Pots menjar
- Fruita del grup més baix de la taula citada: alvocat, llima, coco, xufles i albercoc [1].
- Fruits secs naturals o torrats: ametlles, avellanes, castanyes, pinyons i cacauets [1].
- Verdures d’aquest grup: bleda, albergínia, espinacs, enciam, patata, cogombre i rave [1].
- Llegums com el cigró i la llentia, si no et molesten altres FODMAP [1].
- Pa, arròs, pasta i cereals sense sucre afegit [1].
- Llet, formatge i mató sense endolcir; comprova si també et prova malament la lactosa.
- Carn, peix i ous frescos; en els elaborats, mira la llista d’ingredients.
- Aigua, cafè, cacau i infusions sense endolcir.
Què evitar
- Poma, pera, raïm, cireres, caqui i xirimoia, que la taula situa al grup més alt [1].
- Fruita dessecada: prunes seques, figues seques, dàtils i albercoc sec [1].
- Mel, melmelada i fruita en almívar [1].
- Begudes ensucrades i sucs, segons la quantitat que en prenguis.
- Cereals d’esmorzar amb mel o xarop de glucosa-fructosa entre els ingredients.
- Productes amb xarop de glucosa-fructosa o suc de fruita concentrat entre els ingredients.
- Diverses racions de fruita dels grups mitjà o alt en una mateixa presa.
Canvis que ajuden
Fruita fresca
En lloc de poma o pera, una ració d’albercoc o coco, perquè la taula històrica els situa en grups més baixos [1].
Fruita dessecada
En lloc de figues seques o dàtils, ametlles o avellanes, perquè la taula les situa al grup més baix [1].
Beguda
En lloc de suc o refresc ensucrat, aigua o una infusió sense endolcir, perquè així redueixes els sucres d’aquesta presa.
A la torrada
En lloc de mel o melmelada, formatge fresc sense endolcir, perquè la taula situa la mel al grup més alt [1].
Hàbits que ajuden
- Mira la llista d’ingredients i no la línia «sucres», que no separa la fructosa de la resta.
- Reparteix la fruita al llarg del dia en lloc de menjar-ne tota la quantitat d’una vegada.
- Anota què menges, a quina hora i com et trobes, i porta aquestes notes a la consulta.
- Si cal retirar alguna cosa, que sigui un aliment, una quantitat i un temps concrets, pautats amb el teu dietista-nutricionista.
És un dubte freqüent a la consulta, i amb el mateix nom es barregen dues situacions. La malabsorció de fructosa pot associar-se a molèsties digestives segons la quantitat i el context de l’àpat. La intolerància hereditària és una malaltia metabòlica rara que sol manifestar-se des de la infància [2].
La pauta i el seguiment són diferents en cada cas.
Què és la fructosa i d’on ve la que menges?
La fructosa és un sucre d’una sola peça. Es troba de manera natural a la fruita, la mel i moltes verdures [2].
També arriba dins del sucre comú. La sacarosa està formada a parts iguals per glucosa i fructosa [2]. L’intestí les separa abans d’absorbir-les.

