Raïm aromàtic i sense llavors: què és i si és igual de saludable

Què són el raïm aromàtic i el raïm sense llavors?

El raïm aromàtic és una varietat amb una aroma més intensa o reconeixible, que de vegades recorda una altra fruita. «Sense llavors» descriu una altra cosa: a la boca gairebé no notes les llavors. Cap de les dues etiquetes crea una categoria nutricional diferent. Entre varietats canvien la dolçor, la mida i l’aigua, i cap no és sempre millor que una altra.

El raïm sense llavors o aromàtic és transgènic?

No, i és el dubte que sentim més sovint a la consulta quan arriba a la fruiteria. S’obté mitjançant millora vegetal convencional: s’encreuen varietats de vinya i se seleccionen les plantes amb el tret que es busca. Pot ser una aroma concreta, una pell més fina o unes llavors que no arriben a formar-se.

En el raïm sense llavors, la llavor comença a créixer però no s’endureix, i per això gairebé no la notes en mossegar-lo. A la Unió Europea, la normativa exigeix que un aliment modificat genèticament tingui una autorització específica i ho indiqui a l’etiqueta [3].

Què aporta el raïm per cada 100 g?

Per cada 100 g, el raïm negre cru aporta 15,5 g d’hidrats de carboni, 15,5 g de sucres i 0,4 g de fibra [1]. Són les xifres d’una entrada concreta de la Base de Datos Española de Composición de Alimentos. El raïm blanc, sense llavors o aromàtic pot variar una mica.

Quina quantitat de raïm és una ració?

Un bol petit serveix de referència per a una ració, sense comptar els grans, perquè la mida varia molt entre varietats. El que importa és quanta fruita menges en total al dia. L’agència espanyola de seguretat alimentària recomana 2-3 racions de fruita al dia [4]. Entre fruites i hortalisses, una persona adulta hauria d’arribar almenys als 400 g diaris [2].

El raïm pot ser una d’aquestes racions. Alternar-lo amb altres fruites durant la setmana ajuda més que buscar una quantitat exacta d’una sola fruita.

És el mateix menjar raïm que beure suc de raïm?

No. El suc es beu més de pressa i acostuma a saciar menys que la fruita sencera. A més, l’Organització Mundial de la Salut recomana incloure’l dins del límit de sucres lliures, que convé reduir [2]. Un got de tant en tant hi cap sense problema; el que compta és l’elecció de cada dia. El raïm sencer t’obliga a mastegar i et permet notar quan ja n’has menjat prou.

Si tens diabetis o malaltia renal

Si tens diabetis i fas servir insulina o medicaments que et poden abaixar massa el sucre, coordina amb el teu equip mèdic els canvis en la quantitat o l’horari dels hidrats. Si tens una malaltia renal i t’han indicat ajustos de potassi o de líquids, segueix aquestes pautes per davant d’aquesta guia.

Com incloure el raïm en àpats senzills

Prova el raïm en una amanida amb llegums, fulles verdes i oli d’oliva, o amb iogurt natural i civada. També queda bé en una macedònia de fruita de temporada, amb formatge fresc o en una broqueta. Variar la manera de menjar-ne ajuda més que convertir-lo en un ingredient especial.

Com triar-lo i conservar-lo

Busca raïms amb grans ferms i sense zones malmeses. Guarda’ls a la nevera i renta’ls just abans de menjar-los. Les recomanacions espanyoles donen protagonisme als aliments d’origen vegetal [4], i triar la fruita que et ve de gust en facilita el compliment.

Què ens pregunten més sovint a la consulta sobre el raïm

Quan n’és temporada, es repeteixen dos dubtes.

«Té molt de sucre, així que és millor evitar-lo.» No cal. El sucre del raïm forma part d’una fruita sencera, amb aigua i una mica de fibra, i l’has de mastegar. Compta com una de les racions de fruita del dia [4]. El que convé vigilar és el suc i els productes que només tenen gust de raïm.

Si controles la glucosa, a la guia sobre l’índex glucèmic trobaràs el context.

«El raïm negre és més sa que el blanc.» No hi ha cap base per afirmar-ho. La varietat canvia el gust i alguns components, però la dada d’una entrada de la base de composició no es pot aplicar a tot el raïm de la fruiteria [1]. Tria el que t’agradi i estigui en bon estat.