Sorbitol: què és, en quins aliments es troba i per què et senta malament

Què és el sorbitol?

És un polialcohol, també anomenat alcohol de sucre o poliol. La seva molècula és a mig camí entre un sucre i un alcohol, i no té res a veure amb l’alcohol de les begudes. Es troba de manera natural en la fruita de la família de les rosàcies, com la pera, la poma, la pruna, el préssec, l’albercoc i el codony. La indústria també l’obté a partir de la glucosa.

Com a additiu té un número propi. El sorbitol és l’E-420 i el xarop de sorbitol, l’E-420(ii). S’utilitza perquè endolceix, resisteix la calor i allarga la vida del producte. I aporta 2,4 kcal per gram, enfront de les 4 kcal del sucre comú [1].

En quins aliments hi ha sorbitol?

En tres llocs. El primer és la fruita, on es troba de manera natural i en quantitats molt desiguals. La taula següent reuneix aliments i begudes perquè observis com et senten. No serveix per calcular grams de sorbitol.

Aliment	Presentació	Orientació
Pera	Fresca	Observa la teva tolerància
Pruna	Fresca	Observa la teva tolerància
Préssec	Fresc	Observa la teva tolerància
Albercoc	Fresc	Observa la teva tolerància
Poma	Fresca	Observa la teva tolerància
Raïm	Fresc	Prova’n segons la tolerància
Maduixes	Fresques	Prova’n segons la tolerància
Gerds	Frescos	Prova’n segons la tolerància
Nabius	Frescos	Prova’n segons la tolerància
Prunes seques	Dessecades	Para atenció a la quantitat
Préssecs secs	Dessecats	Para atenció a la quantitat
Albercocs secs	Dessecats	Para atenció a la quantitat
Poma seca	Dessecada	Para atenció a la quantitat
Dàtils secs	Dessecats	Para atenció a la quantitat
Panses	Dessecades	Para atenció a la quantitat
Suc de poma	Suc	Observa la teva tolerància
Maduixes en conserva	En conserva	Revisa l’etiqueta
Nèctar de groselles vermelles	Nèctar	Revisa l’etiqueta
Suc de baies de saüc	Suc	Revisa l’etiqueta
Nèctar de groselles negres	Nèctar	Revisa l’etiqueta
Gerds en conserva	En conserva	Revisa l’etiqueta

El segon són els productes elaborats. Xiclets, caramels i gominoles sense sucre, melmelades, gelats, brioixeria i bona part del que es ven com a «light» o «sense sucres afegits». En aquests productes s’hi ha afegit sorbitol, i en més quantitat.

El tercer gairebé ningú no el mira: els medicaments. El sorbitol ha de constar al prospecte. Segons l’Agència Europea de Medicaments, per sobre de 140 mg per quilo de pes i dia, el prospecte també avisa de molèsties digestives i d’un efecte laxant lleu [2]. Els xarops i els comprimits masticables són els més habituals.

Quines fruites pots provar?

Pots provar gerds, nabius, maduixes o raïm i observar com et senten. Si una fruita et molesta, ajusta’n la quantitat o tria’n una altra, sense deixar de menjar fruita per sistema.

Amb la fruita dessecada, cal tenir una precaució. És fàcil menjar-ne diverses peces seguides; para atenció a la quantitat que en prens.

El sorbitol és dolent?

No. És un additiu autoritzat a la Unió Europea, i la normativa fins i tot permet dir-ne alguna cosa bona. Substituir el sucre per sorbitol provoca un augment menor de la glucosa a la sang i ajuda a mantenir la mineralització de les dents [3]. Per això n’hi ha en tants xiclets.

El que sí que té és un efecte previsible. A partir d’una certa quantitat, estova les femtes, sense que això sigui una al·lèrgia ni una malaltia. És tan previsible que la llei ja ho dona per fet. Qualsevol aliment amb més d’un 10 % de polialcohols afegits ha d’avisar que un consum excessiu pot tenir efectes laxants [1].

La pregunta útil, doncs, és quant sorbitol sumes entre la fruita, els xiclets i el xarop per a la tos.

Quant sorbitol et pot sentar malament?

No hi ha una xifra única que prevegi quant sorbitol et sentarà malament. La tolerància canvia d’una persona a una altra i pot variar segons el que prenguis aquell dia.

No facis servir un número aïllat per decidir què pots menjar. Observa la quantitat, els símptomes i si coincideixen altres fonts de sorbitol.

