Salta al contingut S’obre en una pestanya nova
+34 932 18 95 32Seu central: Via Augusta 29, BarcelonaContacte
Demana la teva cita

Com vols fer la primera visita?

Primera visita de 45 min, des de 65 €. Amb descompte de mútua, des de 55 €.

Tens mútua o vols un bo? Veure tarifes

Prefereixes que t’ajudem?

T’orientem de dilluns a divendres, de 9:00 a 20:00.

Ja soc pacient: reservar amb la meva professional
Amb qui vols reservar en línia?

Videotrucada, de dilluns a divendres. Tria la professional i veuràs les seves hores lliures.

A quina consulta vols reservar?

Tria consulta i professional i veuràs les seves hores lliures.

Les hores i la confirmació de la cita les gestiona Doctoralia.

Dieta per a ciclistes: què menjar abans, durant i després

Sortir amb bicicleta sense planificar què menjar es paga a l’últim port, amb una pájara que et deixa sense forces i a quilòmetres de casa.

Redactat perl’equip de dietistes-nutricionistes d’AlimmentaRevisat perJuana María González, dietista-nutricionista, Col. CAT000921

Actualitzat el 26/09/20269 min de lecturaVeure fonts

La dieta per a ciclistes es basa en els hidrats: abans de sortir, arròs, civada o pa amb plàtan i poc greix [1]. Durant la ruta, de 30 a 60 g d’hidrats per hora, i fins a 90 g si pedales més de dues hores i mitja [1]. En baixar, hidrats i proteïna. Les quantitats depenen del teu pes i de la durada.

Home aturat en un carril bici entre pins menjant-se un entrepà i un plàtan, amb la bici recolzada en una tanca.

Pots menjar

  • Hidrats a tots els àpats: arròs, pasta, pa blanc o integral, patata, moniato, cuscús i civada.
  • Fruita fresca i dessecada: dues o tres peces al dia; per a la bicicleta, plàtan madur, panses, dàtils i orellanes.
  • Proteïna a cada àpat: pollastre, gall dindi, peix blanc i blau, ous, llegums, tofu i lactis.
  • Lactis: llet, iogurt i formatge fresc; en un batut ajuden a recuperar líquids quan arribes a casa.
  • Greixos saludables: oli d’oliva verge extra, alvocat i fruita seca, als àpats allunyats de la sortida.
  • Verdures i hortalisses: els dies de descans o de pedaleig suau; amb moderació el vespre abans d’una ruta exigent.
  • Abans de sortir: arròs blanc amb pollastre, flocs de civada amb llet o torrades amb gall dindi i plàtan.
  • Al mallot: fruita dessecada, entrepans petits de codonyat o embotit magre, barretes i beguda esportiva.
  • En acabar: entrepà de pa blanc amb tonyina o truita, batut de llet amb plàtan o iogurt amb cereals.

Què evitar

  • Fregits, arrebossats i salses greixoses abans de sortir: retarden el buidatge de l’estómac i pesen als ports.
  • Llegums sencers, molta verdura crua i pans molt integrals abans de sortir, pels gasos sobre el selló.
  • Beure molta aigua sola, més del que sues, en sortides llargues: dilueix el sodi de la sang [2].
  • Sortir en dejú per costum, fora d’un pla d’entrenament: redueix la qualitat dels esforços intensos [1].
  • Estrenar gels, barretes o sals el dia d’una marxa; prova’ls abans durant els entrenaments.
  • Fer àpats molt abundants just abans de pedalar, perquè provoquen pesadesa i cansament prematur.
  • Esperar fins al sopar per menjar després d’una ruta llarga, si l’endemà tornes a sortir [1].
  • Prendre suplements pel teu compte per rendir més: alguns estan contaminats amb substàncies dopants.

Canvis que ajuden

  • L’àpat abans de pedalar

    En lloc d’un plat abundant de llegums o fregits, menja arròs blanc amb pit de pollastre a la planxa i un plàtan madur, perquè evitaràs un àpat pesat abans de pedalar.

