Candidiasi i alimentació: què menjar i què diu l’evidència

Què és la candidiasi vulvovaginal i per què apareix?

La candidiasi vulvovaginal és una inflamació de la mucosa de la vulva i la vagina. Gairebé sempre la provoca un creixement excessiu de Candida albicans. És molt freqüent, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units [1]. Al voltant del 75 % de les dones té almenys un episodi al llarg de la vida, i entre el 40 % i el 45 %, dos o més [1]. Pots consultar «Cistitis de repetició».

Gairebé sempre s’origina per un desequilibri de la flora pròpia, sense contagi de fora. Els desencadenants més habituals són haver pres antibiòtics recentment, que redueixen els lactobacils protectors de la vagina, i els canvis hormonals de l’embaràs. També la diabetis amb la glucosa mal controlada i les èpoques en què baixen les defenses. En una persona sana, la infecció es queda a la superfície de la mucosa i no passa a altres òrgans.

Serveix la «dieta anticàndida»?

No. A internet circula l’anomenada «dieta anticàndida». Proposa eliminar la fruita, els lactis, els fermentats, els cereals amb gluten i els llevats per «matar de gana» el fong. No hi ha evidència científica que la avali, i cap guia clínica de referència no la recull.

La guia de la Societat de Malalties Infeccioses d’Amèrica (IDSA) ho deixa clar [2]. El tractament de primera línia és un antifúngic, en crema, en òvul o per via oral, pautat per un professional sanitari [2]. Cap pla d’alimentació no substitueix aquest medicament ni elimina una infecció activa. Eliminar grups sencers d’aliments saludables empobreix la dieta i augmenta la por de menjar, sense combatre la infecció.

Quina relació hi ha entre el sucre i la candidiasi?

Els llevats del gènere Candida fan servir els sucres senzills com a font d’energia. Per això, la diabetis amb la glucosa mal controlada és una de les situacions que fan que la candidiasi sigui més difícil de tractar, és a dir, complicada [1]. D’això no se’n dedueix que el sucre de la dieta provoqui la infecció en una persona sense diabetis. No hi ha estudis que ho demostrin.

Tampoc no cal desterrar els hidrats de carboni. Moderar els sucres lliures (sucre de taula, refrescos, sucs, brioixeria i ultraprocessats) té sentit com a pauta de salut general, i així és com convé entendre-ho. Els llegums, la civada, l’arròs integral o la patata bullida continuen tenint lloc al plat quan tens candidiasi.

Com preparar el plat sense por de la fruita

El menjar no tracta la infecció activa, i cap aliment concret no ha demostrat evitar les recaigudes. El que sí que fa una pauta variada és tenir cura de la salut general i treure’t la sensació d’haver de viure pendent del plat.

Una manera senzilla d’organitzar el dinar i el sopar és repartir el plat. La meitat, verdura o hortalisses de qualsevol color. Un quart, llegum, cereal integral o patata. L’altre quart, peix, ou, pollastre o tofu. Oli d’oliva verge extra per cuinar i amanir, i aigua per beure.

La fruita sencera hi té lloc cada dia. Sencera conserva la fibra, que alenteix l’absorció dels sucres, i per això és millor que el suc. El iogurt natural o el quefir sense sucre poden ser unes postres o un esmorzar. Durant un episodi no cal fer cap canvi especial. Menja com sempre i segueix el tractament tal com te l’han pautat.

Serveixen els probiòtics per a la candidiasi?

Els probiòtics, orals o vaginals, s’han popularitzat com a complement. La idea és que alguns ceps de lactobacils ajudin a recuperar l’acidesa i la barrera protectora de la vagina després del tractament.

Els resultats s’han d’interpretar amb prudència. Una revisió de deu assaigs en dones no embarassades va trobar que, afegits a l’antifúngic, poden millorar els resultats a curt termini i reduir les recaigudes al cap d’un mes [3]. Aquest efecte no es manté a llarg termini, i la certesa de les proves és baixa o molt baixa [3]. Els CDC conclouen que no hi ha prou proves per fer servir probiòtics com a tractament [1]. Menjar iogurt o quefir dins l’alimentació habitual és segur, tot i que no substitueix l’antifúngic.

I els remeis casolans i els suplements?

A les xarxes circulen consells com introduir all, oli essencial d’arbre del te o iogurt a la vagina, o prendre càpsules d’extractes de plantes. Aquestes pràctiques poden irritar la mucosa, provocar una dermatitis de contacte i alterar la flora protectora. Això pot empitjorar les molèsties.

Els CDC recorden que no hi ha proves sòlides a favor dels productes homeopàtics per a la candidiasi vulvovaginal [1]. En canvi, les dosis i la seguretat dels antifúngics estan ben estudiades [2]. Abans de prendre un suplement o un producte d’herbolari, assegura’t que te l’ha pautat el metge o el dietista-nutricionista.

Quins errors veiem a la consulta?

Eliminar la fruita i els lactis «per si de cas». És el primer que se suprimeix després de llegir sobre la dieta anticàndida. Al cap d’unes setmanes, el plat és més pobre, l’ansietat amb el menjar ha augmentat i la candidiasi continua igual.

Tractar-se pel seu compte cada vegada que pica. Hi ha qui repeteix el mateix òvul de farmàcia cada poques setmanes sense que ningú hagi confirmat que és candidiasi. La picor i el flux també poden ser deguts a altres infeccions, i un antifúngic no les tracta.

Gastar en probiòtics i oblidar els hàbits. Els nostres pacients sovint ens expliquen que n’han provat diversos pots. L’evidència dels probiòtics és feble [3]. Els hàbits que redueixen la calor i la humitat a la zona íntima tenen un suport modest, però costen poc i no comporten riscos.