SIBO: símptomes, diagnòstic i què menjar mentrestant

Què és el SIBO?

El SIBO (de l’anglès Small Intestinal Bacterial Overgrowth) és el sobrecreixement de bacteris a l’intestí prim: n’hi ha més dels que hauria d’haver-hi [1]. La major part de la microbiota viu al còlon.

En els primers trams de l’intestí prim, el duodè i el jejú, n’hi ha molts menys, i això permet digerir i absorbir bé els nutrients.

L’intestí té defenses que mantenen aquest equilibri. Són l’àcid de l’estómac, els enzims del pàncrees i la vàlvula ileocecal, la comporta entre l’intestí prim i el còlon. Una defensa important és el moviment de l’intestí prim [1]. Quan fallen, els bacteris fermenten els hidrats de carboni abans d’hora.

La fermentació produeix hidrogen; els arqueus el poden utilitzar per formar metà. En alguns casos també hi ha dificultats per absorbir greixos i nutrients [1].

Hi ha una variant amb nom propi. Quan el que sobra són arqueus productors de metà, la guia del Col·legi Americà de Gastroenterologia parla d’IMO (Intestinal Methanogen Overgrowth) [1]. El microorganisme més implicat, Methanobrevibacter smithii, fabrica metà a partir de l’hidrogen. S’associa a un trànsit més lent i a restrenyiment [1].

Quins són els símptomes del SIBO i amb què es confon?

Els símptomes més freqüents són la inflor abdominal que va a més al llarg del dia, els gasos i el dolor o la molèstia abdominal [1]. També canvia el ritme intestinal, amb diarrea, femtes pastoses o restrenyiment [1]. Quan el quadre avança, els bacteris alteren les sals biliars i els greixos s’absorbeixen pitjor.

Apareix aleshores l’esteatorrea, femtes greixoses que suren, i poden faltar vitamines liposolubles (A, D, E) i vitamina B12 [1].

Cap d’aquests símptomes és exclusiu del SIBO. Se superposen amb la síndrome de l’intestí irritable, la celiaquia, la intolerància a la lactosa o a la fructosa, la dispèpsia funcional i la malaltia inflamatòria intestinal. Les guies mèdiques no coincideixen en quan buscar SIBO en algú amb còlon irritable, així que aquesta decisió és del teu metge.

Una llista de símptomes, per tant, mai no equival a un diagnòstic.

Com es diagnostica el SIBO?

El cultiu de l’aspirat intestinal s’ha fet servir com a referència, però és invasiu i les seves tècniques actuals tenen limitacions. A la pràctica s’utilitza sovint el test d’alè d’hidrogen i metà; el metge l’interpreta juntament amb l’historial clínic [1, 2].

Els llindars del consens són criteris d’interpretació, subjectes a les limitacions de la prova [2]. El teu metge els relaciona amb els teus símptomes. Les xifres que veuràs a continuació són llindars habituals; el teu laboratori fixa els seus, així que fixa’t en els valors de referència del teu informe i comenta’ls amb el teu metge.

Com llegir el test d’alè d’hidrogen i metà

La prova recull mostres d’aire espirat abans i després de beure glucosa o lactulosa. El consens considera que una pujada de l’hidrogen de 20 ppm o més sobre el basal en els primers 90 minuts suggereix SIBO [2].

Un valor de metà de 10 ppm o més en qualsevol moment es considera positiu per a metà [2]. El metà el produeixen arqueus, no bacteris, i l’ACG prefereix anomenar-lo sobrecreixement de metanògens intestinals (IMO), que també pot localitzar-se al còlon [1].

Ni un valor aïllat ni els símptomes confirmen per si sols el diagnòstic. El resultat depèn del substrat, del trànsit, de la preparació i de les limitacions de la prova; el metge l’interpreta juntament amb l’historial clínic [1, 2]. Un resultat negatiu tampoc no tanca totes les causes possibles d’inflor.

Si l’informe no identifica el substrat o la preparació va ser diferent de la indicada pel laboratori, comenta-ho abans d’extreure conclusions.

Com preparar-te per al test d’alè

La fiabilitat del test depèn de la preparació. Una fallada pot donar falsos positius o falsos negatius. El centre que et faci la prova et donarà les seves pautes per escrit, i el consens nord-americà sobre proves d’alè n’arreplega aquestes [2]:

• La prova sol fer-se després de quatre setmanes sense antibiòtics. Acorda la data amb el teu metge [2].
• Pregunta al teu metge si has de deixar els laxants i els procinètics (fàrmacs que accelereixen el trànsit) almenys una setmana abans [2].
• El dia anterior, el centre t’indicarà si cal evitar algun aliment. Demana la pauta per escrit; no preparis una dieta diferent pel teu compte.
• Mantén el dejuni de 8 a 12 hores que indiqui el centre [2].
• No fumar el dia de la prova i limitar l’activitat física durant aquesta, perquè respirar més de pressa baixa els valors d’hidrogen [2].