  • En rutes de més de dues hores

    En lloc de dur només aigua al bidó, porta beguda isotònica amb sucres i sodi, perquè també t’aporta aquests nutrients durant la ruta.

  • Avituallament durant la ruta

    En lloc de barretes greixoses amb fruita seca sencera, porta entrepans petits de pa blanc amb gall dindi, perquè són fàcils de menjar als trams plans.

  • En baixar de la bicicleta

    En lloc d’esperar unes quantes hores fins al sopar, pren un batut de llet amb plàtan o un entrepà de tonyina, perquè aporten hidrats i proteïna en acabar.

Hàbits que ajuden

  • Pesa’t abans i després d’una ruta exigent; la diferència et permet saber quant sues i quant has de beure [2].
  • Marca al mapa les fonts i les parades abans de sortir per no quedar-te sense bidons.
  • Renta i eixuga bé els bidons i els brocs després de cada sortida.
  • Prepara el menjar del mallot el vespre abans per no sortir amb provisions insuficients.
  • Dorm prou: el descans també forma part de la recuperació.

Una sortida llarga amb bicicleta va buidant a poc a poc el glucogen, la reserva d’hidrats que emmagatzemen els músculs i el fetge. Se’n gasta més als repetjons i quan canvies de ritme. Si no en recuperes mentre pedales, arriba la pájara: una baixada brusca d’energia en què les cames no responen i costa fins i tot mantenir el pedaleig.

Gairebé sempre es pot evitar, i sense res d’estrany. N’hi ha prou amb menjar aliments habituals, ben triats i en el moment adequat.

Què menjar abans d’una sortida amb bicicleta?

L’àpat previ ha d’omplir les reserves de glucogen sense carregar l’estómac. La guia de consens nord-americana i canadenca sobre nutrició esportiva recomana d’1 a 4 g d’hidrats per quilo de pes entre una i quatre hores abans [1]. Per a una persona ciclista de 70 quilos són de 70 a 280 g. Es poden obtenir amb arròs blanc o pasta amb pollastre a la planxa, pa blanc i un plàtan madur.

En aquest àpat convé limitar els greixos, la fibra i les racions grans de proteïna [1]. Retarden el buidatge de l’estómac i poden provocar molèsties i gasos sobre el selló. Prioritza opcions senzilles: arròs abans que llegums, pa blanc abans que integral i fruita madura abans que amanida crua.

Si surts d’hora amb la colla

Les sortides en grup solen començar d’hora, i de vegades no passen ni dues hores entre llevar-te i pedalar. Si tens dues o tres hores de marge, l’esmorzar fa d’àpat previ, amb hidrats fàcils de digerir i molt poc greix. Tres esmorzars que solen seure bé:

  • Torrades de pa blanc amb melmelada o pernil cuit, i un te.
  • Flocs fins de civada amb llet desnatada o beguda de soja, i plàtan tallat.
  • Pa blanc amb codonyat i formatge fresc desnatat.

Si prefereixes una beguda vegetal, tria’n una de soja o que contingui almenys un 3 % de proteïna; la soja és un al·lergen. Si falta menys d’una hora, redueix la quantitat d’aliments sòlids i tria alguna cosa semilíquida. Un batut de llet desnatada amb plàtan madur i mel es digereix de pressa.

Sortir en dejú per fer una ruta llarga o intensa, confiant que menjaràs a la primera parada, aviat passa factura. Després de la nit, el glucogen del fetge, que manté estable el sucre a la sang, és baix. Es nota a les primeres pujades.

Què menjar i quant beure durant la ruta amb bicicleta?

Sobre la bicicleta, l’energia i els líquids determinen si acabes amb bones sensacions o amb una pájara. Els hidrats s’ajusten a la durada de l’esforç [1]:

  • Menys de 45 minuts: no en calen.
  • De 45 a 75 minuts: en basten petites quantitats, o esbandir-se la boca amb beguda esportiva.
  • D’una hora a dues hores i mitja: de 30 a 60 g d’hidrats per hora.
  • Més de dues hores i mitja: fins a 90 g per hora, amb barreges de glucosa i fructosa.

