Diabetis gestacional: què menjar, com repartir els hidrats i què esperar després del part

Què és la diabetis gestacional i per què apareix?

La diabetis gestacional és un augment de la glucosa en sang que es detecta per primera vegada durant l’embaràs, en una dona que no tenia diabetis abans. Pots consultar «Desitjos alimentaris durant l’embaràs».

La placenta fabrica hormones que fan que la insulina funcioni pitjor. És un canvi propi de l’embaràs, i el pàncrees de la mare respon fabricant més insulina. Quan no ho pot compensar, la glucosa augmenta.

No és culpa del que menjaves abans de saber-ho. L’edat, el pes previ, tenir familiars amb diabetis o haver-ne tingut en un altre embaràs augmenten el risc [1]. També apareix en dones sense cap d’aquests factors, i per això es fa el cribratge a totes.

En la majoria dels casos, la glucosa torna a la normalitat després del part [2]. També indica un risc més alt de tenir diabetis en el futur.

Com es diagnostica a Espanya?

A Espanya se segueix una estratègia en dos passos, la que proposa el Grup Espanyol de Diabetis i Embaràs [1]. El primer és el test d’O’Sullivan: beus un líquid amb 50 g de glucosa i al cap d’una hora et fan una extracció de sang [1].

Es fa a totes les embarassades entre les setmanes 24 i 28 [1]. Si tens més risc, per exemple per l’edat, el pes o una diabetis gestacional anterior, també es fa durant el primer trimestre [1].

Si el resultat de l’O’Sullivan surt alterat, es confirma amb una sobrecàrrega oral de glucosa de 100 g, amb diverses extraccions al llarg de tres hores [1]. El diagnòstic s’estableix amb aquesta segona prova i te’l comunica el teu equip d’obstetrícia .

Si estàs al començament de l’embaràs, trobaràs les pautes bàsiques per a aquestes setmanes a la guia d’alimentació durant el primer trimestre de l’embaràs.

Què menjar si tens diabetis gestacional?

La dieta per a la diabetis gestacional s’assembla molt a una alimentació saludable durant l’embaràs. La diferència és com es reparteixen els hidrats al llarg del dia. Trobaràs les pautes generals a la dieta per a l’embaràs.

No s’eliminen els hidrats. Les guies coincideixen en un mínim d’uns 175 g d’hidrats al dia, 71 g de proteïna i 28 g de fibra [1] [2]. Deixar el pa, l’arròs o la fruita per por pot fer que tu i el nadó no rebeu prou energia.

Els hidrats es queden al plat. El que s’ajusta és quants, quan i amb què.

El que sí que canvia és la distribució :

• Reparteix els àpats segons la teva pauta. Esmorza si et prova bé i encaixa amb la teva rutina; és més important esmorzar que l’hora a què ho fas. Afegeix un àpat a mig matí, berenar o alguna cosa abans d’anar a dormir si t’ho han pautat.
• Un esmorzar amb menys hidrats que la resta d’àpats, perquè sovint és el que costa més d’ajustar.
• Proteïna a cada àpat, com ara ou, iogurt natural, formatge fresc, llegums, peix, carn magra o fruita seca.
• Fibra gairebé a tots els àpats, amb verdures, llegums, fruita sencera i cereals integrals.

Els hidrats que convé prendre com a base són els llegums, el pa i la pasta integrals, l’arròs, la patata, la civada i la fruita sencera. Arriben a la sang més a poc a poc que el sucre, sobretot si els combines amb verdures, oli d’oliva i proteïna.

Si menges vegetarià o vegà, la pauta es pot preparar igualment amb llegums, soja, fruita seca i lactis o beguda de soja. El nostre equip de dietistes-nutricionistes especialitzats en alimentació vegetariana i vegana l’adapta amb tu.

Com podria ser un dia d’àpats

És un exemple orientatiu per veure’n la distribució. Les quantitats depenen del teu pes, la teva activitat i les glucèmies .

• Esmorzar. Una torrada petita de pa integral amb tomàquet i oli, un ou remenat i un got de llet.
• A mig matí. Un iogurt natural amb un grapat de nous.
• Dinar. Llenties estofades amb verdures, una amanida i una peça de fruita.
• Berenar. Una peça de fruita amb un tros de formatge fresc.
• Sopar. Lluç al forn amb patata i mongeta tendra, i pa integral si les glucèmies t’ho permeten.
• Abans d’anar a dormir. Un got de llet o un iogurt natural, si t’ho han pautat.

Cada àpat inclou una mica de proteïna, la fruita es menja sencera i la quantitat de pa s’ajusta a la pauta. Amb aquesta lògica pots canviar els plats pels que t’agraden.