La tercera via és el xarop de blat de moro alt en fructosa de molts productes industrials, amb un 42-55 % de fructosa [2]. A l’etiqueta no la veuràs per separat, perquè la línia «sucres» de la informació nutricional suma tots els monosacàrids i disacàrids de l’aliment [3]. La pista és a la llista d’ingredients.
Taula d’aliments sense fructosa o amb poca
Aquesta taula de fructosa recull bandes per cada 100 g de part comestible. Prové de la taula de Zugasti Murillo, adaptada del Manual de nutrición clínica y dietética d’Olveira Fuster [1].
| Grup | Molt baix (menys d’1 g) | Baix (1-3 g) | Mitjà (3-5 g) | Alt (més de 5 g) |
|---|---|---|---|---|
| Fruites | Alvocat, llima, coco, xufles, albercoc, papaia | Prunes, grosella vermella, mandarina, taronja, préssec, meló, nectarina, aranja, pinya, síndria | Nabius, maduixa, gerd, maduixot, magrana, guaiaba, grosella, mango, kiwi, préssec sec, codony, móres, plàtan. Suc de taronja i de pinya | Albercoc sec, caquis, cireres, guindes, pruna pansa, xirimoia, dàtils, figues seques, bacores, poma, pera, pruna, raïm |
| Fruits secs | Ametlles, avellanes, castanyes, pinyons, cacauets | — | — | — |
| Verdures i llegums | Carxofes, bledes, all, moniato, albergínia, créixens, xampinyó, espinacs, pèsols, faves, cigró, enciam, llentia, patata, cogombre, bolets, blat de moro, rave, remolatxa | Api, bròquil, carbassa, cebes, cols, col, coliflor, escarola, pastanaga, espàrrecs, porros, tomàquet | — | — |
| Farinacis | Cereals i productes derivats del pa | — | — | — |
| Lactis | Llet, llet condensada, formatge, mató | — | — | — |
| Proteïnes | Ous, carns i peixos naturals | — | — | — |
| Altres | Margarina, xicoira, crema catalana, flam | — | — | Gelea reial, mel, melmelada, begudes ensucrades, cereals ensucrats o amb mel, fruita en almívar, xocolata, codonyat, alcohol |
La taula orienta sobre la fructosa, però no determina la teva tolerància. La pruna figura en dues bandes de l’original i aquestes cel·les requereixen revisió.
El tomàquet, la ceba o la pastanaga tenen fructosa?
Sí, però poca. Els tres són a la banda baixa, entre 1 i 3 g per cada 100 g [1]. En aquesta banda també hi ha l’api, el bròquil, la carbassa, la coliflor, el porro i els espàrrecs.
Entre les fruites per les quals més es pregunta, el meló i la síndria són a la banda baixa [1]. El plàtan, el mango i el kiwi, a la mitjana; la poma, la pera i el raïm, a l’alta. L’alvocat, el cogombre, l’all, la patata, l’arròs i el pa són a la banda més baixa de totes.
Quina diferència hi ha entre malabsorció i intolerància a la fructosa?
La guia europea de proves d’alè distingeix malabsorció i intolerància [4]. Malabsorció vol dir que una part de la fructosa arriba al còlon sense absorbir-se. Intolerància vol dir que apareixen símptomes després d’ingerir-la. Una prova positiva per si sola no explica totes les molèsties.
La capacitat d’absorció varia entre persones i segons la quantitat ingerida [4]. A més, altres sucres fermentables del mateix aliment poden influir en les molèsties. La Universitat de Monash distingeix la fructosa del sorbitol, els fructans i els oligosacàrids dels llegums [5].
Allò que no s’absorbeix arrossega aigua i ho fermenten els bacteris del còlon. D’aquí vénen els gasos, la inflor i la diarrea. És el mateix mecanisme del ventre inflat, i explica que tanta gent amb còlon irritable expliqui el mateix amb la fruita.
Què és la intolerància hereditària a la fructosa?
La intolerància hereditària a la fructosa és una malaltia diferent. S’hereta un canvi en el gen ALDOB de cada progenitor. Afecta aproximadament una de cada 20.000 persones [2].
Sovint es manifesta en introduir aliments amb fructosa durant la infància [2]. Necessita diagnòstic i seguiment per una unitat especialitzada en malalties metabòliques.
El vòmit és la troballa constant; la hipoglucèmia, una baixada del sucre a la sang, és menys freqüent. També poden aparèixer nàusees, sudoració, letargia, deshidratació, dolor abdominal, fetge gran, icterícia i retard del creixement [2].
De vegades el diagnòstic arriba tard perquè el nen comença a rebutjar el dolç per protegir-se, cosa que apareix després dels vòmits [2]. Avui es confirma amb una anàlisi genètica del gen de l’aldolasa B. L’antiga prova de sobrecàrrega de fructosa es reserva a casos excepcionals, pel risc de fallada hepàtica aguda [2].
La pauta per a aquesta malaltia evita fructosa, sacarosa i sorbitol de per vida [2]. La unitat especialitzada revisa aliments i medicaments, inclosos els seus excipients. També valora si l’alimentació cobreix les necessitats de vitamina C [2].
El grau de restricció òptim encara no està establert [2], i la quantitat la fixa la unitat de metabolopaties que porta el cas. Si t’han donat aquest diagnòstic, la teva referència és aquesta unitat.
Com es fa una pauta baixa en fructosa per fases?
Si el metge ha descartat altres causes i s’ha documentat la relació amb els teus símptomes, fem una reducció temporal de les quantitats que et causen molèsties [4].

