Dieta per al SIBO: què menjar durant el tractament i després

Què fa la dieta en el SIBO i què no fa?

El SIBO, per les seves sigles en anglès, és un sobrecreixement de bacteris a l’intestí prim, un tram que normalment en té pocs. Com se sospita i com es confirma ho trobaràs a la guia de SIBO: símptomes i diagnòstic. El diagnòstic es fa amb una prova d’alè que indica el metge [2].

El tractament el pauta el metge especialista en digestiu. Sol ser un antibiòtic, sovint la rifaximina, que gairebé no s’absorbeix i actua dins de l’intestí [2] [3]. Quin fàrmac cal prendre, durant quant de temps i si cal repetir-lo depèn de cada cas. El teu metge també busca la causa que va permetre que els bacteris creixessin, perquè corregir-la és el que evita que tornin [3].

La dieta fa una altra funció. Redueix els gasos, la inflor i el dolor mentre el tractament actua, i t’ajuda a tornar a menjar de tot després. Per si sola no reequilibra els bacteris de l’intestí [4].

Què menjar mentre prens l’antibiòtic

Si també tens síndrome de l’intestí irritable, es pot indicar una dieta baixa en FODMAP durant un temps limitat. FODMAP són les sigles en anglès d’un grup de sucres i fibres que l’intestí absorbeix malament i que els bacteris fermenten de pressa. En fermentar produeixen gasos i, si hi ha més bacteris del compte, també hi ha més gasos i més inflor.

En el SIBO, l’alimentació et pot ajudar a alleujar les molèsties mentre segueixes el tractament [4]. Si també tens síndrome de l’intestí irritable, la fase d’eliminació baixa en FODMAP dura de 2 a 6 setmanes [1]. Fixa la data d’acabament des del primer dia i reintrodueix els aliments amb ajuda professional.

Si segueixes aquesta pauta per la síndrome de l’intestí irritable, un dia senzill podria ser així. Per esmorzar, iogurt sense lactosa amb kiwi i flocs de civada. Per dinar, arròs amb pollastre al forn, carbassó i pastanaga. Per sopar, truita de patates sense ceba i tomàquet amanit amb oli. Les quantitats de cada aliment que pots tolerar i la llista completa són a la dieta FODMAP.

Com es reintrodueixen els aliments

Si has seguit una eliminació per la síndrome de l’intestí irritable, la reintroducció és la part que determina com menjaràs després, i la que més gent se salta. Serveix per saber quins grups d’aliments et causen molèsties, en quina quantitat i quins ja toleres [1]. El resultat és una alimentació personalitzada i tan àmplia com sigui possible [1].

El ritme que proposem a la consulta per a aquesta reintroducció guiada és aquest:

• Prova un sol grup cada vegada, per exemple el blat, la lactosa o la fructosa.
• Comença amb una ració petita i augmenta-la durant dos o tres dies.
• Descansa dos o tres dies amb la teva pauta de base abans de provar el grup següent.
• Apunta què menges i com et trobes, sense pressa per treure’n conclusions.

Una molèstia lleu amb un grup no obliga a eliminar-lo del tot. Sovint es tolera en menys quantitat o repartit al llarg del dia.

Per què no seguir la dieta baixa en FODMAP tota la vida?

Perquè els mateixos sucres que fermenten són l’aliment dels bacteris que et convenen. Mantenir l’eliminació molt de temps pot reduir la diversitat de la microbiota, la varietat de bacteris de l’intestí, i causar més problemes dels que resol [4].

Hi ha un segon motiu, que veiem sovint a la consulta. Una dieta que elimina molts aliments pot acabar generant por de menjar. Per això, abans de restringir, convé revisar com és la teva relació amb el menjar [1].

La millor alimentació per al SIBO és la que et permet tornar a menjar amb varietat.

Si notes que cada setmana menges menys coses, que evites menjar fora o que el menjar t’angoixa més del que t’alleuja, explica’ns-ho. En aquests casos treballem conjuntament amb el nostre equip de Psicologia.

És intolerància a la fructosa, al sorbitol o a la lactosa, o és el SIBO?

Amb SIBO, la fructosa, el sorbitol o la lactosa et poden causar molèsties encara que el teu intestí els absorbeixi bé. L’excés de bacteris els fermenta abans d’hora, i això s’assembla molt a una intolerància.

Per això es recomana descartar el SIBO abans de fer una prova d’alè de fructosa o de lactosa, que podria donar un positiu enganyós [5]. Si et van fer aquestes proves quan encara no havies tractat el SIBO, convé tornar a avaluar la tolerància en acabar el tractament.

No donis per fet que aquesta restricció és definitiva. Si en acabar continues notant molèsties amb la fruita o amb els xiclets sense sucre, tens les guies d’intolerància a la fructosa i de sorbitol. La lactosa es pot tornar a provar després del tractament.

Què menjar després perquè no torni

El SIBO pot tornar, i no és estrany que ho faci durant els mesos següents a l’antibiòtic [4]. El que té més pes en les recaigudes és la causa de fons, com ara un intestí que es mou a poc a poc [3] [4]. D’això se n’ocupa el teu metge. Pel que fa a l’alimentació, hi ha tres coses que ajuden.

Fibra, a poc a poc. Si has fet una eliminació, quan acabis la reintroducció augmenta progressivament la verdura, la fruita, els llegums i els cereals integrals. La fibra que fermenta alimenta una microbiota variada, que és la que volem recuperar [4]. Comença amb racions petites de llegums, com ara uns cigrons cuits en una amanida, i augmenta-les setmana a setmana.

Un ritme d’àpats. Entre un àpat i l’altre, l’intestí fa una mena d’escombrada, el complex motor migratori, que empeny restes i bacteris cap al còlon. Picar contínuament l’interromp. Algunes revisions proposen deixar unes cinc hores entre àpats [4]. A la consulta ho adaptem als teus horaris, i acostumen a ser suficients tres o quatre àpats complets sense picar contínuament.

Un descans nocturn. Sopa amb temps abans d’anar a dormir i no tornis a menjar fins a l’esmorzar [4]. El dejuni nocturn és quan aquesta escombrada funciona millor [4].

I si el que tens no és SIBO?

El SIBO s’ha posat de moda, i avui es diagnostica més del que es confirma [6]. Les proves d’alè poden donar falsos positius, i els símptomes s’assemblen molt als d’altres problemes digestius [6].

Un dels que més s’hi confon és la síndrome de l’intestí irritable (SII), un trastorn del funcionament de l’intestí sense lesió visible. La malaltia celíaca, la intolerància a la lactosa o el restrenyiment també causen inflor i canvis en les deposicions.

Si et van dir que tens SIBO a partir d’un qüestionari de símptomes o d’un test comprat per internet, demana que ho valori un metge especialista en digestiu. I si ja l’has tractat i els símptomes continuen igual, també. El nostre equip de nutricionistes de digestiu treballa aquests casos a partir del diagnòstic mèdic.

Quins errors veiem a la consulta?

• Allargar l’eliminació durant mesos. Les persones que arriben en aquesta situació acostumen a tolerar menys aliments que al principi.
• Acumular llistes d’internet. Sense FODMAP, sense histamina i sense sucre alhora, el plat acaba buit.
• Reintroduir-ho tot el mateix cap de setmana. Si alguna cosa et causa molèsties, no saps quina ha estat.
• Eliminar la fibra per por dels gasos. Una mica de gas és normal, perquè la microbiota també s’alimenta.