El mateix consens considera que no cal suspendre els protectors d’estómac abans de la prova [2]. Tot i així, pregunta al teu metge abans de canviar qualsevol medicació.

Què menjar mentre esperes la prova

Mentre arriba la cita o el test, mantén la varietat i observa quan notes la panxa inflada. Porta aquestes observacions a la consulta i segueix la preparació del centre només els dies indicats.

Munta el plat amb arròs blanc, patata cuita o civada, una proteïna magra i hortalisses poc fermentables, com carbassó pelat o pastanaga cuita. Per exemple, arròs amb pollastre a la planxa i carbassó, o truita francesa amb patata al vapor.

Amaneix amb oli d’oliva verge extra i reparteix el menjar en racions que et resultin còmodes, sense àpats copiosos.

Abans de tenir una valoració mèdica, evita començar una dieta d’exclusió de sucres fermentables pel teu compte. Si un aliment sembla molestar-te, registra la quantitat i el context. No retiris el gluten abans que el teu metge valori si necessites proves de celiaquia.

Cal una dieta baixa en FODMAP?

La dieta baixa en FODMAP (sucres fermentables de cadena curta) s’utilitza per al còlon irritable, no per tractar el SIBO per si sol.

Si també tens còlon irritable i te la pauten, la restricció ha de durar com a màxim de 4 a 6 setmanes [3]. Fixa la data de fi des del primer dia. Després vénen la reintroducció guiada per grups d’aliments i la personalització.

Cada fase la tens explicada a la nostra guia de la dieta baixa en FODMAP.

La guia britànica demana que la pauti un dietista-nutricionista amb formació específica. També, que es vigilin les carències i els hàbits alimentaris massa restrictius [4]. Una eliminació prolongada necessita revisar la varietat i la suficiència del que menges.

L’alimentació acompanya i alleuja, però no elimina el sobrecreixement ni substitueix el tractament mèdic. Si hi ha un SIBO actiu amb símptomes, el teu metge digestiu valorarà un antibiòtic. La rifaximina és el més estudiat [1].

Calen suplements o probiòtics?

No hi ha dades consistents per recomanar probiòtics en el SIBO, segons la guia del Col·legi Americà de Gastroenterologia [1]. Molts preparats prometen «netejar» l’intestí o reequilibrar la flora en poc temps sense aquest suport.

Els prebiòtics són compostos que utilitzen els microorganismes intestinals. Alguns són fibres fermentables. Revisa qualsevol preparat amb el teu equip abans de prendre’l [1].

Un suplement té sentit quan respon a una necessitat comprovada, com un dèficit de vitamina B12 o de ferro vist en una analítica. El teu metge o el teu dietista-nutricionista valora si necessites un suplement.

Quins errors veiem en consulta?

Treure desenes d’aliments durant mesos. En consulta revisem quins aliments s’han retirat i per què. Després de llegir sobre el SIBO, es van retirant aliments i ja no es tornen a provar. La dieta es fa cada cop més restrictiva i cada àpat acaba sent una font de por.

Si et passa, comenta-ho en consulta: aquest malestar també es treballa amb l’equip de Psicologia.

Donar per fet que tota inflor és SIBO. Porta a tractaments equivocats i retarda la detecció d’altres problemes digestius que necessiten atenció mèdica.

Fiar-se de les anàlisis que es venen per internet. Els estudis de «disbiosi» en femtes, les proves d’intolerància per IgG o per gota de sang i la biorresonància no serveixen per diagnosticar SIBO. La guia de SIBO no les proposa com a mètode diagnòstic [1].

Intentar deixar sense menjar els bacteris. Menjar cada cop menys per acabar amb el sobrecreixement pot deixar una alimentació insuficient. Comenta en consulta quines restriccions has començat.

Quina relació tenen la vitamina B12 i els símptomes neurològics?

En persones de 16 anys o més, el formigueig, les alteracions de l’equilibri i l’anèmia poden requerir un estudi de vitamina B12 [5]. No són símptomes exclusius del SIBO. El teu metge valora les proves segons els símptomes i els factors de risc.