Després reintrodueixes els aliments d’un en un i observes la teva resposta. El manteniment conserva la màxima varietat que toleres. Aquí adaptem les tres fases que descriu la Universitat de Monash per a la dieta baixa en FODMAP [6].
Aquesta pauta fa referència a molèsties digestives relacionades amb la fructosa. La intolerància hereditària requereix seguiment especialitzat i una restricció diferent [2].
Quanta fructosa es tolera?
No hi ha un llindar universal de fructosa. La guia europea explica que la quantitat mínima tolerada per la majoria no s’ha mesurat de manera sistemàtica [4]. La tolerància també pot variar amb la ració i amb altres components de l’àpat.
En un assaig de la Universitat de Monash, afegir glucosa va millorar l’absorció de fructosa dissolta segons l’hidrogen espirat [7]. En afegir-la als aliments, no van millorar ni aquest indicador ni els símptomes [7]. Per això afegir sucre a la fruita no és una pauta per alleujar les molèsties.
Com se sap si tens intolerància a la fructosa?
El metge valora els símptomes i, quan escau, indica una prova d’hidrogen espirat. La guia europea proposa 20-25 g de fructosa per a adults [4]. Si hi ha senyals d’alarma, primer s’investiguen [4].
Un resultat positiu indica malabsorció amb la dosi emprada a la prova. Per saber si explica les teves molèsties, es registra què menges i quan apareixen els símptomes [4].
La guia europea reserva la retirada d’aliments per quan aquesta relació està documentada [4]. En infants, la prova té limitacions i la seva utilitat continua en debat [4].
Quins errors veiem a consulta?
Hi ha tres ensopegades que sentim gairebé cada setmana a consulta, i totes tres allarguen el problema.
Treure tota la fruita de cop. És la primera reacció i la que menys ajuda. Amb la taula al davant gairebé sempre queda fruita que es pot menjar, i la quantitat es va ajustant.
Passar-se al suc o als productes «sense sucre». El suc de taronja és en una banda més alta que la taronja sencera [1]. I un producte «sense sucre» endolcit amb sorbitol també aporta fructosa, perquè l’organisme pot transformar el sorbitol en fructosa [2].
Fiar-se d’un test d’IgG, de cabell o de biorressonància. Cap no serveix per diagnosticar una intolerància a la fructosa, i el nostre equip no dona per bo aquest resultat.
Si a més et prova malament el sorbitol
La fructosa i el sorbitol són dos FODMAP, carbohidrats que poden causar molèsties digestives. La fructosa pertany als monosacàrids i el sorbitol als poliols, segons la Universitat de Monash [5].
Una taula que només mesura la fructosa no informa sobre el sorbitol. Si et molesten diversos aliments, convé revisar tots dos amb el teu dietista-nutricionista.
Si sospites de tots dos, consulta la guia sobre el sorbitol, amb la seva pròpia taula per aliment. Si al darrere hi ha un còlon irritable, l’eina és la dieta baixa en FODMAP. Es fa amb pauta i per fases, amb 2 a 6 setmanes de restricció estricta i després una reintroducció gradual [6].
Si tens molèsties digestives relacionades amb la fructosa, l’objectiu és trobar la màxima varietat d’aliments que toleres. Una fase breu d’ajust seguida d’una reintroducció ajuda a trobar-la [6].
Si fa mesos que retires aliments, el nostre equip de dietistes-nutricionistes d’al·lèrgies i intoleràncies pot revisar amb tu el diagnòstic i organitzar la pauta, a Barcelona o en línia.
La intolerància hereditària requereix un pla diferent, dirigit per una unitat especialitzada [2].
T’ho expliquem en vídeo
El primer pas d’aquesta setmana
Comprova una ració
Si ja tens una valoració mèdica, tria una fruita que acostumis a tolerar, pren-ne una ració petita i anota com et trobes després.
Quan cal anar al metge
Quan cal anar al metge
Un metge ha de valorar els teus símptomes i decidir si convé fer una prova d’alè. El resultat s’interpreta juntament amb el que notes quan menges [4]. La nostra feina és ajudar-te a trobar una pauta variada. Una unitat especialitzada s’encarrega de la intolerància hereditària.
Demana visita mèdica sense esperar a canviar la dieta si notes algun d’aquests senyals:
- Perds pes, veus sang a la femta, tens febre o anèmia: una intolerància no ho explica
- Els símptomes han començat de cop a l’edat adulta i no canvien gens quan retires el sucre
- Has anat retirant grups sencers d’aliments i ja gairebé no et queda res que puguis menjar
- T’han «diagnosticat» una intolerància amb una prova d’IgG, del cabell o de bioressonància
Si perds pes, veus sang o tens febre, demana visita amb el metge de capçalera aquesta setmana. Si la llista d’aliments que toleres es va reduint, parla amb un dietista-nutricionista.
La majoria de les molèsties digestives no arriben a aquestes situacions. Consultar a temps ajuda a aclarir-ne la causa.

