Al·lèrgia a la LTP: quins aliments pots menjar i quins no

Què és la LTP i per què provoca al·lèrgia?

La LTP (de l’anglès lipid transfer protein, proteïna transportadora de lípids) és una proteïna que les plantes fan servir per defensar-se dels microbis, de la calor extrema i de la sequera [2]. Només es troba al regne vegetal. La carn, el peix, l’ou i els lactis no en contenen.

Dos trets la converteixen en un al·lergen difícil. El primer és que és resistent. La seva estructura, subjectada per quatre ponts disulfur, resisteix la calor i la digestió, i per això continua present en aliments crus, cuinats i processats [2]. El segon és que s’assembla molt d’una planta a una altra. Els quatre punts principals que el sistema immunitari reconeix en la LTP del préssec són els mateixos en altres fruites emparentades [2]. Així, una al·lèrgia que comença amb una fruita pot acabar afectant aliments molt diferents entre si.

En quins aliments hi ha LTP?

En moltíssims, i per això la llista general serveix de poc. S’ha descrit LTP en fruites de pinyol i de llavor (préssec, albercoc, pruna, cirera, poma, pera), i també en maduixa, raïm, kiwi, cítrics, magrana i mora [2]. També en tomàquet, enciam, col, coliflor, bròquil, espàrrec, api i pastanaga, i en blat, blat de moro i arròs [2]. I en ametlla, avellana, nou, castanya i pipes de gira-sol; en llentia, mongeta, cacauet i soja; i en mostassa, lli i altres llavors [2].

El que compta és la diferència entre estar sensibilitzat, és a dir, donar positiu en una prova, i tenir una reacció en menjar l’aliment. En disset consultes d’al·lèrgia italianes, les 210 persones sensibilitzades explicaven que tenien reaccions sobretot al préssec (85 %), a la poma (35 %) i als fruits secs (20 %) [2]. En canvi, la majoria no explicava cap reacció a la llentia, la soja, el blat de moro ni el sèsam, tot i que l’anàlisi donés positiu a la LTP d’aquests aliments [2].

Cal retirar tots els aliments que contenen LTP?

No. Es retira l’aliment al qual tens al·lèrgia i es continuen menjant els aliments que toleres. Són les dues primeres recomanacions de la guia europea d’al·lèrgia alimentària, i totes dues tenen una força alta [1]. La segona existeix precisament perquè la primera s’aplica en excés.

El consell ha de ser individualitzat per evitar que s’excloguin molts aliments alhora [4]. Què es retira i què es manté es decideix a partir de la teva història clínica i de les proves. Un resultat positiu a un al·lergen LTP només confirma el diagnòstic si va acompanyat d’una història clínica típica [4].

Fer-ho a l’inrevés té un cost. Les dietes d’evitació sense supervisió i mantingudes més del compte augmenten el risc de dèficits nutricionals [1]. Aquí és on intervenim nosaltres. La mateixa guia proposa assessorament dietètic individualitzat, amb el suport d’un dietista-nutricionista en els casos complexos [1]. Així treballem a la consulta de dietista-nutricionista d’al·lèrgies i intoleràncies.

Serveix d’alguna cosa pelar la fruita o cuinar-la?

Ajuda una mica, i convé saber per què. La LTP es concentra a les capes externes del vegetal. En el préssec, la quantitat de Pru p 3 (el nom tècnic de la seva LTP) és alta a la pell. A la nou i l’avellana s’acumula a la pell marró que envolta la llavor [2]. Per tant, treure la pell redueix la quantitat de proteïna que arriba al plat .

Reduir no vol dir eliminar. La LTP resisteix la calor i el processament, així que continua present en aliments cuinats i processats [4]. En dades del Regne Unit, entre els desencadenants referits hi havia plats preparats com la pizza o el curri [4]. Si en el teu cas n’hi ha prou de pelar o cuinar l’aliment, ho decideix l’al·lergologia, gairebé sempre amb una prova d’exposició controlada .

Per què de vegades tinc una reacció i d’altres no?

Pels cofactors, i és la pregunta que es repeteix més a la consulta. En moltes d’aquestes reaccions pot caldre un cofactor perquè l’aliment arribi a provocar-la, com ara l’exercici, l’alcohol, els antiinflamatoris o el cànnabis [3]. El mateix préssec que ahir no et va fer res et pot provocar una reacció si avui te’l menges abans de sortir a córrer.

Les reaccions greus, les anafilàctiques, no són infreqüents en aquesta al·lèrgia i sovint apareixen afavorides per l’exercici o l’alcohol [4]. Per això, quan mengis alguna cosa que no controles del tot, evita l’exercici intens i l’alcohol, incloent-hi la cervesa i el vi. No hi ha cap quantitat d’alcohol segura per a la salut (OMS): com menys, millor. Evita’l del tot durant l’embaràs i la lactància, a la infància, si has de conduir o si la medicació que prens no t’ho permet. Si prens antiinflamatoris sovint, comenta-ho amb el metge .

Què és la síndrome LTP?

La síndrome LTP és el nom que rep el quadre quan l’al·lèrgia afecta diversos aliments vegetals alhora, emparentats o no, per la semblança entre les seves LTP [2]. És la mateixa al·lèrgia amb més aliments implicats. A la conca mediterrània és una causa important d’al·lèrgia alimentària en adults. Explica una gran part, potser la major, de les anafilaxis causades per aliments [2].

Que el quadre tingui nom propi no canvia la pauta. Es retira allò que ha provocat una reacció i el que indiqui l’al·lergologia, i es manté tota la resta. El que sí que canvia és la cura a l’hora de fer la compra, perquè com més aliments s’eliminen, més fàcil és que falti alguna cosa.

Com demanar en un restaurant

Esmenta els aliments concrets. «Tinc al·lèrgia a la LTP» no diu res a la cuina. «No puc menjar préssec, poma ni fruits secs, tampoc en salses ni en postres» s’entén a la primera. Pregunta també pels amaniments i les guarnicions, que és on se solen colar.

Les fruites i hortalisses que provoquen més reaccions no formen part dels catorze al·lèrgens que s’han de declarar obligatòriament. Ni la carta ni l’etiqueta t’avisaran, així que cal preguntar.

Quins errors veiem més sovint a la consulta?

Retirar tota la llista el primer dia. És una reacció a l’ensurt i s’entén, però al cap de tres mesos deixa una dieta de deu aliments. Es retira allò que ha provocat una reacció, i la resta es continua menjant mentre l’al·lergologia no indiqui una altra cosa.

Comprovar a casa si ja es tolera. En una al·lèrgia amb risc d’anafilaxi, la reintroducció d’un aliment es fa a l’hospital i amb els mitjans mèdics necessaris . A casa, l’únic que es posa a prova és la sort.

Deixar de revisar el diagnòstic. Hi ha qui fa anys que evita quinze aliments per unes proves antigues. La dieta d’evitació es revisa amb l’al·lergologia, i sovint es pot tornar a incorporar una part dels aliments retirats. Si amb el temps el que queda són inflor i molèsties digestives més que no pas reaccions, convé buscar-ne una altra explicació. Per exemple, podria tractar-se d’una intolerància al sorbitol, un sucre present en moltes fruites.