Què convé evitar, sense prohibir-te res?

El que més fa pujar la glucosa són els sucres ràpids, sobretot quan es prenen sols o en forma de beguda. El suc és el que més sorprèn. Encara que sigui natural, en esprémer la fruita es perd la fibra i el sucre arriba de cop .

Els productes «sense sucre» o «per a diabètics» tampoc no ho resolen. Sovint porten farines refinades, que també compten com a hidrats, i costen més.

Si un dia et ve de gust alguna cosa dolça, pren-ne poca quantitat i mira què indica el glucòmetre després. Aquesta xifra et dirà més que qualsevol llista .

Les precaucions de seguretat alimentària durant l’embaràs continuen sent les mateixes. Les trobaràs a què no menjar durant l’embaràs. Renta bé les fruites i les hortalisses i evita la carn crua o poc feta si no saps del cert si estàs immunitzada contra la toxoplasmosi. Quan cuinis carn, peix o ou, comprova que arribin als 70 °C al centre (AESAN). No hi ha cap quantitat d’alcohol segura per a la salut (OMS): com menys, millor. Gens durant l’embaràs, la lactància, la infància, si has de conduir o si la medicació no t’ho permet.

Quin exercici pots fer?

Moure’s ajuda perquè el múscul en activitat consumeix glucosa . Pots caminar, nedar, fer bicicleta estàtica o practicar ioga i pilates adaptats a l’embaràs.

Evita els esports amb risc de caigudes o de cops a la panxa. Atura’t si notes mareig, dolor o sagnat. Abans de començar una activitat nova, comenta-ho amb la llevadora o la ginecòloga .

Com es controla la glucosa i quan cal insulina?

Després del diagnòstic t’ensenyaran a mesurar-te la glucosa a casa amb una punxada al dit. La guia espanyola proposa quatre controls de glucèmia al dia, abans i després d’esmorzar i abans i després de dinar o sopar, en dies alterns [1].

Els valors objectiu que fan servir les guies són menys de 95 mg/dl en dejú. Després de menjar, menys de 140 mg/dl al cap d’una hora o menys de 120 mg/dl al cap de dues hores [1] [2]. El teu equip en pot fixar d’altres.

Si amb l’alimentació i l’exercici no arribes a aquests objectius en una o dues setmanes, s’hi afegeix tractament [1]. El fàrmac d’elecció és la insulina [2]. Aquesta decisió la pren el teu equip d’obstetrícia i endocrinologia, mai una pauta alimentària.

Necessitar insulina no vol dir que ho hagis fet malament. La resistència a la insulina sol augmentar a mesura que avança l’embaràs, i de vegades el menjar no és suficient. Amb insulina, l’alimentació continua sent la base. Si la glucosa et baixa de 70 mg/dl, pren 15-20 g de glucosa i torna-te-la a mesurar al cap de 15 minuts (ADA).

Què passa després del part?

La majoria de les dones deixen de necessitar tractament quan donen a llum [2]. Però cal tenir present una cosa: el risc de tenir diabetis tipus 2 més endavant és gairebé deu vegades més alt que en les dones que no han tingut diabetis gestacional [3].

Per això es fa un control. Es fa una sobrecàrrega oral de glucosa de 75 g entre les 4 i les 12 setmanes després del part [2]. La guia espanyola prefereix fer-la entre la setmana 6 i la 12 [1]. Després, es revisa la glucosa cada un a tres anys durant tota la vida [2].

També es recomana la lactància materna per aquest motiu, perquè s’associa amb menys risc de diabetis tipus 2 més endavant [2]. Durant la lactància, recupera el pes sense presses i sense dietes restrictives. El més segur és no beure alcohol mentre dones el pit.

El que has après aquests mesos et servirà després. Repartir els àpats, incloure-hi verdures, llegums i cereals integrals, i moure’t cada dia és la mateixa base que té cura de la glucosa a llarg termini.

Quins errors veiem a la consulta?

• Eliminar gairebé tots els hidrats. La glucosa baixa, però et quedes sense energia i per sota del mínim que necessiteu.
• Saltar-se un àpat pautat. Pots arribar amb molta gana al següent àpat .
• Canviar el suc per un de «sense sucres afegits». Continua sent suc.
• Mesurar-se només els dies que es menja bé. Els controls són més útils els dies habituals.

I el dubte que gairebé sempre sorgeix a la primera visita: si el que vas menjar abans del diagnòstic ha afectat el nadó. El que fas a partir d’avui és el que compta, i l’equip mèdic en vigila el creixement a cada control .