Pel que fa als líquids, no hi ha una quantitat que serveixi per a tothom. La guia de l’American College of Sports Medicine sobre reposició de líquids recomana beure segons la suor per no perdre més del 2 % del pes [2]. El punt de partida que proposa, pensat per a corredors de fons, és de 0,4 a 0,8 litres per hora [2]. Acosta’t a la quantitat màxima si peses més, vas de pressa o fa calor, i a la mínima els dies frescos i a ritme suau.

En sortides llargues amb calor, aquesta guia proposa begudes amb uns 0,5 a 0,7 g de sodi per litre [2]. Moltes begudes esportives ja en porten, i el menjar salat que duguis a la butxaca també n’aporta.

Beure més del que sues és la causa principal de la hiponatrèmia, la baixada del sodi a la sang per dilució [2]. El risc és més alt si pedales a poc a poc durant moltes hores i beus més líquid del que perds.

Què dur a la butxaca del mallot: menjar o gels i barretes?

És un dels dubtes que ens arriba més sovint a la consulta, i totes dues opcions tenen el seu lloc. Depèn del ritme i del terreny.

El menjar habitual va bé en pla i a ritme tranquil. Entrepans petits de pa blanc amb gall dindi, tonyina o codonyat, dàtils, orellanes i plàtans madurs aporten hidrats sense embafar. Són econòmics, solen seure bé i treuen la gana.

Els gels i les barretes són més pràctics a ritme viu o pujant un port, quan la respiració accelerada no et deixa mastegar. Un gel sol aportar de 20 a 30 g d’hidrats, i l’etiqueta et permet sumar els grams per hora. Pren-lo amb uns glops d’aigua, millor que amb beguda isotònica, per no acumular massa sucre a l’estómac.

Comptar els hidrats per hora segueix la mateixa lògica que fem servir en la dieta per al bàsquet.

Què menjar en baixar de la bicicleta per recuperar-te bé?

Si tornes a entrenar en menys de vuit hores, el que menges tan bon punt baixes de la bicicleta influeix en la recuperació [1]. Si no, n’hi ha prou amb fer un àpat complet quan puguis. En tots dos casos, reposa líquids i aporta hidrats i proteïna.

Un ciclista al costat de la bicicleta, amb aigua i un plàtan en una bossa.

Pel que fa als líquids, la guia de consens nord-americana i canadenca recomana reposar d’1,25 a 1,5 litres per cada quilo perdut, repartits durant les hores següents [1]. Si tens dues sortides seguides, com en una cursa per etapes, els hidrats augmenten a 1-1,2 g per quilo i hora durant les primeres quatre hores [1].

Per reparar el múscul n’hi ha prou amb uns 0,25 g de proteïna per quilo, o de 20 a 40 g [3]. Un batut de llet desnatada amb plàtan i cacau, o un entrepà de pa blanc amb truita i un iogurt, cobreixen les tres necessitats.

Si entrenes diversos dies a la setmana

El rendiment del cap de setmana depèn del que menges cada dia. La guia de consens nord-americana i canadenca ajusta els hidrats a les hores d’entrenament [1]:

  • Una hora al dia: de 3 a 5 g per quilo i dia si l’activitat és suau; de 5 a 7 g si l’entrenament és moderat.
  • D’una a tres hores al dia: de 6 a 10 g per quilo i dia.
  • Més de quatre hores al dia: de 8 a 12 g per quilo i dia.

Pel que fa a la proteïna, aquesta guia recomana de 1,2 a 2,0 g per quilo i dia [1], i un altre document de consens, de 1,4 a 2,0 g [3]. Convé repartir-la cada tres o quatre hores [3]. Els greixos saludables han d’aportar del 20 % al 35 % de les calories; baixar del 20 % no millora el rendiment [1]. Trobaràs les bases comunes a tots els esports a la guia de nutrició esportiva.

