Al·lèrgia als fruits secs: què cal evitar, què pots menjar i com llegir les etiquetes

Què es considera fruita seca i què no?

Els fruits secs són llavors comestibles d’arbres que no tenen parentiu botànic entre si. La normativa europea d’etiquetatge n’especifica vuit, i l’etiqueta sempre els ha de destacar [1]: l’ametlla, l’avellana, la nou, l’anacard, la pacana, la nou del Brasil, el festuc i la nou de macadàmia [1].

Altres aliments es venen a la mateixa bossa, però no formen part d’aquesta llista. El cacauet és un llegum, parent del pèsol i la llentia, i la normativa el tracta com un al·lergen a part [1]. El mateix passa amb el sèsam i el tramús [1]. El pinyó, la castanya i el coco no figuren entre els vuit, de manera que l’etiqueta no els ha de destacar obligatòriament [1].

La majoria de les persones amb al·lèrgia als fruits secs toleren el coco, tot i que se n’han descrit reaccions. El teu al·lergòleg decideix si en pots prendre. Tampoc no són fruits secs la nou moscada, que és una espècia, ni els quicos, que són blat de moro. Les panses, els albercocs secs i els dàtils són fruita deshidratada.

Si encara et costa distingir una al·lèrgia d’una intolerància, ho expliquem a la guia sobre al·lèrgies i intoleràncies alimentàries.

Cal deixar de menjar tots els fruits secs?

No sempre. És la pregunta que més arriba a la consulta. Alguns fruits secs tenen proteïnes semblants, i el sistema immunitari les pot confondre. Això és la reactivitat creuada. A més, estar sensibilitzat en una analítica i tenir una reacció en menjar l’aliment són coses diferents [2].

En un estudi europeu amb infants que tenien al·lèrgia confirmada a algun fruit sec, al cacauet o al sèsam, uns sis de cada deu reaccionaven a més d’un [3]. Dit d’una altra manera, quatre de cada deu podien continuar menjant els altres. Algunes parelles gairebé sempre van juntes, com la pacana i la nou [3]. A més, l’anacard i el festuc són de la mateixa família botànica.

Per això, la llista la determina l’al·lergòleg, tenint en compte els teus antecedents, les proves cutànies o de sang i, si cal, una prova d’exposició controlada a l’hospital [2]. Es recomana evitar els aliments que et provoquen la reacció [4]. Retirar els altres per si de cas empobreix la dieta i complica cada compra.

Cada fruit sec que retires sense motiu és un aliment menys al plat i una etiqueta més que has de vigilar.

De vegades sí que es decideix retirar-los tots, perquè és més fàcil de gestionar o perquè a la fàbrica es poden barrejar. És una decisió raonable si la pren algú que coneix el teu cas. Durant la infància, les proves es repeteixen amb el temps, perquè algunes al·lèrgies canvien [2].

Si tens al·lèrgia a la LTP

La LTP, o proteïna transportadora de lípids, és una proteïna de defensa present en moltes plantes. Resisteix la calor i la digestió; per tant, cuinar o torrar l’aliment no la desactiva [5]. La més estudiada és la del préssec, i aquesta al·lèrgia s’ha descrit sobretot a la zona mediterrània [5].

La LTP també és present en fruits secs com la nou o l’avellana, i en el cacauet [5]. Per això, al nostre entorn, la LTP és darrere de força casos d’al·lèrgia als fruits secs. Saber a quina proteïna concreta reacciones ajuda l’al·lergòleg a decidir què cal retirar [2].

La guia sobre l’al·lèrgia a la LTP explica com conviure amb aquesta al·lèrgia, fruita per fruita.

Com llegir una etiqueta sense equivocar-te

En un producte envasat, els al·lèrgens han d’aparèixer destacats a la llista d’ingredients, en negreta, en majúscules o amb un altre color [1]. La informació també és obligatòria en el pa del forn, la pastisseria o el restaurant, encara que no hi hagi etiqueta, i la pots demanar [1].

• Llegeix l’etiqueta cada vegada, també en els productes de sempre, perquè les receptes canvien.
• Busca noms menys evidents, com ara praliné, massapà, gianduja o pasta d’ametlla.
• El pinyó, la castanya i el coco no apareixen destacats; busca’ls a la llista.
• Si no hi ha etiqueta i ningú no sap què porta, no t’ho mengis.

