. La sacarosa està formada a parts iguals per glucosa i fructosa [2]. L’intestí les separa abans d’absorbir-les.

La tercera via és el xarop de blat de moro alt en fructosa de molts productes industrials, amb un 42-55 % de fructosa [2]. A l’etiqueta no la veuràs per separat, perquè la línia «sucres» de la informació nutricional suma tots els monosacàrids i disacàrids de l’aliment [3]. La pista és a la llista d’ingredients.

Taula d’aliments sense fructosa o amb poca

Aquesta taula de fructosa recull bandes per cada 100 g de part comestible. Prové de la taula de Zugasti Murillo, adaptada del Manual de nutrición clínica y dietética d’Olveira Fuster [1].

Grup	Molt baix (menys d’1 g)	Baix (1-3 g)	Mitjà (3-5 g)	Alt (més de 5 g)
Fruites	Alvocat, llima, coco, xufles, albercoc, papaia	Prunes, grosella vermella, mandarina, taronja, préssec, meló, nectarina, aranja, pinya, síndria	Nabius, maduixa, gerd, maduixot, magrana, guaiaba, grosella, mango, kiwi, préssec sec, codony, móres, plàtan. Suc de taronja i de pinya	Albercoc sec, caquis, cireres, guindes, pruna pansa, xirimoia, dàtils, figues seques, bacores, poma, pera, pruna, raïm
Fruits secs	Ametlles, avellanes, castanyes, pinyons, cacauets	—	—	—
Verdures i llegums	Carxofes, bledes, all, moniato, albergínia, créixens, xampinyó, espinacs, pèsols, faves, cigró, enciam, llentia, patata, cogombre, bolets, blat de moro, rave, remolatxa	Api, bròquil, carbassa, cebes, cols, col, coliflor, escarola, pastanaga, espàrrecs, porros, tomàquet	—	—
Farinacis	Cereals i productes derivats del pa	—	—	—
Lactis	Llet, llet condensada, formatge, mató	—	—	—
Proteïnes	Ous, carns i peixos naturals	—	—	—
Altres	Margarina, xicoira, crema catalana, flam	—	—	Gelea reial, mel, melmelada, begudes ensucrades, cereals ensucrats o amb mel, fruita en almívar, xocolata, codonyat, alcohol

La taula orienta sobre la fructosa, però no determina la teva tolerància. La pruna figura en dues bandes de l’original i aquestes cel·les requereixen revisió.

El tomàquet, la ceba o la pastanaga tenen fructosa?

Sí, però poca. Els tres són a la banda baixa, entre 1 i 3 g per cada 100 g [1]. En aquesta banda també hi ha l’api, el bròquil, la carbassa, la coliflor, el porro i els espàrrecs.

Entre les fruites per les quals més es pregunta, el meló i la síndria són a la banda baixa [1]. El plàtan, el mango i el kiwi, a la mitjana; la poma, la pera i el raïm, a l’alta. L’alvocat, el cogombre, l’all, la patata, l’arròs i el pa són a la banda més baixa de totes.

Quina diferència hi ha entre malabsorció i intolerància a la fructosa?

La guia europea de proves d’alè distingeix malabsorció i intolerància [4]. Malabsorció vol dir que una part de la fructosa arriba al còlon sense absorbir-se. Intolerància vol dir que apareixen símptomes després d’ingerir-la. Una prova positiva per si sola no explica totes les molèsties.

La capacitat d’absorció varia entre persones i segons la quantitat ingerida [4]. A més, altres sucres fermentables del mateix aliment poden influir en les molèsties. La Universitat de Monash distingeix la fructosa del sorbitol, els fructans i els oligosacàrids dels llegums [5].

Allò que no s’absorbeix arrossega aigua i ho fermenten els bacteris del còlon. D’aquí vénen els gasos, la inflor i la diarrea. És el mateix mecanisme del ventre inflat, i explica que tanta gent amb còlon irritable expliqui el mateix amb la fruita.

Què és la intolerància hereditària a la fructosa?

La intolerància hereditària a la fructosa és una malaltia diferent. S’hereta un canvi en el gen ALDOB de cada progenitor. Afecta aproximadament una de cada 20.000 persones [2].

Sovint es manifesta en introduir aliments amb fructosa durant la infància [2]. Necessita diagnòstic i seguiment per una unitat especialitzada en malalties metabòliques.

