Aigua amb gas: és tan saludable com l’aigua de l’aixeta?

Què és l’aigua amb gas?

L’aigua amb gas és aigua amb diòxid de carboni dissolt, que és el gas de les bombolles. Quan es dissol forma àcid carbònic, i d’aquí ve el seu toc àcid i picant.

Si és aigua mineral natural, l’etiqueta diu d’on surt el gas [1]. «Naturalment gasosa» vol dir que el gas és el de la mateixa deu. «Reforçada amb gas de la mateixa deu» indica que s’hi ha afegit més gas d’aquell origen. «Amb gas carbònic afegit» vol dir que el gas prové d’un altre lloc [1]. La soda o l’aigua de sifó són aigua potable amb gas afegit, sense la composició d’una deu.

L’aigua no aporta energia, hidrats de carboni, greixos ni proteïnes. Per això la seva etiqueta no porta la taula nutricional d’altres aliments: les aigües n’estan exemptes [2]. En canvi, l’aigua mineral natural indica la seva composició analítica [1]. Hi apareixen el sodi, el calci, el magnesi o el bicarbonat, en mil·ligrams per litre, i varien molt d’una deu a una altra.

L’aigua amb gas hidrata igual que l’aigua sense gas?

Sí, hidrata igual. Un assaig que va comparar diverses begudes d’ús habitual va observar que el cos reté la mateixa quantitat de líquid amb aigua amb gas que amb aigua sense gas [3].

Per tant, compta per a la teva hidratació com qualsevol altra aigua. La referència europea d’aigua total és d’uns 2 litres al dia per a les dones adultes i 2,5 litres per als homes, comptant també la que aporten els aliments [4]. Si et costa beure aigua sola i les bombolles t’hi animen, és una manera còmoda d’acostar-t’hi.

Amb exercici intens o molta calor, les necessitats canvien. També poden canviar en persones grans i durant l’embaràs o la lactància. A la guia de begudes per a esportistes trobaràs què convé beure quan fas exercici intens o fa molta calor.

L’aigua amb gas engreixa o provoca inflor?

No engreixa, perquè no aporta calories. Com et cau ja depèn de tu. El gas que beus ha de sortir, i en algunes persones ho fa en forma d’eructes o d’inflor a la part alta de l’abdomen. És una molèstia passatgera que desapareix quan surt el gas.

Amb el reflux hi ha més matisos. La guia estatunidenca sobre el reflux inclou les begudes amb gas entre els aliments que poden empitjorar els símptomes, tot i que reconeix que les dades són limitades [5]. El més pràctic és observar si a tu et provoca acidesa. Si és així, redueix-ne la quantitat i comprova si millores.

L’aigua amb gas fa malbé les dents o els ossos?

L’àcid carbònic fa que l’aigua amb gas sigui una mica més àcida que l’aigua sense gas. El risc per a l’esmalt dental depèn de com d’àcida és una beguda i de quantes vegades al dia en prens.

Els refrescos amb gas solen tenir un pH inferior al punt en què l’esmalt comença a dissoldre’s, i prendre’n sovint afavoreix l’erosió [6]. L’aigua amb gas sola no porta els seus àcids afegits ni el seu sucre, i el risc és molt menor. Si hi espremes llimona, el risc d’erosió augmenta una mica, perquè la llimona també és àcida.

Pel que fa als ossos, la preocupació ve dels refrescos. Una anàlisi de 26 estudis va relacionar un consum elevat de begudes ensucrades amb una densitat òssia més baixa en adults [7]. No coneixem dades que apuntin el mateix sobre l’aigua amb gas sense sucre.

En què es diferencia d’un refresc o d’una aigua amb sabor?

Sobretot pel sucre. Un refresc porta aigua, gas i, gairebé sempre, sucre afegit, àcids i aromes. Aquest sucre és sucre lliure. L’OMS recomana que aporti menys del 10 % de l’energia diària i, encara millor, menys del 5 % [8]. En una alimentació d’unes 2.000 kcal són uns 50 g al dia [8]. Una llauna de refresc ensucrat ocupa una part important d’aquest marge.

Les versions sense sucre no sumen sucre lliure, tot i que continuen sent begudes àcides [6].

Les aigües amb sabor queden entremig. Algunes són aigua amb gas i aromes, sense res més. D’altres porten sucre o sucs concentrats i, aleshores, s’assemblen més a un refresc. La llista d’ingredients t’ho diu a la primera línia.

Com triar l’aigua amb gas llegint l’etiqueta

La xifra que t’interessa més és el sodi per litre, dins de la composició analítica. Canvia molt d’una deu a una altra, i la normativa europea fixa dues referències [1]. Si l’etiqueta diu «indicada per a dietes pobres en sodi», en té menys de 20 mg per litre. Si diu que conté sodi, en té més de 200 mg per litre [1].

Per situar-te, la recomanació per als adults és prendre menys de 5 g de sal al dia (uns 2 g de sodi) [9]. Un litre d’una aigua amb 200 mg de sodi ja aporta almenys una desena part d’aquest límit. Amb una aigua de menys de 20 mg per litre, el sodi de l’aigua gairebé no compta.

Si tens la tensió alta o una malaltia renal, o t’han demanat que vigilis la sal, tria les aigües amb menys sodi. I comenta-ho amb el metge o la dietista-nutricionista.

Què veiem a consulta amb l’aigua amb gas

A la consulta, l’aigua amb gas acostuma a sortir per tres motius.

«Només bec aigua si té gas.» Per a molta gent és una manera de beure al llarg del dia sense avorrir-se, i ens sembla bé. Només demanem que es miri el sodi si se’n pren més d’un litre al dia.

«M’atipo d’aigua amb gas per no picar.» Les bombolles donen sensació de tenir l’estómac ple durant una estona, i hi ha qui les fa servir per calmar la gana. Si t’hi reconeixes, convé parlar-ne amb calma. Si també et preocupa la relació amb el menjar, t’expliquem com treballem a la consulta de nutricionista per a trastorns de la conducta alimentària.

«L’aigua amb gas és digestiva.» A algunes persones els cau bé després de menjar, i no hi ha cap problema a prendre’n. El que no tenim és una font sòlida que indiqui que millora la digestió, així que no la proposem com a remei.