Dieta per a la malaltia renal: què menjar en cada estadi

Quina funció té l’alimentació en la malaltia renal crònica?

Els ronyons eliminen residus i ajuden a regular l’aigua i diversos minerals. La filtració glomerular estima quant plasma filtren els glomèruls per minut. Quan disminueix, el pla d’alimentació pot necessitar canvis, però acompanya el seguiment de nefrologia: per si sol no atura la malaltia ni garanteix retardar la diàlisi [1].

L’objectiu és menjar prou, conservar múscul i ajustar només els nutrients que exigeix la teva situació. Les decisions depenen de l’estadi, l’analítica, els medicaments, altres malalties i el risc de desnutrició.

Què canvia a la dieta segons l’estadi?

Els estadis G1 a G5 es classifiquen pel filtrat glomerular [1]. En G1 i G2 també cal un altre marcador de dany renal per diagnosticar malaltia renal crònica; amb una xifra de filtrat aïllada no n’hi ha prou.

• En fases inicials pot bastar amb una alimentació variada, evitar excessos de sal i revisar la proteïna.
• De G3 a G5 sense diàlisi, la quantitat de proteïna es decideix segons l’estat clínic, el risc de progressió i l’estat nutricional.
• El potassi i el fòsfor s’ajusten per l’analítica i el tractament, no només pel número d’estadi.
• En diàlisi les necessitats canvien; l’equip calcula la pauta per a cada modalitat i situació.

Com s’ajusta la proteïna en la malaltia renal crònica?

En digerir les proteïnes es produeixen residus que el ronyó elimina. Reduir-les massa també pot afavorir la pèrdua de múscul. KDIGO i KDOQI plantegen pautes diferents segons la fase, l’estabilitat clínica i l’estat nutricional [1] [2].

No facis servir una xifra d’una altra persona. Nefrologia i nutrició poden valorar quant menges ara, si perds pes o múscul, el teu filtrat i si reps diàlisi abans de fixar una quantitat.

Què canvia en l’alimentació en diàlisi?

En adults metabòlicament estables que reben hemodiàlisi de manteniment o diàlisi peritoneal, KDOQI planteja quantitats de proteïna específiques. L’equip les adapta a la modalitat, a allò que menges i a l’estat nutricional [2].

ESPEN es refereix a persones hospitalitzades amb malaltia renal. En aquest context, planteja detectar el risc de desnutrició i valorar l’estat nutricional quan hi ha risc; no converteix una pauta hospitalària en una obligació per a totes les persones a casa [4].

Quan cal ajustar el potassi en la malaltia renal?

El potassi participa en el funcionament dels músculs i del cor. La malaltia renal i alguns medicaments poden elevar-lo, però no totes les persones amb malaltia renal tenen hiperpotassièmia [1] [3].

S’ajusta a partir de l’analítica, els medicaments i la indicació de l’equip [1] [2]. Si t’han demanat reduir-lo, pregunta quins aliments i racions has de canviar. Bullir certes verdures i llençar l’aigua pot reduir part del potassi; no cal aplicar aquesta tècnica si el teu potassi no ho requereix [3].

Quin fòsfor convé vigilar en la malaltia renal?

L’equip valora el fòsfor de l’analítica juntament amb altres dades. Els fosfats afegits als aliments processats són una font molt disponible; el fòsfor dels aliments vegetals sol absorbir-se menys. KDOQI recomana ajustar el fòsfor de la dieta al fòsfor de l’analítica. Tenir en compte de quins aliments procedeix és un criteri dels seus experts [2].

Les decisions sobre com baixar el fòsfor es basen en valors que es mantenen elevats o augmenten de manera progressiva, segons la guia d’alteracions minerals de la malaltia renal [5]. Per detectar additius, busca «fosfat» o «àcid fosfòric» als ingredients. No retiris per sistema llegums, fruits secs o làctics: l’equip revisarà quantitats, el conjunt de la dieta i l’analítica.

Quanta sal i quant líquid es pot prendre?

En adults amb malaltia renal sense diàlisi, KDIGO suggereix menys de 2 g de sodi al dia, equivalents a menys de 5 g de sal [1]. Aquesta indicació no s’aplica si hi ha pèrdua de sal o una altra pauta de nefrologia.

Si nefrologia t’ha indicat reduir la sal, pots retirar el saler de la taula i cuinar amb poca sal. Aquesta mesura no s’aplica si el teu equip ha pautat una excepció.

No hi ha una quantitat universal d’aigua [2] [3]. El teu equip decideix si necessites un límit segons l’orina, la inflor, el cor, els medicaments i el tipus de tractament. Pregunta quines begudes i preparacions compten dins d’aquest límit.

Per què no publiquem un menú setmanal renal?

Perquè un mateix menú no serveix a totes les persones amb malaltia renal. Segons la teva analítica i el teu tractament, canvien les necessitats de proteïna, energia, sodi, potassi, fòsfor i líquids, i una pauta que encaixa en una persona pot no encaixar en una altra. Per això, de moment, no publiquem un menú setmanal renal: les racions estan pendents que l’equip renal les validi.

KDIGO i NIDDK donen suport a una alimentació variada, amb més aliments vegetals i ajustos individualitzats [1] [3]. La quantitat de proteïna i l’energia s’han d’adaptar al teu pes clínic, a allò que menges i al teu estat nutricional.

Criteris per organitzar els teus àpats

Cuina sense cubs ni salses salades i ajusta la sal a la indicació del teu equip. Tria productes sense fosfats afegits. Si t’indiquen límits de potassi, fòsfor, sodi o líquids, aquests límits manen per sobre de qualsevol exemple genèric.

Si canvia la teva analítica, comences diàlisi o perds pes, revisa racions i canvis amb la teva dietista-nutricionista.

Errors freqüents que veiem a la consulta

Menjar cada cop menys per por. L’energia necessària no s’obté amb una fórmula aïllada: depèn de l’edat, l’activitat, la composició corporal, la situació clínica i el tractament. L’equip la calcula amb el pes que consideri adequat i revisa si el que menges és suficient [2].

ESPEN descriu la desnutrició com un problema a valorar durant l’ingrés per malaltia renal [4]. Si has perdut pes o força sense buscar-ho, explica-ho al teu equip perquè en valori la causa i adapti la pauta.

Aplicar la llista d’una altra persona. Moltes llistes estan pensades per a la diàlisi o per a una analítica concreta. Si el teu potassi i el teu fòsfor són dins de l’objectiu, una restricció innecessària pot reduir la varietat i l’energia.

Buscar alguna cosa que «netegi» el ronyó. Els brous, les infusions i els suplements no netegen el ronyó. Revisa qualsevol producte amb el teu equip abans d’usar-lo [1].

Com encaixa aquesta guia amb altres dubtes sobre el ronyó

La creatinina i urea altes: quin paper té l’alimentació tracta aquests dubtes sobre l’analítica. La guia de càlculs renals: oxalats i alimentació aborda una altra situació i les seves pautes no es traslladen automàticament a la malaltia renal crònica.

Per revisar el conjunt d’apartats, conserva com a referència la dieta per a la malaltia renal crònica. Porta a la consulta les indicacions que ja tens, en lloc de combinar llistes de pàgines diferents.