Imatge corporal: què és, com es forma i com treballar-la

Què és la imatge corporal?

La imatge corporal aplega diverses experiències. Una és com perceps la teva mida, la teva forma i altres característiques. Una altra és què en penses i què sents al respecte. La tercera es manifesta en els teus actes: triar la roba, mirar una foto, buscar un mirall o evitar-lo.

Una revisió d’estudis distingeix quatre facetes: què penses del teu cos, què sents, què fas i com el perceps [1]. Per això dues persones poden mirar la mateixa foto i viure-la de maneres diferents. També pots sentir-te diferent respecte del teu propi cos segons el dia, encara que no hagi canviat visiblement. Pots consultar «Body positive i neutralitat corporal».

Preguntar-te «què veig?», «què em dic?» i «què faig després?» t’ajuda a distingir aquestes parts. Si no t’agrada una foto, potser notes tristesa i decideixes no compartir-la. Aquesta decisió també forma part de la teva relació amb el cos.

L’objectiu no ha de ser agradar-te sempre. Pots començar per reconèixer quan un pensament sobre el teu aspecte decideix per tu. Aquest espai entre sentir i actuar permet plantejar una altra resposta, amb suport si el necessites.

Com es forma la imatge corporal?

La relació amb el cos es va construint amb experiències i missatges. Hi influeixen els comentaris que se senten a casa, les bromes entre amistats, la publicitat i les imatges de les xarxes. Un estudi amb noies adolescents va trobar associacions entre aquestes pressions sobre l’aspecte i una valoració corporal més negativa [2].

Aquesta troballa parla d’associacions en un grup estudiat; no permet culpar una família ni explicar cada història individual. Un comentari pot fer molt de mal en un moment i passar desapercebut en un altre. També són importants els canvis del cos, el context i el suport disponible.

A les xarxes veus cossos seleccionats, posats, il·luminats i, de vegades, editats. Una revisió d’estudis experimentals, gairebé tots amb gent jove, va trobar més insatisfacció immediata després de veure imatges idealitzades [3]. La comparació amb aquestes imatges va formar part de l’efecte observat. Els resultats sobre imatges que promouen una visió positiva del cos van ser diversos [3].

Això no vol dir que hagis de deixar totes les xarxes. Sí que pots observar quins comptes t’animen a fer coses que gaudeixes i quins et porten a examinar-te. Aquesta distinció dona una pista pràctica sobre l’entorn que alimenta la comparació.

Per què apareix la insatisfacció amb la imatge corporal?

La insatisfacció corporal pot créixer quan converteixes un ideal estret en la mesura del teu propi valor. Comparar-te repetidament amb imatges triades deixa fora cossos, edats i moments quotidians. No hi ha una causa única, i sentir malestar alguna vegada no defineix un problema de salut.

El malestar mereix atenció quan comença a ocupar temps i a condicionar decisions. Potser repasses una foto moltes vegades, et canvies de roba fins a fer tard o evites banyar-te amb les teves amistats. O potser un àpat es converteix en una prova d’autocontrol. El que és rellevant és quant d’espai et pren.

La imatge corporal també pot estar relacionada amb l’estat d’ànim i amb la manera de menjar. Les guies d’avaluació clínica inclouen la preocupació intensa pel pes o la forma, les restriccions i l’evitació de situacions socials entre els senyals que convé explorar [4]. Tenir una d’aquestes experiències no equival a un diagnòstic. Pots consultar «Grassofòbia».

Evitar un pla pot alleujar la incomoditat durant unes hores. Si es converteix en la teva única sortida, redueix les ocasions de gaudir, moure’t o estar amb altres persones. Podem observar aquest patró sense obligar-te a exposar-t’hi de cop ni jutjar com et sents.

Com començar a treballar la teva imatge corporal

Comença per una situació concreta. Després de mirar una foto, escriu què has pensat, quina emoció ha aparegut i què has fet. Fes servir paraules descriptives, sense puntuar el teu cos. Així pots separar un fet visible de la interpretació que ha vingut després.

Revisa els comptes que segueixes. Si un t’empeny a comparar-te cada vegada que apareix, silencia’l durant una temporada. Busca continguts variats pel que fa a edats, cossos, interessos i activitats. Fes-ho com una prova per veure què et va millor, sense esperar que el canvi del perfil resolgui per si sol el malestar. L’evidència sobre contingut positiu sobre el cos encara és desigual [3].

Quan aparegui la comparació, pregunta’t què no mostra la imatge: la llum, la selecció, l’edició o un dia difícil. Després torna a alguna cosa que feies abans d’obrir l’aplicació. No necessites convèncer-te que t’agrada el teu aspecte per sortir d’aquest cercle.

El teu cos pot formar part de la teva vida encara que avui no t’agradi com surt en una foto.

Si un pla t’importa, prova de participar-hi de la manera que et resulti còmoda. Pots anar-hi una estona, triar amb qui estar o explicar que et costa. Parlar-ne amb algú de confiança pot fer que el malestar deixi de ser una conversa tancada dins del teu cap.

També pots observar quan tries la roba per comoditat i quan ho fas només per amagar-te. No hi ha una peça de roba correcta. La pregunta útil és si sents que pots decidir. Si provar una cosa diferent et genera molta angoixa, no ho has de fer sense acompanyament.

El que veiem a la consulta

Veiem tres dubtes freqüents sobre la imatge corporal. El primer és pensar que demanar ajuda exigeix «tenir mal aspecte» d’una manera que altres persones puguin comprovar. El patiment no es mesura observant algú des de fora.

El segon és esperar a sentir-se bé amb el cos abans d’acceptar una invitació. De vegades convé començar per allò que vols fer i decidir quin suport necessites per fer-ho. El tercer és intentar resoldre tot el malestar canviant l’alimentació o el pes.

Quan la culpa comença a condicionar com menges, en parlem a la consulta sense convertir-ho en una falta de voluntat. En psiconutrició explorem com es relacionen els pensaments, les emocions i els hàbits. Si apareixen senyals que requereixen atenció especialitzada, coordinem la derivació.

Quan convé demanar ajuda

Demana ajuda si la preocupació pel teu cos es torna persistent, altera com menges o t’allunya d’activitats i persones. No cal esperar que arribi a una intensitat determinada. Pots començar pel teu metge o metgessa de capçalera o per psicologia amb experiència en imatge corporal i conducta alimentària [4].

Si el menjar i el pes ocupen la major part del dia o decideixen el teu estat d’ànim, demana ajuda psicològica especialitzada. Si et preguntes pels trastorns de la conducta alimentària i les seves diverses formes, tens la guia general sobre els trastorns de la conducta alimentària.

Si l’exercici s’ha convertit en una obligació per canviar el teu aspecte, pots llegir la guia sobre vigorèxia.

Si només vols parlar d’una preocupació que tot just comença, aquesta conversa també té sentit. Pots explicar què evites, quant de temps dediques a pensar en el teu aspecte i quin suport tens. No cal que arribis amb un nom per al que et passa.