Una pera i una pruna poden coincidir amb xiclets o xarops el mateix dia. Anotar el que prens ajuda a detectar quina combinació et molesta.

Per què a algunes persones els prova malament i a d’altres no?

Perquè l’intestí prim té un límit per absorbir sorbitol, i aquest límit el tenim tots. La guia europea de proves de l’alè ho explica així: la capacitat d’absorbir-lo és limitada, i les quantitats altes queden sense absorbir també en persones sanes [4].

El que canvia d’una persona a una altra és on se situa aquest límit. El que no s’absorbeix arrossega aigua i ho fermenten els bacteris del còlon. Això es nota com a inflor, sorolls, recargolaments i diarrea. Qui té l’intestí més sensible, per exemple amb síndrome de l’intestí irritable, nota molt més la mateixa quantitat.

També pot aparèixer o empitjorar després d’una gastroenteritis, d’una celiaquia sense tractar o d’un brot de malaltia inflamatòria intestinal, perquè la mucosa queda afectada durant una temporada. En aquest cas, sol millorar quan es resol la causa de fons.

Com se sap si tens intolerància al sorbitol?

El primer és descartar una altra cosa. Si tens senyals d’alarma, els que apareixen a continuació, la guia europea demana estudiar-los amb analítica, endoscòpia o proves d’imatge abans de qualsevol prova de l’alè [4].

Després hi ha el test d’hidrogen espirat. Prens una quantitat mesurada del sucre i es mesura l’hidrogen de l’aire que exhales. El que no s’absorbeix fermenta i aquest hidrogen augmenta. És la prova de referència per a la lactosa i la que es fa servir per a la fructosa.

Amb el sorbitol hi ha un matís que gairebé mai no s’explica. La guia europea no va arribar a aprovar cap recomanació sobre la utilitat clínica del test de sorbitol, per manca d’evidència suficient [4]. La prova existeix, però per si sola no serveix per diagnosticar-te. Els tests d’IgG, del cabell, de biorressonància o de kinesiologia tampoc no diagnostiquen la intolerància al sorbitol.

El que sí que ajuda, sense cap màquina pel mig, és retirar el sorbitol unes setmanes i tornar-lo a introduir de manera ordenada, anotant-ne les quantitats. Així, «la fruita em prova malament» passa a ser «tolero fins aquí».

I si també et prova malament la fructosa?

Passa sovint, i té una explicació. Les fruites amb més sorbitol també contenen fructosa. I la guia europea posa tots dos al mateix grup: el dels sucres que l’intestí prim absorbeix de manera limitada [4]. Molta gent que busca «intolerància a la fructosa i al sorbitol» en realitat vol saber quanta fruita pot menjar.

Per a la fructosa, la guia sí que dona una pauta de prova. En adults, la dosi pot ser de 20 a 25 g de fructosa [4]. El resultat l’interpreta el teu metge juntament amb els teus símptomes. Tens aquesta part a la guia de la intolerància a la fructosa.

La intolerància hereditària a la fructosa és una altra cosa. És una malaltia genètica poc freqüent en què s’evita del tot el sorbitol, perquè el cos el converteix en fructosa. Els prospectes ho adverteixen, i en aquest cas la pauta la marca el teu especialista [2].

Si et senten malament més aliments, com la ceba, el blat, els llegums o els lactis, entren en joc els FODMAP. És el grup d’hidrats de carboni fermentables al qual pertany el sorbitol [5]. La pauta comença amb una restricció de 2 a 6 setmanes i continua amb una reintroducció gradual [5]. La tens sencera a la guia de la dieta baixa en FODMAP.

Quins errors veiem a la consulta?

Deixar de menjar tota la fruita. És el primer que fa gairebé tothom quan la pera li prova malament. Al cap de poques setmanes falten fibra i vitamines, i el problema només demanava canviar de fruita.

Comptar la fruita i oblidar la resta. Els xiclets, els caramels «sense sucre» i el xarop també sumen. Sovint són la peça que falta per entendre per què un dia et prova malament i un altre no.

Retirar grups sencers alhora. Es treu la fruita, després els lactis, després el pa, i la llista no para de créixer. El que posa ordre és retirar un aliment concret, en una quantitat concreta i durant un temps concret.

Quedar-se en la fase de retirar aliments. Si al cap de dos mesos ningú no t’ha guiat en la reintroducció, la dieta ha deixat de ser una eina.