Em cau malament el gluten però no soc celíac: sensibilitat al gluten no celíaca

Intolerància al gluten, celiaquia o al·lèrgia al blat?

El que molta gent anomena intolerància al gluten té un nom més precís: sensibilitat al gluten no celíaca. Són símptomes digestius i d’altres que afecten diferents parts del cos i apareixen en menjar gluten en persones sense celiaquia ni al·lèrgia al blat [2]. Actualment no hi ha cap anàlisi que la detecti [2].

S’assembla a dues situacions més, i convé diferenciar-les perquè es tracten de manera diferent.

• Malaltia celíaca. Malaltia autoimmune en què el gluten danya la paret de l’intestí prim.
• Al·lèrgia al blat. Les defenses reaccionen contra proteïnes del blat, de vegades al cap de pocs minuts.
• Sensibilitat al gluten no celíaca. Hi ha símptomes, però no anticossos de celiaquia ni dany a l’intestí [2].

Els símptomes se solapen molt. Inflor, gasos, diarrea, mal de panxa, cansament o mal de cap poden aparèixer en les tres situacions. Per això, els símptomes per si sols no indiquen quina tens.

Per què no s’ha de deixar el gluten abans de les proves?

Perquè les proves de la celiaquia busquen el rastre que deixa el gluten al cos. La guia europea de celiaquia indica que l’analítica i la biòpsia s’han de fer mentre es menja gluten [1]. Si l’has retirat, els anticossos baixen i l’intestí es recupera. Les proves poden sortir normals encara que siguis celíac.

L’estudi sol començar amb una analítica d’anticossos que demana el metge. Si surt alterada, la confirmació habitual és una biòpsia del duodè, la primera part de l’intestí prim, feta durant una gastroscòpia [4].

Deixar el gluten abans d’hora no et protegeix: et deixa sense diagnòstic.

Si ja l’has deixat i et trobes millor, explica-ho al metge abans de tornar-ne a menjar. Per repetir les proves cal tornar a prendre gluten durant un temps, i el metge n’indica la quantitat i els terminis.

Amb l’al·lèrgia al blat passa una cosa semblant. Si en menjar-ne notes picor a la boca, faves o sensació d’ofec, al·lergologia ho ha d’estudiar abans de modificar la dieta.

I si el que et prova malament no és el gluten?

«Pot ser que el gluten no em provi bé si no soc celíaca?» És una pregunta que ens fan molt a la consulta. Un cop descartades la celiaquia i l’al·lèrgia al blat, hi ha dues possibilitats. Pot ser una sensibilitat al gluten no celíaca o que el que et provi malament siguin els fructans del blat, i no el gluten.

El blat conté més coses que gluten. També té fructans, uns sucres que l’intestí no absorbeix i que fermenten al còlon. En un intestí sensible provoquen gasos, inflor i dolor. Formen part dels FODMAP, el grup de sucres fermentables que es redueix en la dieta FODMAP.

Un assaig amb persones que es pensaven que eren sensibles al gluten ho va posar a prova. Van prendre, sense saber quin era quin, un aliment amb gluten, un altre amb fructans i un tercer sense cap dels dos [3]. Els símptomes van aparèixer amb els fructans. Amb el gluten no van tenir més molèsties que amb l’aliment de control [3].

Això té una conseqüència pràctica. Els fructans també són a la ceba, l’all i alguns llegums. Si el problema són els fructans, deixar el gluten només alleuja una part dels símptomes. El que ajuda és ajustar la quantitat de fructans que toleres, amb acompanyament professional.

Com es confirma, pas a pas

No hi ha cap prova de laboratori. La sensibilitat al gluten no celíaca es confirma observant què passa quan es retira el gluten i quan es torna a introduir [2]. Un grup internacional d’experts va proposar aquest ordre [2]:

1. Descartar la celiaquia i l’al·lèrgia al blat mentre encara menges gluten.
2. Puntuar de l’1 al 10 els símptomes principals, primer menjant amb normalitat [2].
3. Retirar el gluten durant unes setmanes, amb una pauta revisada perquè no et falti res.
4. Si millores clarament, tornar a provar el gluten a cegues [2].

La prova a cegues és la que evita enganyar-se. Durant una setmana prens cada dia 8 g de gluten o un producte de control, sense saber quin [2]. Fas una setmana de descans i després prens l’altre [2]. Es considera positiva si els símptomes canvien almenys un 30 % d’una setmana a l’altra [2].

Fora d’un hospital o d’un estudi, aquesta prova és difícil d’organitzar. El més habitual és una reintroducció oberta i ordenada, menys fiable, que per això es fa amb un diari de símptomes. A la consulta preparem la retirada, el diari i la reintroducció, sempre partint del diagnòstic mèdic ja fet.

Què menjar si es confirma

La base és una alimentació sense gluten amb els mateixos grups d’aliments de sempre. A la dieta sense gluten trobaràs com organitzar el dia a dia, llegir les etiquetes i quins cereals substitueixen el blat.

Hi ha una diferència amb la celiaquia que canvia molt la vida diària. En la celiaquia compten fins i tot les traces, i la dieta sense gluten és per a tota la vida. En la sensibilitat al gluten no és clar que calgui tant rigor. Moltes persones en toleren petites quantitats, i l’objectiu és trobar la teva.

Si també t’afecten els fructans, es treballa igualment la quantitat d’all, ceba o llegums. Per això la pauta s’ajusta al que et passa a tu i es revisa amb el temps.

Què perds si deixes el gluten sense motiu

Retirar el gluten sense necessitat té costos. Un seguiment de milers d’adults sense celiaquia no va trobar que menjar gluten augmentés el risc de malaltia coronària [5]. Sí que va observar que qui l’evita tendeix a menjar menys cereals integrals, beneficiosos per al cor [5].

• Menys fibra, si el pa i la pasta integrals no se substitueixen per altres aliments integrals.
• Més ultraprocessats. Molts productes sense gluten tenen poca proteïna i més greix i sal [6].
• Més despesa, perquè els productes específics sense gluten solen ser més cars.

Hi ha un altre cost que no apareix al tiquet. Sense diagnòstic, cada àpat fora de casa es converteix en un dubte sobre què demanar i quin risc assumir.

Quins errors veiem a la consulta?

• Deixar el gluten abans de l’analítica. És el que més dificulta el diagnòstic després.
• Fiar-se d’un test d’intoleràncies. Els tests d’IgG, de cabell o de biorresonància no diagnostiquen cap problema relacionat amb el gluten.
• Canviar el pa per brioixeria sense gluten. La panxa millora, però l’alimentació empitjora.
• Retirar el blat i continuar menjant molt all i ceba. Si el problema són els fructans, els símptomes continuen.

I la pregunta que més es repeteix a la primera visita: «Aleshores, soc intolerant al gluten o m’ho he inventat?» Ni una cosa ni l’altra. Els símptomes són reals; el que falta és saber d’on venen.