Disruptors endocrins en l’alimentació: què diu l’evidència

Què és un disruptor endocrí?

Un disruptor endocrí és una substància externa que altera una funció hormonal i, com a conseqüència, causa un efecte advers. Aquesta és la definició que utilitza l’informe de l’Organització Mundial de la Salut i del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient [1].

Detectar activitat hormonal en un experiment no és suficient, per si sol, per demostrar que causa danys en les persones.

Entre les substàncies estudiades hi ha el bisfenol A, alguns ftalats, certs plaguicides i algunes substàncies perfluorades. Són famílies diferents. La seva presència, els usos i les vies d’exposició no es poden tractar com si fossin un únic ingredient. Tampoc tots els plàstics contenen bisfenol A [2].

Com poden arribar als aliments?

Algunes substàncies passen dels materials en contacte amb els aliments. El bisfenol A es va utilitzar en alguns plàstics rígids i en revestiments de llaunes [2]. Alguns ftalats s’han utilitzat com a additius en plàstics alimentaris [3].

El 2019, l’avaluació europea de cinc ftalats va concloure que l’exposició estimada a través dels aliments no era preocupant, amb quantitats diàries tolerables fixades provisionalment [3]. Que un material sigui de plàstic no permet saber quina substància conté ni quant en migra.

Una altra via és l’entorn. Algunes substàncies perfluorades poden arribar als aliments des de l’aigua o els sòls contaminats [4]. Les dioxines persisteixen i s’acumulen al llarg de la cadena alimentària, sobretot en els teixits grassos animals [5]. No és cap motiu per eliminar pel teu compte el peix, els ous o els lactis; el risc depèn de l’exposició real.

Què en sabem en les persones i què encara no sabem?

Hi ha associacions entre l’exposició a determinats compostos i alguns efectes sobre la salut reproductiva, el metabolisme o el desenvolupament [1] [6]. Una associació no permet afirmar que una substància concreta hagi causat una malaltia en una persona. S’estudien mescles, exposicions que canvien amb el temps i etapes sensibles com l’embaràs [1].

A més, l’exposició es mesura de maneres diferents. Una mostra d’orina pot descriure un moment; una malaltia pot aparèixer anys més tard. També hi influeixen altres factors, com l’edat, l’alimentació i l’entorn [1]. Per això no fem servir una llista de diagnòstics com a pronòstic personal.

Reduir una exposició evitable pot ser senzill; viure amb por del menjar no ajuda a prendre decisions millors.

El cas del bisfenol A té una avaluació específica. El 2023, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va considerar preocupant l’exposició alimentària estimada per a tots els grups d’edat. La resposta del sistema immunitari va ser l’efecte que més va pesar en la seva avaluació [2].

Aquesta valoració va utilitzar estimacions d’exposició de tota la població, anteriors a la nova xifra, i parla de risc col·lectiu.

Què han decidit les autoritats sobre el bisfenol A?

La reavaluació del 2023 va establir una quantitat diària tolerable de 0,2 nanograms per quilo de pes corporal i dia, unes 20.000 vegades per sota de la xifra anterior de 4 micrograms [2]. Serveix per establir normes, no per fer càlculs a casa.

Després, la Comissió Europea va aprovar el Reglament (UE) 2024/3190, publicat el 31 de desembre de 2024 i vigent des del 20 de gener de 2025 [7]. Prohibeix el bisfenol A en materials en contacte amb aliments, com ara plàstics, vernissos i revestiments, amb algunes excepcions [7]. Des del 20 de juliol de 2026 ja no es poden vendre la majoria dels envasos fabricats amb aquesta substància [7]. Les llaunes de fruita, verdura i peix tenen termini fins al 20 de juliol de 2028, i els productes ja envasats es poden vendre fins que s’esgotin les existències [7]. No cal llençar les llaunes del rebost.

La norma regula la fabricació i la comercialització. L’avaluació científica explica el risc que va motivar la mesura. Són funcions diferents. Si tens dubtes sobre un recipient reutilitzable, segueix-ne les instruccions d’ús.

Embaràs, lactància i primera infància

L’embaràs i els primers anys mereixen més atenció perquè el desenvolupament hormonal és sensible a certes exposicions [1]. Això no vol dir que una ingesta puntual provoqui un dany demostrat. Durant la infància, no facis dietes per evitar suposats tòxics. A la consulta busquem canvis possibles sense reduir aliments valuosos ni afegir angoixa.

Pel que fa al mercuri, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició recomana evitar el peix espasa, el tauró, la tonyina vermella i el lluç de riu. Aquesta precaució s’aplica si busques un embaràs, durant l’embaràs i la lactància, i en infants menors de 10 anys [8]. És una precaució pel mercuri; es poden continuar menjant altres espècies de peix. Trobaràs els detalls a la guia sobre què no s’ha de menjar durant l’embaràs.

Si estàs preparant un embaràs, també pots consultar l’alimentació abans de l’embaràs i, durant la gestació, la guia d’alimentació durant l’embaràs.

Gestos quotidians que tenen sentit

La calor i el temps de contacte influeixen en el que passa de l’envàs al menjar. Per això, fes servir cada recipient per a l’ús que indica l’etiqueta i reescalfa els aliments en recipients de vidre o ceràmica. No cal llençar tots els recipients de cop ni evitar qualsevol aliment envasat.

Renta la fruita i la verdura sota l’aixeta abans de preparar-les, també si després les pelaràs [9]; trobaràs el pas a pas a la guia de rentat de fruites i verdures.

Menjar ecològic redueix l’exposició?

Triar aliments ecològics pot reduir alguns marcadors d’exposició als plaguicides. Aquesta és una de les conclusions principals d’una revisió d’estudis en persones [10]. No equival a demostrar que previngui una malaltia concreta ni que elimini totes les exposicions [10].

L’últim informe anual disponible va analitzar mostres del 2024. En el mostreig coordinat europeu, el 97,6 % era dins dels límits legals [11]. Els mateixos límits legals s’apliquen als productes ecològics i als convencionals. Tots dos poden contenir residus dins d’aquests límits [11].

En la comparació de l’informe, la freqüència de residus mesurables era menor en els aliments ecològics en gairebé tots els grups d’aliments. L’excepció eren els productes animals [11]. Si comprar aliments ecològics s’ajusta al teu pressupost, és una opció possible. Si no, continua menjant fruita i verdura variades. Una etiqueta ecològica no substitueix el rentat ni les mesures de seguretat alimentària.

Quins dubtes o errors veiem a la consulta?

Hi veiem tres dubtes freqüents. El primer és tractar qualsevol detecció com si signifiqués una dosi perjudicial. El segon és deixar de consumir conserves, peix o vegetals per por, encara que aportin varietat. El tercer és gastar diners en anàlisis comercials sense saber quina decisió clínica permetrien prendre.

Les dietes que prometen eliminar tòxics i els productes «lliures de» no substitueixen l’avaluació d’una exposició concreta. Una anàlisi de venda lliure tampoc diagnostica, per si sola, un problema hormonal.