El vòmit és la troballa constant; la hipoglucèmia, una baixada del sucre a la sang, és menys freqüent. També poden aparèixer nàusees, sudoració, letargia, deshidratació, dolor abdominal, fetge gran, icterícia i retard del creixement [2].

De vegades el diagnòstic arriba tard perquè el nen comença a rebutjar el dolç per protegir-se, cosa que apareix després dels vòmits [2]. Avui es confirma amb una anàlisi genètica del gen de l’aldolasa B. L’antiga prova de sobrecàrrega de fructosa es reserva a casos excepcionals, pel risc de fallada hepàtica aguda [2].

La pauta per a aquesta malaltia evita fructosa, sacarosa i sorbitol de per vida [2]. La unitat especialitzada revisa aliments i medicaments, inclosos els seus excipients. També valora si l’alimentació cobreix les necessitats de vitamina C [2].

El grau de restricció òptim encara no està establert [2], i la quantitat la fixa la unitat de metabolopaties que porta el cas. Si t’han donat aquest diagnòstic, la teva referència és aquesta unitat.

Com es fa una pauta baixa en fructosa per fases?

Si el metge ha descartat altres causes i s’ha documentat la relació amb els teus símptomes, fem una reducció temporal de les quantitats que et causen molèsties [4].

Després reintrodueixes els aliments d’un en un i observes la teva resposta. El manteniment conserva la màxima varietat que toleres. Aquí adaptem les tres fases que descriu la Universitat de Monash per a la dieta baixa en FODMAP [6].

Aquesta pauta fa referència a molèsties digestives relacionades amb la fructosa. La intolerància hereditària requereix seguiment especialitzat i una restricció diferent [2].

Quanta fructosa es tolera?

No hi ha un llindar universal de fructosa. La guia europea explica que la quantitat mínima tolerada per la majoria no s’ha mesurat de manera sistemàtica [4]. La tolerància també pot variar amb la ració i amb altres components de l’àpat.

En un assaig de la Universitat de Monash, afegir glucosa va millorar l’absorció de fructosa dissolta segons l’hidrogen espirat [7]. En afegir-la als aliments, no van millorar ni aquest indicador ni els símptomes [7]. Per això afegir sucre a la fruita no és una pauta per alleujar les molèsties.

Com se sap si tens intolerància a la fructosa?

El metge valora els símptomes i, quan escau, indica una prova d’hidrogen espirat. La guia europea proposa 20-25 g de fructosa per a adults [4]. Si hi ha senyals d’alarma, primer s’investiguen [4].

Un resultat positiu indica malabsorció amb la dosi emprada a la prova. Per saber si explica les teves molèsties, es registra què menges i quan apareixen els símptomes [4].

La guia europea reserva la retirada d’aliments per quan aquesta relació està documentada [4]. En infants, la prova té limitacions i la seva utilitat continua en debat [4].

Quins errors veiem a consulta?

Hi ha tres ensopegades que sentim gairebé cada setmana a consulta, i totes tres allarguen el problema.

Treure tota la fruita de cop. És la primera reacció i la que menys ajuda. Amb la taula al davant gairebé sempre queda fruita que es pot menjar, i la quantitat es va ajustant.

Passar-se al suc o als productes «sense sucre». El suc de taronja és en una banda més alta que la taronja sencera [1]. I un producte «sense sucre» endolcit amb sorbitol també aporta fructosa, perquè l’organisme pot transformar el sorbitol en fructosa [2].

Fiar-se d’un test d’IgG, de cabell o de biorressonància. Cap no serveix per diagnosticar una intolerància a la fructosa, i el nostre equip no dona per bo aquest resultat.

Si a més et prova malament el sorbitol

La fructosa i el sorbitol són dos FODMAP, carbohidrats que poden causar molèsties digestives. La fructosa pertany als monosacàrids i el sorbitol als poliols, segons la Universitat de Monash [5].

Una taula que només mesura la fructosa no informa sobre el sorbitol. Si et molesten diversos aliments, convé revisar tots dos amb el teu dietista-nutricionista.

Si sospites de tots dos, consulta la guia sobre el sorbitol, amb la seva pròpia taula per aliment. Si al darrere hi ha un còlon irritable, l’eina és la dieta baixa en FODMAP. Es fa amb pauta i per fases, amb 2 a 6 setmanes de restricció estricta i després una reintroducció gradual [6].