Calen suplements per millorar sobre la bicicleta?

L’oferta per a ciclistes és enorme, però el suport científic és molt selectiu. El consens del Comitè Olímpic Internacional sobre suplements troba proves sòlides només per a uns quants principis actius [4]: la cafeïna, la creatina, els agents tamponadors com el bicarbonat o la beta-alanina i els nitrats. Tot i així, la resposta varia molt d’una persona a una altra [4].

Si se’n considera algun, te l’ha de pautar el metge o la dietista-nutricionista [4]. Aquest consens també adverteix que alguns productes estan contaminats amb substàncies dopants que poden provocar un positiu sense que ho sàpigues [4].

A Alimmenta no recomanem suplements de cap marca ni n’indiquem dosis. Les persones menors d’edat no han de prendre suplements esportius. La base és una alimentació ben pautada i una hidratació adequada.

Quins errors veiem més sovint a la consulta?

  • Començar a menjar quan la gana ja és intensa. En una ruta llarga, aleshores la pájara és a prop; per això convé començar a menjar durant la primera hora.
  • Beure només quan fa calor. També sues els dies frescos, encara que ho notis menys.
  • Menjar poc entre setmana per perdre pes i confiar-ho tot a la sortida de dissabte. Hi arribes sense reserves i et recuperes pitjor.
  • Imitar el que pren la persona més ràpida de la colla. Els grams per hora depenen del pes, el ritme i l’estómac de cadascú.

Quins riscos té retallar calories per pujar més de pressa?

Per buscar la millor relació entre pes i potència, algunes persones ciclistes retallen molt el menjar. Pedalar durant setmanes amb poca energia té un cost per a la salut.

El consens del Comitè Olímpic Internacional sobre el dèficit energètic relatiu en l’esport (REDs) descriu què passa quan menges menys del que el cos necessita per entrenar i funcionar. Si es manté, afecta les defenses, els ossos i el metabolisme i, en les dones, la menstruació [5]. També augmenta el risc de fractures per estrès i pot fer baixar el rendiment, tant en homes com en dones [5].

Si vols reduir greix durant la pretemporada, fes-ho amb un dèficit moderat i pautat, sense reduir la proteïna ni deixar l’entrenament de força, com en la dieta per guanyar massa muscular. Si el pes o el menjar et generen ansietat o culpa, demana també ajuda a psicologia especialitzada. En l’esport costa adonar-se’n, perquè es pot confondre amb constància.

Cada persona ciclista pedala al seu ritme, gasta energia a la seva manera i té el seu propi estómac. Els grams d’aquesta guia són un punt de partida; la pauta que funciona és la que s’ajusta als teus entrenaments.

Si prepares una marxa cicloturista, competeixes en carretera o muntanya o vols ajustar el pes sense perdre potència, ho treballem amb tu a la consulta de la dietista-nutricionista esportiva. Calculem els grams, els horaris i els avituallaments segons els teus entrenaments, a Barcelona i en línia.

T’ho expliquem en vídeo

El primer pas d’aquesta setmana

  • Plàtan madur i un grapat de dàtils o panses

    Energia ràpida i natural, a punt per menjar durant la ruta.

Quan cal anar al metge

Quan cal anar al metge

Ajustem l’energia, la hidratació, els horaris i la recuperació per afavorir el rendiment i reduir el risc de lesions. No diagnostiquem lesions, no valorem el cor ni tractem trastorns de la conducta alimentària, que en l’esport es poden disfressar de disciplina.