L’expressió «pot contenir traces» és voluntària. Adverteix que l’aliment es fabrica a prop de fruits secs i que podria contenir-ne restes. No hi ha una quantitat fixa al darrere, i la normativa només exigeix que aquesta informació no indueixi a error [1].

Que també hagis d’evitar aquests productes depèn de la teva al·lèrgia i ho decideix l’al·lergòleg. Demana-li que ho deixi escrit al teu pla d’acció, per no tenir dubtes davant del prestatge.

Què puc posar al plat en lloc de fruits secs?

Els fruits secs aporten greixos insaturats, proteïna vegetal, fibra, vitamina E i minerals com el magnesi. Cap d’aquests nutrients no és exclusiu dels fruits secs, i una alimentació variada els aporta sense problema.

L’oli d’oliva verge extra, l’alvocat, les olives i el peix blau aporten greixos saludables; el peix blau també aporta omega-3. Els llegums i els cereals integrals són fonts de proteïna vegetal i fibra. La vitamina E és present en el mateix oli d’oliva verge i en les llavors que toleris.

Per esmorzar, pots prendre una torrada de pa integral amb oli i tomàquet, o un iogurt amb fruita i flocs de civada. Per donar un toc cruixent a una crema o una amanida, pots fer servir crostons casolans o cigrons torrats al forn.

Les llavors de gira-sol o de carbassa solen ser una bona alternativa, però confirma-ho abans amb l’al·lergòleg. El sèsam és un altre al·lergen i cal valorar-lo per separat. Compte amb l’hummus, tant si és casolà com comprat, perquè sovint porta tahina, una pasta de sèsam.

L’autoinjector d’adrenalina i el teu pla d’actuació

Si has tingut una reacció intensa o el risc és elevat, l’al·lergòleg valorarà si necessites un autoinjector d’adrenalina. L’adrenalina administrada al múscul és el primer tractament de l’anafilaxi, la reacció al·lèrgica greu que afecta diverses parts del cos alhora [6].

El teu al·lergòleg decideix la dosi i quants autoinjectors has de portar. El que sí que pots fer és aprendre a utilitzar-lo i assegurar-te que també en saben les persones amb qui passes més temps [6].

El pla d’actuació és un document escrit que et facilita l’al·lergòleg. Indica quins símptomes cal vigilar, quan s’ha d’utilitzar l’adrenalina i a qui cal trucar. Guarda’l amb l’autoinjector i fes-ne una còpia per a la feina o l’escola.

Si qui té l’al·lèrgia és el teu fill o la teva filla

Al menjador escolar, cada alumne amb al·lèrgia hauria de tenir un pla d’actuació per escrit [7]. El personal hauria d’estar format per reconèixer una reacció i administrar l’adrenalina [7]. Els menús han d’indicar clarament quins al·lèrgens contenen [7].

Parla amb la direcció del centre abans que comenci el curs. Porta l’informe d’al·lergologia i el pla d’actuació. Si li han pautat un autoinjector, porta’l també i pregunta on el guardaran i qui en sap fer ús.

Els aniversaris i les excursions són el punt feble. Va bé que porti el seu propi berenar o dolç i que les altres famílies sàpiguen què no pot menjar. Durant l’adolescència, convé que aprengui a llegir les etiquetes i, si li han pautat un autoinjector, que el porti a sobre sense dependre de ningú.

Quins errors veiem a la consulta?

• Retirar-ho tot per si de cas. Fruits secs, llavors, coco i fins i tot llegums, sense que cap prova ho indiqui.
• Fiar-se de l’etiqueta de l’última vegada. Els fabricants canvien les receptes i les línies de producció.
• Pensar que torrat o dins d’un pastís ja no fa mal. Diverses d’aquestes proteïnes resisteixen la calor [5].
• Deixar l’autoinjector a casa per a una sortida curta. Una reacció no espera que tornis.

I un dubte que es repeteix al final de la visita: l’al·lèrgia no desapareix amb una alimentació concreta. En alguns infants amb al·lèrgia al cacauet s’utilitza un tractament que augmenta gradualment la tolerància [4]. Sempre es fa sota la supervisió de l’al·lergòleg, mai pel teu compte a casa.