Dieta per a l’àcid úric alt: què menjar i què evitar

Què és l’àcid úric i quan es considera alt?

L’àcid úric és el que queda quan el cos degrada les purines, unes substàncies presents a les nostres pròpies cèl·lules i als aliments. Circula per la sang i s’elimina sobretot amb l’orina.

Parlem d’hiperuricèmia quan supera aproximadament els 6,8 mg/dl a la sang, el punt a partir del qual l’urat deixa de dissoldre’s, segons les recomanacions europees de reumatologia [1]. Per sobre d’aquesta xifra pot formar cristalls microscòpics en forma d’agulla.

Tenir-lo alt no sempre provoca símptomes. Si els cristalls es dipositen en una articulació, provoquen la inflamació sobtada de la gota. Si es formen a les vies urinàries, poden causar càlculs i còlics renals.

En cas de gota, l’objectiu habitual és reduir-lo per sota de 6,0 mg/dl perquè els cristalls es vagin dissolent [2]. Si hi ha tofus (dipòsits de cristalls sota la pell), atacs freqüents o artritis crònica, es busca reduir-lo per sota de 5,0 mg/dl [1].

Quins aliments fan pujar l’àcid úric?

Els que més hi influeixen són els que contenen moltes purines d’origen animal i els que n’alenteixen l’eliminació pels ronyons.

Les carns vermelles i, sobretot, els menuts (fetge, ronyons, patés) concentren moltes purines, i les guies en demanen limitar-ne el consum [2]. El mateix passa amb el marisc i els peixos blaus petits que es mengen sencers o en conserva, com les sardines i les anxoves.

L’alcohol mereix una atenció a part. La cervesa, amb alcohol i sense, aporta guanosina, una purina que s’absorbeix ràpidament i acaba convertint-se en àcid úric. A més, l’alcohol genera lactat, que competeix amb l’urat als ronyons i n’alenteix l’eliminació. Per això les recomanacions europees aconsellen evitar sobretot la cervesa i els licors [1].

Els refrescos i els productes amb xarop de glucosa i fructosa també hi compten. Una anàlisi de diversos estudis de cohorts va associar un consum més alt de fructosa amb més risc de gota [3]. En processar-la, el fetge gasta energia cel·lular i genera residus que acaben convertint-se en àcid úric.

Què pots menjar si tens l’àcid úric alt?

La majoria dels aliments del dia a dia. La base és la de qualsevol alimentació saludable, amb alguns matisos.

Els lactis semidesnatats són dels aliments més útils que tens, i les recomanacions europees n’encoratgen el consum [1]. Les proteïnes de la llet, com la caseïna i la lactoalbúmina, afavoreixen que l’àcid úric s’elimini amb l’orina [4]. La llet, el iogurt natural i el formatge fresc són opcions adequades cada dia.

Els ous i les carns blanques magres (pollastre, gall dindi, conill) aporten proteïnes amb menys purines que les carns vermelles o els embotits. Peixos blancs com el lluç, el bacallà o el llenguado són bones opcions per anar alternant.

Pots menjar dues o tres peces de fruita fresca sencera al dia. Aporta aigua, fibra i vitamina C, i la fibra fa que la fructosa arribi al fetge a poc a poc, a diferència de la dels sucs i els refrescos.

Els cereals (arròs, civada, pasta, pa) i els tubercles (patata, moniato) gairebé no tenen purines i són una bona base per als teus plats.

Es poden menjar llegums, espinacs i tomàquet si tens l’àcid úric alt?

Sí, en la majoria dels casos. Durant dècades es van retirar les llenties, els cigrons, les mongetes, els espinacs, els espàrrecs, la coliflor i els bolets perquè les taules de composició els atribueixen purines.

L’estudi de Choi del 2004 no va trobar que les verdures riques en purines ni els llegums augmentessin el risc de gota [4]. Les recomanacions europees centren la limitació en les purines d’origen animal [1]. Pots menjar llegums i verdures de fulla verda diverses vegades per setmana.

El tomàquet no apareix entre els aliments que aquestes guies demanen limitar [1], [2]. Hi ha persones que el relacionen amb els seus atacs. Si és el teu cas, comenta-ho a la consulta, però no hi ha cap motiu per treure’l d’entrada .

Què beure al llarg del dia

L’aigua és la beguda de base. L’EFSA recomana 2 L d’aigua total al dia per a les dones i 2,5 L per als homes, comptant-hi la que aporten els aliments. Les necessitats poden variar en persones grans, quan fa calor, en fer exercici i durant l’embaràs o la lactància. Una quantitat abundant d’orina dilueix l’urat, en dificulta la cristal·lització i ajuda a prevenir els càlculs renals.

També hi compten les infusions sense sucre i els brous suaus de verdures. Convé llençar l’aigua en què bulls la carn o el peix, perquè les purines passen al brou.

Pel que fa al cafè, no cal que canviïs res si ja en prens amb moderació. En estudis observacionals, prendre’n cada dia s’associa amb valors d’àcid úric una mica més baixos [4]. Tot i així, no és cap motiu per començar-ne a prendre.

Si també vols perdre pes

L’excés de pes i el greix abdominal s’associen amb la resistència a la insulina i amb una menor eliminació de l’àcid úric pels ronyons. Per això, millorar la composició corporal ajuda a reduir-ne el valor. Tens pautes a la dieta per aprimar-se. Si també tens el colesterol alt, consulta la dieta per al colesterol elevat.

El que no convé són els dejunis prolongats ni les dietes cetogèniques estrictes. Quan el cos gairebé no rep hidrats de carboni, recorre a les reserves de greix i fabrica cossos cetònics. Aquests competeixen amb l’àcid úric als ronyons i n’alenteixen l’eliminació.

El resultat pot ser un augment de l’àcid úric i un atac de gota. La pèrdua de pes funciona millor si és gradual, amb àpats regulars i hidrats de carboni complexos, sense dietes molt baixes en calories.

Quins errors veiem a la consulta?

Canviar el refresc per un suc. El suc sembla l’opció saludable, però la fructosa que conté arriba de cop, com la del refresc. És millor menjar la fruita sencera i mastegar-la.

Passar-se a la carn blanca sense mesura. El pollastre i el gall dindi tenen menys purines que la vedella, però continuen sent carn. Si tot el plat és carn, la ració compta. Deixa lloc als llegums, l’ou i els lactis.

Deixar la medicació quan l’analítica surt bé. Si el valor ha baixat amb el tractament, és que el tractament està fent la seva feina. Qualsevol canvi en la pauta l’ha de decidir el metge .

N’hi ha prou amb la dieta o cal medicació?

L’alimentació ajuda a espaiar els atacs i a tenir cura dels ronyons i del cor. Si també tens la pressió alta, la dieta per a la hipertensió arterial és adequada. Però, tota sola, poques vegades n’hi ha prou per controlar la gota. Pots consultar «Alimentació per a la gota».

Una gran anàlisi de cohorts de població general va trobar que la dieta explicava com a màxim el 0,3 % de les diferències d’àcid úric entre persones [5]. Les variants genètiques comunes n’explicaven el 23,9 % [5]. Una revisió posterior conclou que l’efecte de la dieta sobre l’àcid úric és petit i que el tractament amb fàrmacs continua sent la base [4].

Si el teu valor està molt per sobre de l’objectiu de 6,0 mg/dl [2], la dieta tota sola no te’l farà assolir. La medicació que t’hagi pautat el metge, com l’al·lopurinol (Zyloric) o el febuxostat (Adenuric), fa aquesta feina, i l’alimentació l’acompanya.