Demana una visita mèdica sense esperar a canviar la dieta si notes algun d’aquests senyals:

  • Notes dolor o opressió al pit, et mareges molt, et desmaies o el cor se t’accelera durant l’exercici [6]
  • Durant un esforç amb calor et notes confós o desorientat, o deixes de suar [6]
  • Després d’una prova llarga en què has begut molta aigua, tens nàusees, mal de cap i inflor [6]
  • Fas l’orina molt fosca, del color de la cola, i tens dolor muscular intens després d’un entrenament poc habitual [6]
  • Has deixat de menstruar, has tingut diverses fractures per estrès o fa mesos que el rendiment empitjora i notes molt cansament [5]
  • Entrenes en dejú perquè t’hi obligues, tens por de menjar alguns aliments o la dieta domina la teva vida social [5]

Dolor al pit, desmai, confusió amb calor o orina del color de la cola: urgències avui mateix, o truca al 112 si estàs competint. Absència de regla, fractures per estrès o rendiment a la baixa: metge de capçalera o metge de l’esport aquesta setmana, abans de retocar la dieta. Si el problema és la relació amb el menjar, consulta psicologia especialitzada.

Entrenar fort i menjar prou van plegats. Aquests senyals apareixen gairebé sempre quan falta això últim.

L’equip d’Alimmenta

Explica'ns com són les teves sortides i organitzem els àpats

Explica'ns quant roles, els teus horaris i si prepares una marxa o una prova. Atenció al pacient t'ajuda a triar consulta presencial a Barcelona o en línia. Per anar agafant context, pots llegir la guia de dieta per a ciclistes.

Continua llegint

Receptes per a aquest objectiu

Fonts

  1. Thomas DT, Erdman KA, Burke LM. Position of the Academy of Nutrition and Dietetics, Dietitians of Canada, and the American College of Sports Medicine: Nutrition and Athletic Performance. J Acad Nutr Diet. 2016;116(3):501-528. doi:10.1016/j.jand.2015.12.006
  2. Sawka MN, Burke LM, Eichner ER, et al. American College of Sports Medicine position stand. Exercise and fluid replacement. Med Sci Sports Exerc. 2007;39(2):377-390. doi:10.1249/mss.0b013e31802ca597
  3. Jäger R, Kerksick CM, Campbell BI, et al. International Society of Sports Nutrition Position Stand: protein and exercise. J Int Soc Sports Nutr. 2017;14:20. doi:10.1186/s12970-017-0177-8
  4. Maughan RJ, Burke LM, Dvorak J, et al. IOC consensus statement: dietary supplements and the high-performance athlete. Br J Sports Med. 2018;52(7):439-455. doi:10.1136/bjsports-2018-099027
  5. Mountjoy M, Ackerman KE, Bailey DM, et al. 2023 International Olympic Committee’s (IOC) consensus statement on Relative Energy Deficiency in Sport (REDs). Br J Sports Med. 2023;57(17):1073-1098. doi:10.1136/bjsports-2023-106994
  6. Roberts WO, Armstrong LE, Sawka MN, et al. ACSM Expert Consensus Statement on Exertional Heat Illness: Recognition, Management, and Return to Activity. Curr Sports Med Rep. 2023;22(4):134-149. doi:10.1249/JSR.0000000000001058

Enquesta Alimmenta sobre els GLP‑1 · en castellà

Què en penses d’Ozempic, Mounjaro i altres GLP‑1?

Tant si els prens o els has pres com si no t’ho plantejaries mai. Anònima, 2-3 minuts.

141 opinions de 500

Amb 500 respostes publicarem l’informe.

Donar la meva opinió

Escrit i revisat per

Redacció

Equip de dietistes-nutricionistes d’Alimmenta

Dietistes-nutricionistes col·legiades

Juana María González, directora tècnica d'Alimmenta

Revisió clínica

Juana María González

Dietista-nutricionista · Directora tècnica

Col. CAT000921

Actualitzat el 26 de setembre de 2026.9 min de lecturaConsulta les fonts d’aquesta pàgina

Com et podem ajudar

Ara, aplicat a tu

Nutricionista per a ciclisme a Barcelona i en línia

Alimentació per pedalar més fort, més lluny i amb menys ensurts

4,9 a Google · 5,0 a Doctoralia · 2.072 opinions

Ciclista pedaleando al amanecer en un parque

Amb qui vols reservar?

Tria la professional i veuràs les seves hores lliures.

No saps amb qui? T’assignem la més adequada.Trucar al +34 932 18 95 32Escriu-nos