Al·lèrgia a l’ou: què cal evitar, on s’amaga i com substituir-lo

Què passa al cos amb l’al·lèrgia a l’ou?

En l’al·lèrgia a l’ou, el sistema immunitari confon algunes proteïnes de l’ou amb una amenaça i hi reacciona. Gairebé totes són a la clara. Les més conegudes són l’ovoalbúmina, l’ovomucoide i la lisozima.

És una de les al·lèrgies alimentàries més freqüents durant la infància, juntament amb la de la llet. Sol aparèixer durant els dos primers anys, sovint amb el primer contacte amb l’ou. La reacció apareix aviat, al cap de pocs minuts o d’unes hores. Les manifestacions més habituals són faves, inflor dels llavis o de les parpelles, vòmits, tos o xiulets en respirar.

En cas d’al·lèrgia, una quantitat petita ja pot provocar una reacció. Si tens dubtes sobre si és al·lèrgia o intolerància, ho expliquem a Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: què són i en què es diferencien. Pots consultar «Al·lèrgies en introduir aliments en nadons».

Se supera l’al·lèrgia a l’ou amb els anys?

En molts casos, sí. Segons les guies europees d’al·lergologia, entre la meitat i sis de cada deu infants amb al·lèrgia a l’ou la superen espontàniament cap a l’edat escolar [1].

No es pot saber sense comprovar-ho si ja es tolera. Ho determina l’al·lergòleg amb una prova de provocació, que consisteix a donar ou en quantitats creixents sota supervisió mèdica i amb tot a punt per si hi ha una reacció [2]. No es fa mai a casa, encara que hagin passat mesos sense cap problema.

Fins aleshores, cal continuar evitant l’ou. Retirar-lo correctament, sense eliminar res més, permet arribar a aquesta prova mentre l’infant creix com toca.

Ou cru, cuit i al forn: és el mateix?

No sempre. La calor modifica algunes proteïnes de l’ou, i per això hi ha persones que reaccionen a l’ou poc fet però toleren un pa de pessic. L’ovomucoide n’és l’excepció, perquè resisteix la cocció. Les persones que hi tenen anticossos acostumen a reaccionar també a l’ou cuit al forn [3].

L’al·lergòleg ho pot estudiar amb anàlisis i proves. Si considera que és segur, pot pautar l’ou cuit al forn, amb una recepta i una quantitat concretes [1]. Quan ho indica, cal consumir-lo regularment per mantenir la tolerància [1].

Si no t’ho ha indicat, també cal evitar l’ou cuit al forn. Que un pa de pessic li provi bé a un altre infant no diu res sobre el teu.

On s’amaga l’ou i com es llegeix l’etiqueta?

Per llei, l’ou és un dels catorze al·lèrgens que s’han de declarar a l’etiqueta [4]. A la llista d’ingredients ha d’aparèixer destacat, en negreta o amb un altre tipus de lletra [4]. A les fleques, els obradors, els bars i els menjadors també hi ha d’haver aquesta informació disponible, encara que el producte no estigui envasat [4].

De vegades apareix amb un nom tècnic. Albúmina, ovoalbúmina, lisozima (E-1105) o lecitina d’ou són ingredients derivats de l’ou. La lecitina E-322 pot provenir d’altres fonts; quan prové de l’ou, l’etiqueta ho ha d’indicar [4].

Llegeix l’etiqueta cada vegada, també la dels productes de sempre, perquè les receptes poden canviar sense avisar.

L’avís «pot contenir traces d’ou» és voluntari i no indica quina quantitat n’hi pot haver. Si el pots consumir o no depèn del teu cas, i ho pauta l’al·lergòleg [1].

La lisozima també es fa servir en alguns medicaments. Si en prens algun, pregunta a la farmàcia o al metge si és compatible amb la teva al·lèrgia.

Què es perd en retirar l’ou i com es pot compensar?

L’ou aporta proteïnes de bona qualitat i una mica de vitamines i ferro. Retirar-lo no deixa un buit difícil d’omplir si la resta del plat està ben plantejada.

Les proteïnes provenen de la carn, el peix, els llegums, els lactis i els fruits secs, si no hi ha cap altra al·lèrgia. En els infants, el risc apareix quan es retiren més aliments dels necessaris o durant més temps del necessari [1]. Per això, les guies recomanen que un dietista-nutricionista revisi l’alimentació en els casos més complexos [1].

Els substituts culinaris lliguen els ingredients i donen esponjositat, però no aporten les proteïnes de l’ou. Un pa de pessic fet amb plàtan continua sent un berenar; les proteïnes del dia han de venir del dinar i del sopar.

Es pot vacunar un infant amb al·lèrgia a l’ou?

Sí, en la gran majoria dels casos. La triple vírica, la vacuna contra el xarampió, la rubèola i les galteres, s’administra al centre de vacunació habitual [5]. S’hi apliquen les precaucions pròpies de qualsevol vacuna, també si hi ha hagut anafilaxi, segons el Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria [5].

La vacuna de la grip es pot administrar amb qualsevol grau d’al·lèrgia a l’ou i sense proves prèvies [6]. La vacuna contra la febre groga, que es demana per a alguns viatges, conté més proteïna d’ou, i convé que l’al·lergòleg en valori l’administració abans [5].

Qui ho decideix és el pediatre o el professional mèdic que administra la vacuna. Informa’l sempre de l’al·lèrgia abans de la punxada.

Menjador escolar, aniversaris i àpats fora de casa

Els centres educatius amb menjador han d’oferir un menú adaptat a l’alumnat amb al·lèrgia, sempre que la família aporti un certificat mèdic [7]. Si la cuina no el pot preparar, han de facilitar una nevera i un mitjà per escalfar el menjar que porti l’infant de casa [7].

El que més protegeix és que l’escola tingui a mà un pla d’actuació per escrit i que l’infant disposi de l’autoinjector d’adrenalina si l’hi han pautat [1]. El personal del menjador ha de saber on és i com es fa servir.

Per als aniversaris, va bé portar-hi la seva pròpia porció de pa de pessic sense ou, feta a casa. Així menja el mateix que els altres i ningú no ha d’improvisar.

Quins errors veiem a la consulta?

• Retirar també el pollastre. Si l’al·lergòleg no indica el contrari, no cal deixar de menjar carn d’au.
• Provar a casa «una mica» per veure si ja es tolera. Aquesta prova es fa sota supervisió mèdica.
• Comprar pa o brioixeria a granel sense preguntar. Al forn t’han d’informar dels al·lèrgens.
• Retirar més aliments dels necessaris «per si de cas». Si cada vegada hi ha menys aliments, la dieta d’un infant s’empobreix de pressa.

La pregunta que arriba més sovint a la consulta és quan podrà tornar a menjar ou. La resposta la dona la prova de l’al·lergòleg. Fins aleshores, la nostra feina és que mengi de manera variada i segura, i que no li falti res.