Explica'ns quins aliments et senten malament
A la primera visita parlem dels teus símptomes, del que menges i del que ja has tret. Al cap d'una setmana tens la teva pauta. Si tens un diagnòstic o un informe, porta'l.
Continua llegint

Sorbitol: què és, en quins aliments es troba i per què et senta malament
Llegeixes «sorbitol» a l'etiqueta d'un xiclet sense sucre, o la pera et fa sentir inflat i no saps…

Dieta FODMAP: què menjar, què evitar i quant dura
Et diuen que facis una dieta baixa en FODMAP i només trobes llistes de centenars d'aliments que es…

Menú setmanal sense fructosa: set dies i llista de la compra
Saber què conté fructosa i saber què sopar dijous són dues coses diferents, i la segona és la…

Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: què són i en què es diferencien
Un aliment et prova malament i no saps si és al·lèrgia, intolerància o casualitat. Saber-ho canvia el risc,…

Intolerància a la lactosa: quins aliments en porten i quanta en toleres
La llet et prova malament i el primer que sents és que deixis tots els lactis. Abans de…

Intolerància a la histamina i dèficit de DAO: què menjar
Has llegit que les molèsties poden tenir relació amb la histamina i cada llista d’aliments et fa descartar-ne…
ConsultaDietista-nutricionista per a intoleràncies alimentàries a Barcelona i en línia
Lactosa, fructosa, gluten o histamina: menjar sense por i sense treure més del necessari, a Barcelona i en…
Demana cita →
Receptes per a aquest objectiu
Fonts
- Zugasti Murillo A. Intolerancia alimentaria. Endocrinol Nutr. 2009;56(5):241-50. Taula 3, adaptada de Olveira Fuster G (ed.). Manual de nutrición clínica y dietética. 2a ed. Díaz de Santos; 2007. Taula publicada per la SEEN. doi:10.1016/S1575-0922(09)71407-X.
- Úbeda F, Santander S, Luesma MJ. Clinical Practice Guidelines for the Diagnosis and Management of Hereditary Fructose Intolerance. Diseases. 2024;12(3):44. doi:10.3390/diseases12030044.
- Parlamento Europeo y Consejo. Reglamento (UE) n.º 1169/2011 sobre la información alimentaria facilitada al consumidor. Annex I, punt 8, i article 30. 2011. Text oficial.
- Hammer HF, Fox MR, Keller J, et al. European guideline on indications, performance, and clinical impact of hydrogen and methane breath tests. United European Gastroenterol J. 2022;10(1):15-40. doi:10.1002/ueg2.12133.
- Monash University. High and low FODMAP foods. Llista d’aliments i grups FODMAP [consultat el 24/09/2026].
- Monash University. Starting the Low FODMAP Diet. Les tres fases de la pauta [consultat el 24/09/2026].
- Tuck CJ, Ross LA, Gibson PR, et al. Adding glucose to food and solutions to enhance fructose absorption is not effective in preventing fructose-induced functional gastrointestinal symptoms. J Hum Nutr Diet. 2017;30(1):73-82. doi:10.1111/jhn.12409.
Enquesta Alimmenta sobre els GLP‑1 · en castellà
Què en penses d’Ozempic, Mounjaro i altres GLP‑1?
Tant si els prens o els has pres com si no t’ho plantejaries mai. Anònima, 2-3 minuts.
Escrit i revisat per

Com et podem ajudar
Ara, aplicat a tu
Dietista-nutricionista per a intoleràncies alimentàries a Barcelona i en líniaLactosa, fructosa, gluten o histamina: menjar sense por i sense treure més del necessari, a Barcelona i en línia.
4,9 a Google · 5,0 a Doctoralia · 2.047 opinions










